El Tut de Fustanyà confirma ocupacions humanes de fa més de 40.000 anys a les capçaleres del Ripollès

La campanya arqueològica desenvolupada aquest mes de juny al Tut de Fustanyà, al municipi de Queralbs (Ripollès), ha permès documentar les primeres evidències directes d’ocupació humana en aquesta cavitat d’alta muntanya. La descoberta d’un petit fogar i d’una punta de projectil elaborada en sílex confirma la presència de grups humans en aquest sector dels Pirineus orientals durant els darrers moments del Plistocè.

Els treballs formen part del projecte de recerca Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès: Projecte arqueològic 2026-2029, dirigit per Carlos Tornero, investigador adscrit a l’IPHES-CERCA i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objectiu del projecte és reconstruir l’ocupació humana de les capçaleres del Freser des de la prehistòria fins als inicis de les pràctiques ramaderes d’alta muntanya.

Una finestra als primers pobladors de l’alta muntanya pirinenca

El Tut de Fustanyà és una cavitat coneguda des de fa dècades, però fins ara es considerava fortament afectada per l’espoli i l’extracció il·legal de materials arqueològics. Malgrat aquesta situació, les excavacions han identificat sectors que conserven nivells arqueològics intactes.

La troballa més destacada de la campanya és la identificació d’un petit fogar associat a una punta de projectil de sílex, una peça característica de les tecnologies lítiques documentades durant els darrers moments del Paleolític mitjà i les primeres fases del Paleolític superior. Les primeres estimacions situen aquesta ocupació entre fa aproximadament 42.000 i 39.000 anys, un període especialment rellevant perquè coincideix amb els darrers grups neandertals i l’arribada dels primers Homo sapiens al continent europeu.

Aquestes evidències converteixen el jaciment en un punt de referència per estudiar les ocupacions humanes més antigues conegudes fins ara a les capçaleres del Ripollès i aporten noves dades sobre la presència humana en entorns d’alta muntanya durant un període clau de la prehistòria europea.

Un jaciment excepcional per reconstruir els ecosistemes del Plistocè

Més enllà de les evidències arqueològiques, el Tut de Fustanyà destaca per la riquesa del seu registre paleontològic. Les excavacions han recuperat nombroses restes d’espècies actualment extingides o absents del territori, com l’os de les cavernes, la hiena, el cavall i, especialment, el lleopard de les muntanyes.

La presència abundant d’aquest gran felí, molt poc habitual als registres fòssils europeus, suggereix que la cavitat podria haver funcionat com un espai de refugi o reproducció per a aquesta espècie durant els períodes més freds del Plistocè. Aquest conjunt faunístic ofereix una oportunitat excepcional per reconstruir els paisatges i les condicions ambientals que caracteritzaven els Pirineus orientals durant les darreres glaciacions.

Una peça clau del projecte Arrels

Els resultats obtinguts enguany reforcen el potencial científic del Tut de Fustanyà i consoliden el seu paper dins del projecte Arrels, una iniciativa destinada a reconstruir de manera integral la història de l’ocupació humana a les capçaleres del Freser.

La combinació d’evidències arqueològiques, paleontològiques i paleoambientals permetrà aprofundir en el coneixement de les primeres ocupacions humanes d’aquest territori i comprendre millor les estratègies d’adaptació desenvolupades pels grups humans en els entorns d’alta muntanya dels Pirineus.

Finançament

La intervenció arqueològica al Tut de Fustanyà s’emmarca en el projecte quadriennal de recerca Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès: Projecte arqueològic 2026-2029 (ARQ001SOLC-294-2025), aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs compten amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Queralbs, el Parc Natural de les Capçaleres dels rius Ter i Freser i la Universitat Autònoma de Barcelona.