La Cova dels Xaragalls aporta noves pistes sobre com les comunitats prehistòriques gestionaven els seus morts

La darrera campanya d’excavacions arqueològiques a la Cova dels Xaragalls, situada al terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), ha proporcionat noves evidències sobre les pràctiques funeràries de les comunitats prehistòriques que van utilitzar aquesta cavitat com a espai d’enterrament col·lectiu. Entre les descobertes més destacades hi ha la recuperació de restes humanes d’individus adults i infantils, algunes de les quals es conserven en connexió anatòmica. Aquestes troballes permetran aprofundir en el coneixement de com es gestionaven els cossos i es reorganitzava l’espai funerari durant els successius episodis d’enterrament.

Els treballs, desenvolupats entre el 5 i el 26 d’octubre de 2026, també han permès recuperar dues petites aixes de pedra polida que podrien haver format part dels dipòsits funeraris, així com identificar nous nivells sedimentaris del Plistocè amb restes de grans mamífers en sectors de la cavitat on fins ara no s’havien documentat.

La intervenció ha estat dirigida pel Dr. Josep Vallverdú, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV); el Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l’Instituto de Arqueología de Mérida (IAM, CSIC-Junta de Extremadura), i el Dr. Alfredo Suesta, investigador de l’IPHES-CERCA. Les excavacions s’han concentrat principalment en els dipòsits arqueològics de les boques B i C de la cavitat, mentre que a la boca A s’han dut a terme mostrejos micropaleontològics per aprofundir en el coneixement dels ambients i la fauna del passat.

Restes humanes que revelen la complexitat dels enterraments col·lectius

Una de les descobertes més rellevants de la campanya d’enguany ha estat la recuperació de diversos segments anatòmics humans que encara es conserven en connexió. Entre les restes identificades destaquen una pelvis completa associada al sacre i a diverses vèrtebres lumbars, així com segments de les dues extremitats inferiors d’un individu adult, que inclouen tíbies, peronés i ossos del tars.

A diferència de les restes recuperades en campanyes anteriors, que apareixien majoritàriament desarticulades, aquests nous conjunts conserven relacions anatòmiques que aporten informació sobre els processos de formació del dipòsit funerari.

No es tracta d’esquelets complets en connexió anatòmica, sinó de parts del cos que van ser desplaçades de la seva posició original durant el període en què la cavitat es va utilitzar com a sepulcre col·lectiu. El fet que algunes articulacions es mantinguessin unides indica que aquests moviments es van produir quan encara es conservaven, almenys parcialment, els teixits que mantenien units els ossos.

Segons explica Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l’IAM i codirector de l’excavació, “el fet de trobar segments anatòmics que encara conserven les connexions entre els ossos ens indica que aquestes parts del cos van ser desplaçades quan encara mantenien teixits connectius. Això ens permet aproximar-nos a la manera com es gestionaven els cossos i es reorganitzava l’espai funerari durant l’ús continuat de la cavitat”.

La manipulació i redistribució de restes humanes és un fenomen conegut en els sepulcres col·lectius de la prehistòria recent, on la incorporació successiva de nous individus podia comportar el desplaçament de restes d’enterraments anteriors. En aquest context, l’estudi de la distribució espacial dels ossos i de les connexions anatòmiques permetrà reconstruir amb més detall la història d’utilització de la Cova dels Xaragalls com a espai funerari.

Pel que fa a la cronologia, l’equip investigador està pendent dels resultats de les datacions radiocarbòniques efectuades sobre restes cranials recuperades durant la campanya de 2025, procedents del mateix context sepulcral. Aquestes anàlisis permetran precisar l’antiguitat dels enterraments.

Dues petites aixes de pedra polida plantegen nous interrogants

Entre els materials arqueològics recuperats durant aquesta campanya també destaquen dues petites destrals de pedra polida, d’uns tres centímetres de longitud, elaborades amb roques de gran duresa que encara estan pendents de caracterització mineralògica.

Les dimensions reduïdes d’aquestes peces plantegen interrogants sobre la seva possible funció pràctica o simbòlica dins del context funerari. La presència d’objectes de pedra polida és coneguda en sepulcres del Neolític i d’altres etapes de la prehistòria recent, tot i que la seva interpretació depèn de les característiques de cada conjunt arqueològic.

Les dues peces seran estudiades per l’equip de traceologia de l’IPHES-CERCA, que analitzarà les possibles marques de fabricació i ús. Aquests estudis permetran valorar si es tracta d’eines que havien estat utilitzades abans de ser dipositades a la cavitat o si podrien haver tingut una funció principalment simbòlica o funerària.

Nous dipòsits pleistocens amplien les perspectives de recerca

Més enllà dels contextos funeraris, la campanya també ha proporcionat novetats sobre les ocupacions més antigues de la cavitat. En concret, s’han identificat nivells sedimentaris del Plistocè a la boca B, amb restes de grans mamífers, entre els quals s’ha reconegut el cérvol (Cervus elaphus).

Fins ara, els principals dipòsits paleontològics d’aquesta antiguitat es coneixien a la boca A. La identificació de sediments pleistocens a la boca B suggereix que aquests dipòsits podrien tenir una extensió més gran del que es coneixia i obre noves perspectives per investigar la història de la cavitat.

La descoberta és especialment interessant perquè la boca B dona accés a sectors amb unes condicions d’accessibilitat que podrien haver afavorit la presència de grups humans durant el Plistocè, una possibilitat que, de moment, encara no s’ha pogut confirmar arqueològicament.

En aquest sentit, Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES-CERCA i de la URV i codirector de la intervenció, destaca que “la identificació de nivells pleistocens a la boca B és especialment rellevant perquè ens permet ampliar la recerca cap a sectors de la cavitat que, per les seves condicions d’accés, podrien haver estat ocupats per grups humans durant el Plistocè. Encara no tenim evidències que confirmin aquestes ocupacions, però aquests dipòsits obren una nova línia d’investigació amb un potencial molt important”.

La continuïtat dels treballs permetrà determinar l’extensió, la cronologia i el contingut paleontològic d’aquests nivells, així com investigar la possible existència d’evidències d’activitat humana.

Noves línies de recerca sobre l’alimentació i la salut de les poblacions prehistòriques

La campanya també ha servit per impulsar noves línies de recerca relacionades amb l’estudi de les poblacions humanes que van utilitzar la cavitat. En aquest marc, s’han incorporat dos investigadors predoctorals de l’IPHES-CERCA que desenvoluparan les seves tesis doctorals en el camp de l’antropologia dental, utilitzant, entre altres materials, restes dentals humanes recuperades a la Cova dels Xaragalls.

Les seves investigacions inclouran l’anàlisi del microdesgast dental, que pot aportar informació sobre l’alimentació i el processament dels aliments, així com l’estudi de patologies dentals i altres indicadors relacionats amb la salut bucodental i les condicions de vida de les poblacions prehistòriques.

Paral·lelament, han continuat els treballs de documentació tridimensional i escaneig làser de la cavitat, amb el suport del Laboratori d’Arqueologia no Invasiva (MINARQLAB) de l’Instituto de Arqueología de Mérida (CSIC-Junta de Extremadura). Aquestes tècniques permeten millorar el registre espacial dels dipòsits arqueològics i de les troballes.

L’IPHES-CERCA i el Museu Terra reforcen la seva col·laboració

La campanya de 2026 ha coincidit amb la formalització d’un nou acord de col·laboració entre l’IPHES-CERCA i la Fundació Carulla, a través del Museu Terra de l’Espluga de Francolí, que dona continuïtat al suport que aquesta institució ha prestat als treballs arqueològics de la Cova dels Xaragalls.

L’acord preveu la cessió gratuïta del Taller de Restauració de la Sala de Reserva del Museu Terra per desenvolupar-hi les tasques de laboratori vinculades a l’excavació, com ara la neteja, l’inventari, la documentació i l’embalatge dels materials arqueològics, així com els treballs relacionats amb l’elaboració de la memòria arqueològica.

Aquesta col·laboració permet dur a terme una part essencial de la recerca a prop del jaciment i reforça els vincles entre la investigació científica, la formació universitària i les institucions culturals de la Conca de Barberà.

La intervenció ha estat possible gràcies a l’autorització de la Finca Grans Muralles (Família Torres) i a la col·laboració del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN) i del Museu Terra de la Fundació Carulla.

Els treballs s’emmarquen en el projecte quadriennal “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les comarques tarragonines”, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la convocatòria de Projectes de Recerca Quadriennals (ref. ARQ001SOLC-287-2025). Dirigit per Josep Maria Vergès i Palmira Saladié, el projecte es desenvolupa a l’IPHES-CERCA durant el període 2026-2029.

La recerca també compta amb la participació de “Bones, Diet & Sociability”, vinculada als ajuts per a contractes Ramón y Cajal (ref. RYC2022-037802-I), amb finançament de MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i del Fons Social Europeu Plus (FSE+).