Sabrina Bianco defensa la seva Tesi Doctoral “Fuel economy and environment in the city of Barcelona during historical periods: an archaeological approach based on wood charcoal proxies”
Aquest matí, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, s’ha celebrat l’acte de defensa de la Tesi Doctoral “Fuel economy and environment in the city of Barcelona during historical periods: an archaeological approach based on wood charcoal proxies”, realitzada per Sabrina Bianco.
La tesi ha estat dirigida pel Dr. Santiago Riera Mora, de la Universitat de Barcelona, la Dra. Ethel Allué, investigadora de l’IPHES-CERCA, i el Dr. Llorenç Picornell-Gelabert, de la Universitat de les Illes Balears.
El tribunal ha estat format per la Dra. Alessia D’Auria, de la Università degli Studi di Napoli Federico II, el Dr. Jordi Nadal, de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Yolanda Carrión, de la Universitat de València.
Tot l’equip de l’IPHES-CERCA volem felicitar la nova doctora!
Resum de la Tesi Doctoral:
El combustible ha estat un element essencial per al funcionament de les ciutats al llarg de la història. Abans de la industrialització, l’energia tèrmica depenia principalment de la disponibilitat de llenya, fet que convertia els espais urbans en agents transformadors del paisatge forestal del seu entorn. La tesi doctoral de Sabrina Bianco analitza com les necessitats energètiques de Barcelona van influir en els boscos i el medi ambient al llarg de més de setze segles, des de la fundació de la colònia romana de Barcino fins a la primera edat moderna (segles I–XVII dC).
La recerca es basa en l’estudi antracològic de carbons vegetals arqueològics procedents de 24 intervencions arqueològiques urbanes realitzades a la ciutat de Barcelona, majoritàriament excavades en el marc de l’arqueologia preventiva durant les darreres dues dècades. Mitjançant una perspectiva diacrònica, la tesi reconstrueix l’evolució dels sistemes d’aprovisionament de combustible, els models d’explotació forestal i les transformacions del paisatge vinculades al creixement urbà.
L’estudi planteja tres objectius principals: identificar la composició taxonòmica del combustible utilitzat en contextos domèstics, productius i rituals; reconstruir les característiques dels boscos explotats i la seva evolució al llarg del temps; i analitzar les pràctiques de gestió forestal i extracció de llenya a partir d’estudis dendro-antracològics aplicats principalment al roure caducifoli i al pi blanc.
Els resultats mostren una evolució progressiva de les estratègies d’abastiment energètic. Durant l’època romana predominava un sistema relativament estable i sostenible, basat principalment en boscos d’alzina i espècies arbustives locals. L’estabilitat observada durant sis segles suggereix una organització eficient del subministrament de combustible. També s’ha documentat l’aprofitament puntual de restes de poda d’arbres ornamentals i fruiters, que evidencien la presència de jardins i espais agrícoles als voltants de la ciutat.
En els contextos funeraris s’han identificat pràctiques més selectives d’ús de la llenya. Destaca especialment la utilització de troncs madurs de roure caducifoli en pires de cremació durant el segle I dC, així com la selecció d’algunes espècies per les seves propietats simbòliques, aromàtiques o decoratives.
A partir de l’alta edat mitjana es detecten transformacions significatives relacionades amb la degradació forestal i la intensificació de les activitats agrícoles i ramaderes. La reducció de l’explotació d’alzines i l’augment de l’ús d’arbustos heliòfils indiquen una transformació profunda dels paisatges forestals. Paral·lelament, creix la presència de restes de poda de vinya, olivera i altres arbres fruiters, reflectint l’expansió de l’arboricultura a la plana de Barcelona.
Des de la baixa edat mitjana, la ciutat incrementa les importacions de combustible per compensar el deteriorament dels recursos locals. L’augment de l’ús d’alzines, roures i altres espècies procedents d’àrees més allunyades evidencia la integració progressiva de Barcelona en xarxes d’abastiment regionals més àmplies i l’impacte creixent de les necessitats energètiques urbanes sobre el territori.
En conjunt, la tesi mostra com el desenvolupament urbà va generar una transformació progressiva dels paisatges forestals de l’entorn barceloní, des d’un territori inicialment dominat per alzinars fins a paisatges més antropitzats caracteritzats per vegetació secundària i una presència creixent del pi blanc.
Aquesta recerca posa també de manifest el gran potencial de l’antracologia urbana, combinada amb dades arqueobotàniques, paleoambientals i històriques, per comprendre les relacions entre les societats humanes i el medi ambient, així com la gestió dels recursos naturals en contextos urbans preindustrials.