Documenten restes de fogars de fa 15.000 anys al Molí del Salt, un dels principals assentaments dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya

La vint-i-setena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) ha permès documentar nombroses restes de fogars corresponents a ocupacions humanes de fa aproximadament 15.000 anys. La descoberta constitueix un dels resultats més destacats dels treballs d’enguany i aporta noves dades sobre la vida quotidiana dels grups de caçadors-recol·lectors que van habitar la conca del Francolí durant els darrers moments del Paleolític superior.

La intervenció, desenvolupada entre l’11 de maig i el 5 de juny, s’ha centrat en l’excavació del nivell arqueològic B2, un estrat que es va començar a investigar l’any 2019 i que ja havia proporcionat algunes de les troballes més singulars del jaciment, com ara dues plaques de pedra gravades amb representacions animals i restes humanes atribuïdes a un individu infantil.

Durant la campanya de 2026 s’han recuperat més de dues mil restes arqueològiques, entre les quals destaquen nombrosos artefactes de sílex i restes òssies d’animals. Aquest conjunt proporciona informació de gran valor sobre les activitats econòmiques, la tecnologia i les formes d’organització social de les comunitats humanes que van ocupar aquest indret ara fa uns 15.000 anys.

El foc, centre de la vida social i domèstica

Més enllà de l’abundància de materials recuperats, la principal novetat d’aquesta campanya ha estat la identificació de diverses estructures de combustió associades a les ocupacions humanes del nivell B2. Aquestes evidències complementen les estructures de pedra documentades en campanyes anteriors i permeten reconstruir amb més detall l’organització dels espais habitacionals.

Els fogars constituïen un element essencial en les societats caçadores-recol·lectores. Al voltant del foc es desenvolupaven bona part de les activitats domèstiques quotidianes, des de la preparació dels aliments fins a la fabricació i manteniment d’eines. Alhora, aquests espais actuaven com a centres de relació social, afavorint les interaccions personals que contribuïen a la transmissió dels coneixements, les tradicions i l’organització social del grup.

Les primeres anàlisis indiquen que alguns dels fogars identificats presenten una estructura complexa i que, en determinats casos, es van construir damunt de superfícies preparades amb capes d’argila. Aquesta circumstància suggereix que aquestes comunitats coneixien les propietats d’aquest material i les aprofitaven en la construcció d’estructures relacionades amb el foc.

Les dades arqueològiques també mostren que alguns d’aquests fogars van ser reutilitzats o reactivats en diverses ocasions, fet que reforça la seva importància dins l’organització de l’espai ocupat pels grups humans.

Un jaciment clau per conèixer els darrers grups paleolítics

El Molí del Salt és un dels jaciments de referència per a l’estudi dels darrers caçadors-recol·lectors del nord-est de la península Ibèrica. Les investigacions que s’hi desenvolupen des de fa gairebé tres dècades han permès documentar aspectes fonamentals sobre les formes de vida, les pràctiques simbòliques i les estratègies d’adaptació de les poblacions humanes que van viure durant el final de l’última glaciació.

Finançament

La campanya de 2026 ha comptat amb la participació de 23 persones, principalment estudiants i personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili i de l’IPHES-CERCA. També hi han col·laborat investigadors i investigadores de la UNED, la Universitat de La Laguna i la Universitat de València

Les excavacions s’emmarquen en el projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les comarques tarragonines, finançat per la Generalitat de Catalunya. Els treballs compten igualment amb el suport econòmic del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.