El Museu Terra i l’IPHES-CERCA reforcen la seva col·laboració al voltant de la recerca a la Cova dels Xaragalls
L’acord permetrà donar continuïtat als treballs al Museu Terra, on es duran a terme tasques de laboratori amb els materials recuperats durant l’excavació
Aquesta setmana han començat els treballs d’excavació arqueològica a la Cova dels Xaragalls, situada a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), en una nova campanya que s’allargarà fins al pròxim 23 d’octubre. Coincidint amb l’inici dels treballs, l’IPHES-CERCA i la Fundació Carulla, a través del Museu Terra de l’Espluga de Francolí, han formalitzat un acord de col·laboració que reforça el suport del museu a la recerca que es desenvolupa en aquest jaciment prehistòric.
L’acord preveu la cessió gratuïta a l’IPHES-CERCA del Taller de Restauració de la Sala de Reserva del Museu Terra per desenvolupar-hi el laboratori de treball de camp associat a les intervencions arqueològiques de la Cova dels Xaragalls.
D’aquesta manera, la col·laboració permetrà donar continuïtat als treballs un cop finalitzada l’excavació. Entre el 5 i el 23 d’octubre, l’equip investigador es traslladarà al Museu Terra, on durà a terme les tasques de laboratori amb els materials recuperats durant la campanya.
De l’excavació al laboratori
El treball arqueològic no acaba quan les restes surten de l’excavació. Una vegada recuperats, els materials han de passar per un procés de tractament i documentació que permeti preparar-los per al seu posterior estudi i conservació.
En aquest sentit, el Taller de Restauració de la Sala de Reserva del Museu Terra acollirà les tasques de neteja, inventari i embalatge de les restes fòssils procedents de la intervenció arqueològica. L’espai acollirà també treballs vinculats a l’elaboració de la memòria arqueològica en el marc de les activitats del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili i de l’IPHES-CERCA.
La cessió de l’espai per part de la Fundació Carulla permet que aquesta fase de la recerca es pugui desenvolupar a poca distància del mateix jaciment, reforçant així la vinculació del projecte científic amb la Conca de Barberà.
Una col·laboració que es consolida
La relació entre el Museu Terra i l’equip investigador de la Cova dels Xaragalls ja s’ha anat consolidant durant els darrers anys. En la campanya arqueològica de 2023, el Museu Terra ja va donar suport al projecte facilitant espais per desenvolupar tasques de laboratori amb els materials recuperats a la cavitat.
El nou acord permet formalitzar aquesta col·laboració i reforça les sinergies entre recerca, formació i territori, apropant el procés d’investigació arqueològica als equipaments culturals i patrimonials de la Conca de Barberà.
Una finestra als darrers 40.000 anys
La Cova dels Xaragalls constitueix un jaciment de gran interès per reconstruir la història ambiental i humana de la Conca de Barberà. La cavitat conserva una seqüència arqueològica i paleontològica que permet obtenir informació sobre els darrers 40.000 anys d’història del territori.
La cova es divideix en dues grans cambres. Una conserva dipòsits holocens, que abracen des del Neolític final fins al Bronze final, de fa entre aproximadament 5.000 i 1.000 anys, amb restes humanes i aixovars associats. L’altra conté un dipòsit paleontològic del Plistocè superior, de més de 20.000 anys d’antiguitat, que aporta informació ambiental sobre l’entorn abans i durant el darrer màxim glacial.
La boca C, una cambra amb evidències d’ús funerari
Segons els treballs desenvolupats fins ara, l’abundància de restes humanes documentades a la boca C apunta que aquest sector de la cova podria haver funcionat com a cambra funerària durant diferents etapes de la prehistòria recent. En el perfil estudiat durant les campanyes de 2019 i 2025 es van registrar mes de 2.000 restes arqueològiques. Els materials esquelètics i ceràmics són els més nombrosos, i les restes humanes predominen entre les restes òssies identificades, amb una concentració especialment important als nivells 5 i 3.
Les datacions per radiocarboni sobre carbó vegetal situen el nivell 5 entre aproximadament el 5300 i el 5060 aC, i el nivell 3 entre el 1752 i el 1621 aC. Aquestes dates ajuden a ordenar la seqüència dels dipòsits que contenen restes humanes, tot i que no corresponen a datacions directes dels ossos. El conjunt ceràmic inclou decoracions de cordons impresos, llengüetes i dobles mugrons, atribuïdes a períodes compresos entre el Neolític postcardial i el Bronze inicial. També destaca la troballa, l’any 2021, d’un fragment de vora d’un vas campaniforme.
La interpretació funerària requereix, però, continuar comprovant el context de les troballes. Els investigadors assenyalen que encara no es disposa d’un conjunt arqueològic prou fiable per confirmar que la boca C fos un espai específicament funerari durant el Neolític antic, i no descarten que la cavitat tingués altres usos. Per això, una part fonamental de la recerca consisteix a distingir els materials conservats en nivells estratigràfics dels procedents de sediments remoguts pels espolis, un pas imprescindible per aprofundir en futurs estudis antropològics de les restes humanes.
En les darreres campanyes, els treballs han incorporat també noves tecnologies de documentació, com l’escaneig làser 3D i l’elaboració de models tridimensionals de la cavitat, que permeten registrar amb gran precisió tant el jaciment com la distribució dels materials arqueològics i paleontològics.
Recerca, tecnologia i formació
Els treballs arqueològics a la Cova dels Xaragalls estan codirigits pel Dr. Josep Vallverdú (IPHES-CERCA i Universitat Rovira i Virgili), el Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo (Institut d’Arqueologia de Mèrida, CSIC–Junta d’Extremadura) i el Dr. Alfredo Suesta (IPHES-CERCA).
El projecte té també una important dimensió formativa. Les campanyes compten amb la participació d’estudiants universitaris, que poden adquirir experiència pràctica en excavació, documentació i estudi dels materials arqueològics, complementant així la seva formació acadèmica.
Els treballs a la Cova dels Xaragalls formen part del projecte quadriennal de recerca de l’IPHES-CERCA “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les comarques tarragonines”, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.