120 membres de l’IPHES-CERCA i de la URV participen a la campanya d’excavació a la sierra de Atapuerca

Aquest matí s’ha presentat oficialment la 49a campanya d’excavacions als jaciments de la Sierra de Atapuerca (Burgos), un dels projectes científics de referència mundial en l’estudi de l’evolució humana. L’acte ha comptat amb la participació de diversos membres de l’equip de codirecció del projecte Atapuerca, entre els quals la Dra. Marina Mosquera, professora de la Universitat Rovira i Virgil i directora de l’IPHES-CERCA, i el Dr. Andreu Ollé, investigador de l’institut i professor de la URV, que formen part de l’equip responsable de la direcció científica d’aquest projecte internacional.

La campanya d’enguany reunirà més de 300 investigadors i investigadores procedents de centres de recerca i universitats estatals i internacionals, distribuïts en tres torns de treball entre els mesos de juny i juliol. En aquesta primera fase dels treballs hi participen 120 membres de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), entre personal investigador, tècnic i estudiants del màster interuniversitari en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (Erasmus Mundus).

L’IPHES-CERCA manté un paper destacat dins l’Equipo Investigador de Atapuerca (EIA), tant en la direcció científica del projecte com en la coordinació de diversos jaciments clau. Aquesta participació reforça el paper de l’IPHES-CERCA en un projecte que, des de fa dècades, contribueix de manera decisiva al coneixement dels primers pobladors d’Europa i de l’evolució humana.

Durant aquesta campanya, el personal investigador de l’IPHES-CERCA coordinarà els treballs als jaciments de la Sima del Elefante, Galería, Gran Dolina-TD6, Cueva Fantasma i Cueva del Mirador, així com les tasques de rentat de sediments i recuperació de microvertebrats al riu Arlanzón. Els objectius científics inclouen aprofundir en l’estudi de les primeres ocupacions humanes d’Europa occidental, avançar en el coneixement d’Homo antecessor i de les poblacions humanes del Plistocè inferior i mitjà, investigar les ocupacions neandertals documentades a la Sierra i continuar explorant les comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar aquest territori durant la prehistòria recent.

Jaciment de la Sima del Elefante

Coordinat per la Dra. Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES-CERCA i pel Dr. Xosé-Pedro Rodríguez, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador a l’IPHES-CERCA.

Els objectius de la campanya de 2026 se centren a continuar l’excavació del nivell TE7 amb la finalitat d’identificar els processos de formació del dipòsit i ampliar el registre fòssil disponible sobre les poblacions humanes que van ocupar Europa occidental fa aproximadament 1,2 milions d’anys. Els treballs també permetran aprofundir en el coneixement de les seves estratègies de subsistència.

Un altre dels objectius principals és estudiar els processos d’erosió i rebliment documentats a la base de la cavitat per establir la relació estratigràfica entre el nivell TE7 i els dipòsits sedimentaris inferiors. Aquesta recerca és fonamental per comprendre l’evolució geològica i sedimentària d’un dels jaciments que ha proporcionat algunes de les evidències més antigues de presència humana a Europa occidental.

El jaciment de Galería

Coordinat per la Dra. Isabel Cáceres, professora de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora a l’IPHES-CERCA i per la Dra. Paola García Medrano, investigadora associada a l’IPHES-CERCA.

Galería va funcionar durant el Plistocè mitjà com una trampa natural on queien nombrosos animals que posteriorment eren aprofitats tant per carnívors com per grups humans. Aquesta dinàmica ha convertit el jaciment en un espai privilegiat per estudiar les estratègies d’obtenció de recursos animals desenvolupades fa més de 250.000 anys.

La campanya de 2026 donarà continuïtat a l’excavació de la subunitat GIIb, una de les més riques de la seqüència arqueològica. Els treballs se centraran en l’estudi de diverses àrees amb concentracions de fauna i indústria lítica associades a l’activitat humana, així com en sectors afectats per processos geològics posteriors. L’objectiu és aprofundir en el coneixement de l’ús de la cavitat i de les activitats desenvolupades pels grups humans que la van ocupar.

El jaciment de la Gran Dolina

Nivell TD6

Coordinat per la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i el Dr. Andreu Ollé, investigador a l’IPHES-CERCA

Gran Dolina és un dels jaciments més emblemàtics d’Atapuerca i conté una de les seqüències arqueològiques més importants d’Europa. A la unitat TD6 es localitza el conegut Estrat Aurora, on es van recuperar els fòssils atribuïts a Homo antecessor i on es van documentar les evidències més antigues de canibalisme conegudes fins ara.

Després dels resultats obtinguts durant les campanyes de 2024 i 2025, els objectius d’enguany se centren a completar l’excavació de la subunitat TD6.1, caracteritzada per una acumulació excepcional de copròlits d’hiena i per la presència dels primers fòssils humans recuperats en aquesta nova fase dels treballs.

L’objectiu principal és accedir de manera plena al nivell TD6.2, el famós Estrat Aurora, on entre 1994 i 2011 es van recuperar prop de 180 fòssils humans i milers de restes arqueològiques i faunístiques. Aquesta nova fase d’excavació obre una oportunitat excepcional per ampliar el coneixement sobre Homo antecessor i sobre les primeres poblacions humanes que van ocupar Europa occidental fa aproximadament 850.000 anys.

Jaciment de la Cueva Fantasma

Co-Coordinat pel Dr. Josep Vallverdú, investigador a l’IPHES-CERCA

La campanya de 2026 continuarà investigant alguns dels sectors amb major potencial arqueològic i estratigràfic del jaciment. Els treballs se centraran principalment en la prolongació del sondeig de la unitat CF18, formada per dipòsits del Plistocè inferior que poden aportar informació clau sobre les primeres fases d’ocupació i formació de la cavitat.

També es continuarà excavant la unitat CF24 i s’iniciarà l’obertura en extensió de la unitat CF26, un dels nivells més rellevants del Plistocè superior per la seva vinculació amb ocupacions neandertals i per la presència d’un important conjunt d’indústria lítica i restes faunístiques.

Paral·lelament, es duran a terme treballs previs a la zona de la Boca de Cueva Fantasma, incloent-hi tasques de desbrossament i preparació del terreny que permetran avançar en els estudis geofísics i en la futura excavació d’aquest sector estratègic.

Jaciment de la Cueva de El Mirador

Coordinat per la Dra. Ethel Allué, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili I el Dr. Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES-CERCA.

Durant la campanya de 2026 està previst continuar intervenint als sectors 100 i 200 de la cavitat, seguint l’estratègia desenvolupada durant els darrers anys. Els treballs continuaran aprofundint de manera esglaonada a les zones properes al sostre i a la paret nord de la cova amb l’objectiu de documentar l’evolució dels dipòsits arqueològics.

La recerca també continuarà incorporant metodologies innovadores, com l’aplicació del protocol POTFLOW per a la identificació, registre i mostreig de residus conservats en recipients ceràmics. Aquestes anàlisis permeten obtenir informació sobre les pràctiques domèstiques i alimentàries de les comunitats agrícoles i ramaderes que van ocupar la cavitat durant la prehistòria recent.

Així mateix, es continuarà documentant mitjançant fotogrametria les superfícies dels dipòsits de fumier, fonamentals per reconstruir les activitats desenvolupades pels primers grups productors de la Sierra de Atapuerca.

Treballs de rentat al riu Arlanzón i bioestratigrafia

Treballs coordinats pel Dr. Juan Manuel López-García, investigador de l’IPHES-CERCA, i per la Dra. Carmen Núñez, investigadora associada a l’IPHES-CERCA.

A la vora del riu Arlanzón, al municipi d’Ibeas de Juarros, es processen els sediments procedents dels diferents jaciments excavats durant la campanya. Aquest treball és essencial per recuperar restes de petits vertebrats, com rosegadors, musaranyes, ratpenats, amfibis, rèptils i aus, que constitueixen una eina fonamental per reconstruir les condicions climàtiques, ambientals i cronològiques del passat.

Els sediments són sotmesos a processos de rentat i tamisat utilitzant diferents mides de malla, fet que permet recuperar restes fòssils de dimensions molt reduïdes que sovint passen desapercebudes durant l’excavació.

L’objectiu principal és processar la major quantitat possible de sediment per obtenir noves dades sobre els ecosistemes que van habitar els nostres ancestres i millorar la contextualització cronològica i paleoambiental dels jaciments de la Sierra de Atapuerca.