Els esquelets del Camp dels Ninots demostren una evolució dels bòvids molt més complexa del que es creia

Un estudi internacional aporta dades clau per comprendre l’evolució dels bòvids europeus fa uns 4 milions d’anys. La recerca se centra en l’espècie Parabos tigneresi, documentada al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva). Aquest enclavament és crucial per estudiar els ecosistemes continentals del sud d’Europa durant un període que encara compta amb poc registre fòssil al continent.

El conjunt fòssil analitzat inclou un mínim de 14 individus, amb diversos esquelets gairebé complets i en connexió anatòmica, fet que constitueix un registre excepcional en el context europeu. Aquesta preservació ha permès realitzar una anàlisi anatòmica i comparativa detallada, incloent tècniques de tomografia computada (TAC) i anàlisis morfomètriques, que situa aquest animal en una posició estratègica dins l’evolució dels Bovinae, el grup que inclou espècies actuals com bisons, búfals i bovins. Es tracta d’un bòvid de grans dimensions, amb una massa corporal estimada d’uns 500 kg, superior a la de qualsevol altre bòvid similar conegut fins ara per aquesta cronologia.

La recerca, publicada a la revista internacional PLOS One, ha estat liderada pel Dr. Leonardo Sorbelli, investigador postdoctoral al Museum für Naturkunde de Berlín, amb la participació del Dr. Bruno Gómez de Soler i el Dr. Gerard Campeny, investigadors de l’IPHES-CERCA i codirectors del projecte de recerca al Camp dels Ninots, així com personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Florència, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Museum für Naturkunde de Berlín.

Els resultats indiquen que Parabos tigneresi presenta una combinació de trets que trenca amb els models evolutius clàssics establerts fins ara. Els investigadors suggereixen que podria tractar-se tant d’un dels primers representants europeus dels Bovini com d’un dels darrers membres del llinatge més antic, els Tragoportacini. Aquesta dualitat evidencia que l’evolució d’aquests mamífers a Europa no va ser un procés lineal, sinó molt més gradual i complex del que es creia. En aquest sentit, l’estudi situa el Pliocè inicial com un moment clau en l’aparició i expansió dels primers grans bòvids a Euràsia.

Una revisió que reordena el coneixement dels bòvids del Pliocè

Més enllà de la descripció de l’espècie, el treball realitza una exhaustiva revisió sistemàtica dels gèneres Parabos i Alephis, dos grups que han generat debat científic durant dècades. Gràcies a aquesta recerca, fòssils que inicialment s’havien atribuït al gènere Alephis han estat reassignats a Parabos, una decisió que contribueix a redefinir la classificació dels bòvids europeus d’aquest període.

“Les característiques morfològiques de Parabos tigneresi són una barreja de trets primitius i derivats, i no encaixen amb els esquemes clàssics. Aquesta espècie sembla situar-se evolutivament a mig camí entre els Tragoportacini i els Bovini, cosa que apunta a una història evolutiva molt més complexa del que es pensava fins ara”, explica el Dr. Leonardo Sorbelli.

En aquest sentit, el material recuperat al Camp dels Ninots és una peça fonamental: no només permet consolidar l’adscripció de l’espècie, sinó que esdevé una finestra única per comprendre millor com es van diversificar els bòvids durant aquest període.

Un conjunt fòssil excepcional a escala europea

Aquesta preservació privilegiada ha facilitat un estudi minuciós de l’anatomia cranial, la dentició i l’esquelet postcranial, a més de permetre anàlisis morfomètriques i estimacions precises de la massa corporal. Aquest nivell de detall ofereix una base sòlida per resoldre interrogants evolutius que, normalment, queden sense resposta en jaciments on les restes apareixen fragmentades.

“Aquest treball posa negre sobre blanc un dels conjunts paleontològics més emblemàtics del Camp dels Ninots. El primer esquelet de bòvid el vam recuperar l’any 2004”, recorda el Dr. Bruno Gómez de Soler. Segons l’investigador, “es tracta d’una publicació llargament esperada que referma la transcendència científica del jaciment”.

Un bòvid adaptable en un entorn canviant

La recerca també aporta dades inèdites sobre la paleoecologia d’aquesta espècie. Les característiques de la seva dentició revelen una dieta mixta, mentre que l’anatomia de les extremitats suggereix una gran versatilitat per desplaçar-se per diversos tipus d’hàbitat.

Aquestes evidències confirmen una notable plasticitat ecològica: l’animal estava adaptat tant a ambients humits i amb vegetació densa com a espais més oberts. Aquesta interpretació encaixa amb la reconstrucció paleoambiental del Camp dels Ninots, que descriu un antic sistema lacustre envoltat de paisatges heterogenis i canviants.

Els investigadors plantegen que aquest augment primerenc de la mida corporal podria estar relacionat amb els canvis climàtics i ambientals que van transformar Europa durant el Pliocè, un període marcat per importants fluctuacions ecològiques i per la reorganització dels ecosistemes continentals. 

El Camp dels Ninots, una finestra única al Pliocè

El jaciment del Camp dels Ninots se situa a l’interior del cràter d’un volcà d’explosió freatomagmàtica, conegut com a maar. Amb el pas del temps, aquest espai es va reblir amb sediments lacustres dipositats en condicions d’anòxia (absència d’oxigen), un factor determinant que ha permès una conservació excepcional de les restes fòssils.

Després de més de dues dècades d’excavacions sistemàtiques, aquest antic maar ha posat al descobert esquelets complets i articulats de grans i petits vertebrats, consolidant-se com un dels enclavaments clau per reconstruir els ecosistemes continentals del Pliocè europeu. En aquest marc, la col·lecció de Parabos tigneresi destaca per la seva abundància i un estat de preservació únic.

Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la seva singularitat científica, el jaciment és també un model de divulgació i transferència de coneixement. “Després de 23 anys de treball continuat, el Camp dels Ninots s’ha articulat al voltant d’un equip de recerca de primer nivell internacional, capaç d’abordar pràcticament totes les disciplines de les Ciències de la Terra”, assenyala el Dr. Gerard Campeny. Segons l’investigador, l’èxit del projecte resideix en “una aposta clara per la posada en valor del patrimoni i el retorn social, gràcies a iniciatives com l’Espai Aquae i la col·laboració de l’Ajuntament de Caldes de Malavella”.

Referència de l’article

Sorbelli, L., Bibi, F., Madurell-Malapeira, J., Grandi, F., Moreno, E., Oms, O., Campeny, G., i Gómez de Soler, B. (2026). First of a Line or Last of a Dynasty? Parabos tigneresi and the Evolution of Eurasian Bovinae in the Early Pliocene. PLOS One. https://doi.org/10.1371/journal. pone.0340256

Finançament

Aquesta investigació ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca (CLT009/22/000043) i del grup de recerca 2021 SGR 01238 (AGAUR) així com de l’Ajuntament de Caldes de Malavella. També ha rebut finançament del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Govern d’Espanya mitjançant els projectes     PID2024-157622NB-I00 i PID2024-156295NB-I00 i de la Universitat Rovira i Virgili (2023-URV-01238). A més, aquesta recerca ha estat recolzada per l’acreditació d’excel·lència “María de Maeztu” (CEX2024-01485-M), finançada pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i gestionada per l’Agencia Estatal de Investigación (AEI).