Descobreixen restes de girafes i hienes de fa 4,5 milions d’anys al jaciment paleontològic de Baza
La desena campanya d’excavació ha permès recuperar 124 nous registres fòssils en aquest jaciment de Granada, que conserva un registre excepcional de la fauna del Pliocè europeu
La presència de mastodonts, rinoceronts i cocodrils evidencia que aquesta regió va constituir un refugi de condicions tropicals i subtropicals fa 4,5 milions d’anys
Entre el 21 de setembre i l’11 d’octubre s’ha desenvolupat la desena campanya d’excavació al jaciment paleontològic de Baza-1, situat al municipi de Baza (Granada). Els treballs han permès recuperar 124 nous registres fòssils i ampliar el coneixement sobre la fauna que habitava aquesta regió fa aproximadament 4,5 milions d’anys. Entre les descobertes més destacades d’enguany hi ha diverses restes cranials i mandibulars de girafes i una mandíbula de hiena molt completa, corresponents a dos tàxons de grans mamífers que fins ara no s’havien identificat al jaciment.
La campanya s’emmarca en el projecte general d’investigació per a l’estudi del Pliocè de la conca de Baza, autoritzat per la Consejería de Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía i finançat per l’Ayuntamiento de Baza. El projecte està dirigit pels investigadors Dr. Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA, el Dr. Antoni Canals, professor a la Universitat Rovira i Virgili i investigador a l’IPHES-CERCA i el Dr. Sergio Ros-Montoya, professor de la Universitat de Màlaga.
Noves restes de girafes i hienes amplien la diversitat faunística del jaciment
Una de les principals novetats de la campanya de 2026 ha estat la descoberta de diversos fragments cranials i mandibulars de girafes i d’una mandíbula de hiena molt completa. Aquestes troballes amplien el conjunt de grans mamífers documentats fins ara a Baza-1 i aporten nova informació sobre la diversitat faunística que caracteritzava els ecosistemes del sud de la península Ibèrica durant el Pliocè. La identificació taxonòmica precisa d’aquests animals està pendent dels treballs de neteja, preparació i estudi dels fòssils recuperats.
El jaciment, descobert el maig de 1996, es troba a la Cuesta del Francés, al costat de la coneguda Falla de Baza. Des de l’inici de les excavacions s’han intervingut més de 60 metres quadrats, una bona part dels quals encara de manera parcial, i s’han identificat diversos nivells estratigràfics rics en restes de grans mamífers i rèptils.
Durant aquesta desena campanya s’ha ampliat considerablement l’àrea d’excavació, especialment al sector sud-occidental, per accedir als nivells inferiors, molt rics en fòssils, concretament a la Unitat Estratigràfica 2. Paral·lelament, s’ha continuat treballant als nivells superiors, corresponents a la Unitat Estratigràfica 5, on són especialment abundants les restes de mastodonts de l’espècie Anancus arvernensis.
Amb els 124 nous registres recuperats enguany, el jaciment acumula ja 3.375 registres fòssils, una xifra que posa de manifest la seva extraordinària riquesa paleontològica.
Un refugi tropical al sud d’Europa fa 4,5 milions d’anys
El registre fòssil de Baza-1 documenta una comunitat faunística excepcionalment diversa. Entre els grans mamífers destaquen dues espècies de mastodonts, Mammut borsoni i Anancus arvernensis, així com rinoceronts, porcs de petites dimensions, diverses espècies de bòvids i cèrvids i dues espècies d’hiparions, uns cavalls primitius de tres dits, una de mida gran i una altra de més petita. També s’hi han identificat grans carnívors, com l’os gegant Agriotherium, i altres carnívors de petites dimensions encara pendents de determinar.
A aquest conjunt s’hi afegeixen 16 espècies de petits mamífers, entre les quals hi ha rosegadors, conills i musaranyes. Alguns d’aquests animals tenen un origen africà, com Paraethomys baeticus, una espècie descrita científicament a partir dels fòssils d’aquest mateix jaciment. La seva presència està relacionada amb els intercanvis faunístics que es van produir durant el Messinià, entre fa aproximadament 6 i 5,3 milions d’anys, quan el Mediterrani va experimentar un procés de dessecació que va facilitar el pas d’espècies entre Àfrica i la península Ibèrica.
El conjunt paleontològic es completa amb restes d’aus, rèptils (amb una presència especialment abundant de tortugues), amfibis, peixos i restes vegetals.
Un dels elements més singulars de Baza-1 és la presència d’alguns dels darrers cocodrils que van habitar el continent europeu, també d’origen africà. Aquests rèptils, que depenen de fonts externes de calor per regular la seva activitat fisiològica, constitueixen un indicador especialment rellevant de les condicions climàtiques del passat.
La seva presència evidencia que, fa 4,5 milions d’anys, aquesta regió del sud de la península Ibèrica presentava unes condicions climàtiques tropicals o subtropicals, molt diferents de les actuals. En aquest sentit, Baza-1 constitueix un testimoni excepcional de l’existència d’un refugi de condicions tropicals al sud d’Europa durant el Pliocè.
Un jaciment de referència per a l’estudi del Pliocè europeu
Els jaciments pliocens amb abundants restes de grans vertebrats són relativament escassos a Europa. Per aquest motiu, Baza-1 constitueix un enclavament de gran interès científic per comprendre l’evolució de les comunitats faunístiques, els intercanvis entre continents i les condicions ambientals del sud d’Europa durant aquest període.
La quantitat, diversitat i qualitat dels fòssils recuperats al llarg de les deu campanyes d’excavació, juntament amb les noves descobertes de girafes i hienes, consoliden aquest jaciment com un dels registres paleontològics més destacats del Pliocè europeu i com un enclavament patrimonial de primer ordre dins del Geoparque de Granada.
Un equip internacional de 28 persones
La campanya ha comptat amb la participació de 28 persones, entre investigadors, especialistes i estudiants de diverses institucions europees.
L’equip ha estat integrat per 14 estudiants, distribuïts en dos torns de deu dies, procedents de les universitats de Florència, Pisa, Autònoma de Barcelona, Granada, Màlaga i Almeria, i 14 membres de l’equip científic vinculats a la Universidad de Málaga, ICREA-IPHES-CERCA-Universitat Rovira i Virgili, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont-Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad Complutense de Madrid, University College Cork (Irlanda), Università di Pisa (Itàlia), Universidade NOVA de Lisboa (Portugal) i Museo de Jerez de la Frontera.
L’equip científic està format per quatre geòlegs, set paleontòlegs especialitzats en tafonomia i en l’estudi de mamífers, rèptils i altres microvertebrats, dos arqueòlegs especialistes en jaciments pliocaternaris i en tècniques de documentació, com la cartografia, la fotogrametria i el processament de dades, i una restauradora i conservadora de fòssils.
