Una nova campanya a Taguatagua documenta un registre excepcional del processament de gonfoteris fa entre 13.000 i 12.000 anys

Entre el 31 d’agost i el 13 de setembre, un equip internacional liderat per l’IPHES-CERCA ha dut a terme una nova campanya d’excavació a la conca de l’antic llac de Tagua Tagua, a Xile central. Els treballs han permès continuar l’excavació d’una nova àrea oberta l’any 2025, on s’ha documentat una gran concentració de restes òssies de gonfoteris associades a eines de pedra. Diversos ossos presenten marques de tall clares, una evidència directa que aquests animals van ser processats al mateix indret. El conjunt se situa entre fa 13.000 i 12.000 anys i constitueix, per les seves característiques i estat de conservació, un registre sense paral·lels coneguts actualment a Sud-amèrica.

La campanya s’emmarca en el projecte Primeros pasos humanos en América del Sur, caminando entre Gonfoterios, promogut per l’IPHES-CERCA i finançat per la Fundació Palarq. La recerca està codirigida pel Dr. Carlos Tornero, investigador adscrit a l’IPHES-CERCA i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); el Dr. Rafael Labarca, acadèmic de l’Escola d’Antropologia de la Pontificia Universidad Católica de Chile, i el Dr. Erwin González-Guarda, acadèmic de la Universidad de O’Higgins.  

Una concentració excepcional de restes de gonfoteris

La campanya de 2026 ha donat continuïtat a l’excavació en extensió iniciada l’any anterior al voltant de dos sondejos que havien proporcionat restes de megafauna associades a indústria lítica. L’obertura progressiva de nous quadres ha permès documentar una superfície més àmplia i entendre millor la distribució espacial de les troballes, la seva relació estratigràfica i les activitats que hi van tenir lloc.

La nova àrea conserva una acumulació molt densa de restes de gonfoteris, proboscidis extingits emparentats amb els elefants actuals. Alguns dels ossos presenten incisions produïdes per eines de pedra. Aquestes marques de tall constitueixen una prova directa de l’acció humana i confirmen que les carcasses van ser processades in situ. Al costat dels ossos també s’han recuperat eines i restes de talla abandonades durant aquestes activitats.

L’associació espacial entre les restes faunístiques, els instruments i els residus de fabricació permet reconstruir amb una precisió poc habitual les accions dels primers grups humans que van ocupar la riba de l’antic llac.  

Durant els treballs s’ha prioritzat l’excavació en planta i el registre tridimensional de les peces per reconstruir les relacions entre els diferents elements. Les restes de grans dimensions s’han delimitat i documentat detalladament, mentre que els sediments excavats s’han garbellat per recuperar fragments ossis, restes lítiques i altres indicadors de mida petita. La documentació fotogràfica i fotogramètrica permetrà integrar tota aquesta informació en models espacials d’alta resolució.  

Una finestra excepcional a les primeres poblacions de Sud-amèrica

La conca de l’antic llac de Tagua Tagua constitueix un territori clau per estudiar el poblament inicial del subcontinent americà. Els jaciments de Taguatagua 1 i Taguatagua 2 ja havien proporcionat evidències d’activitat humana associada a fauna extingida al final del Plistocè. Més recentment, l’excavació de Taguatagua 3 ha documentat ocupacions humanes en un entorn lacustre especialment favorable, amb restes de fauna, indústria lítica, estructures de combustió, pigment vermell, closca d’ou i vegetals carbonitzats.  

El registre faunístic de la conca no es limita als gonfoteris. També inclou restes de cavalls americans extingits, representats a la regió per gèneres com Hippidion i Equus, i del cèrvid extingit Antifer ultra, a més d’aus aquàtiques, peixos, rosegadors i amfibis, entre els quals hi ha la granota gegant xilena del gènere Calyptocephalella.

Aquest mosaic d’animals de gran i petita mida reflecteix la riquesa ecològica de l’antic llac i ajuda a reconstruir els recursos disponibles per a les primeres poblacions humanes de Xile central. Les evidències de combustió i les marques de tall documentades en algunes restes indiquen l’aprofitament de diferents animals, tot i que altres acumulacions, especialment una part dels peixos i amfibis, també poden respondre a processos naturals.  

Les prospeccions i els sondejos desenvolupats pel projecte els anys 2023 i 2024 van ampliar aqeusta imatge I van permetre identificar una franja d’interès arqueològic d’uns 160 metres, interpretada com una antiga platja del llac visitada de manera recurrent pels grups caçadors-recol·lectors. Les excavacions de 2025 i 2026 s’han concentrat en un dels sectors més prometedors d’aquesta franja, on la densitat de restes de gonfoteris i la presència d’eines de pedra permeten estudiar amb un nivell de detall poc habitual el processament d’aquests grans animals.  

La cronologia del conjunt, situada entre 13.000 i 12.000 anys abans del present, correspon a un moment decisiu del poblament de Sud-amèrica i a les darreres fases d’existència de bona part de la megafauna del continent. El registre de Taguatagua permet investigar com aquests grups organitzaven el processament dels grans herbívors, quines tecnologies empraven i com incorporaven els recursos terrestres i aquàtics d’un paisatge lacustre excepcionalment productiu.  

Un projecte internacional coordinat per l’IPHES-CERCA

El projecte Primeros pasos humanos en América del Sur, caminando entre Gonfoterios dona continuïtat a les investigacions sistemàtiques represes a la conca de Tagua Tagua l’any 2019 i als treballs finançats per la Fundació Palarq des de 2020.

La seva perspectiva interdisciplinària combina excavació arqueològica, zooarqueologia, paleontologia, geologia, cronologia, estudis paleoambientals i anàlisis biomoleculars amb l’objectiu de reconstruir les formes de vida i les estratègies d’adaptació de les primeres comunitats de caçadors-recol·lectors de Xile central.

Un cop finalitzada la campanya de camp, l’equip inicia ara l’estudi detallat de les restes recuperades i de les mostres sedimentàries. Les anàlisis permetran precisar la cronologia, identificar les modificacions produïdes durant el processament dels animals i reconstruir la formació del conjunt. La continuació de les excavacions serà essencial per delimitar l’extensió d’aquesta acumulació i establir la seva relació amb la resta de jaciments de la conca.  

En el projecte hi participen investigadors i investigadores de l’IPHES-CERCA, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Pontificia Universidad Católica de Chile i la Universidad de O’Higgins, amb la col·laboració d’especialistes i entitats vinculades a la recerca i la protecció del patrimoni arqueològic xilè.