Noves dades sobre la subsistència paleolítica al jaciment de Cova Eirós mitjançant l'ocupació d'un nou mètode d'identificació basat en la presa de mostres de col·lagen
Una recerca publicada a la revista International Journal of Osteoarchaeology liderada per la Universidade de Santiago de Compostela i amb participació de l’IPHES-CERCA i la URV, aplica la tècnica ZooMS per identificar restes animals consumides tan per nea
Cova Eirós (Cancelo, Triacastela, Lugo), un dels jaciments clau per a l’estudi del Paleolític al nord-oest de la península Ibèrica, continua aportant noves dades sobre les formes de vida dels grups humans de la prehistòria. Un estudi liderat per Hugo Bal García, del Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste – Arqueoloxía, Antigüidade e Territorio (GEPN-AAT) de la Universidade de Santiago de Compostela i del Centro de Investigación Interuniversitario das Paisaxes Atlánticas e Culturais (CISPAC), i que ha comptat amb la col·laboració de Xosé Pedro Rodríguez Álvarez (URV, IPHES-CERCA), ha permès identificar noves espècies animals consumides tant per neandertals com per humans anatòmicament moderns.
La recerca, publicada en accés obert a la revista International Journal of Osteoarchaeology, es basa en l’aplicació de la tècnica ZooMS (Zooarchaeology by Mass Spectrometry), un mètode innovador que permet identificar restes faunístiques a partir de l’anàlisi de les seqüències peptídiques presents en el col·lagen dels ossos. Aquesta aproximació resulta especialment útil en aquells casos en què el grau de fragmentació dels materials impedeix la seva identificació mitjançant els mètodes tradicionals de la zooarqueologia o la paleontologia.
Una nova mirada sobre les restes faunístiques
L’estudi ha analitzat un total de 114 restes òssies que no havien pogut ser identificades prèviament, integrant aquests resultats amb un conjunt de més de 8.000 restes faunístiques ja estudiades mitjançant anàlisi morfològica. Aquesta aproximació combinada ha permès ampliar de manera significativa el coneixement sobre les espècies animals presents al jaciment i, en conseqüència, sobre les estratègies de subsistència dels grups humans que hi van habitar.
Els resultats indiquen una major diversitat en la dieta càrnia del que es coneixia fins ara, posant de manifest que els patrons de consum i processament dels animals poden haver generat biaixos en la representació arqueològica de les diferents espècies. En concret, la major intensitat en el processament dels grans herbívors hauria provocat una fragmentació més elevada dels seus ossos, fet que explica l’abundància d’esquirles indeterminades en comparació amb altres animals, com els ossos de les cavernes.
El potencial del ZooMS en la recerca arqueològica
El ZooMS es basa en la identificació de seqüències peptídiques del col·lagen conservat en els ossos i la seva comparació amb bases de dades de referència. Aquest sistema permet assignar categories taxonòmiques a restes que, per la seva fragmentació, no poden ser identificades mitjançant anatomia comparada, que és la base dels estudis zooarqueològics tradicionals.
L’aplicació d’aquesta tècnica a gran escala a Cova Eirós representa un pas endavant en la interpretació dels conjunts faunístics i obre noves perspectives per a l’estudi de la dieta i les dinàmiques d’explotació dels recursos animals durant el Paleolític mitjà i superior.
Una recerca col·laborativa
El treball ha estat realitzat en col·laboració amb investigadors i investigadores de diverses institucions: Samantha Brown (CENIEH), Iván Rey Rodríguez (UVIGO-IPHES), Mikel Díaz Rodríguez (UVIGO-CISPAC), Carlos Fernández Rodríguez (ULE), Álvaro Ibáñez Encinas (USC-IPHES), Arturo de Lombera Hermida (UNIOVI-CISPAC), Tania Mosquera Castro (USC-CISPAC), Xosé Pedro Rodríguez Álvarez (URV-IPHES) i Ramón Fábregas Valcarce (USC-CISPAC).
Aquesta investigació s’emmarca en el projecte Dinámicas poblacionales y tecnológicas durante el Pleistoceno final-Holoceno de las Sierras Orientales del Noroeste Ibérico 2- Generación de Conocimiento 2022 (PID2022-142337NB-I00), finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU/AEI/10.13039/501100011033) i el programa FEDER “Una manera de hacer Europa”. Les excavacions arqueològiques a Cova Eirós compten amb el suport de la Consellería de Cultura, Lingua e Xuventude de la Xunta de Galicia.
Referència bibliogràfica
Bal‐García, H., Brown, S., Rey‐Rodríguez, I., Díaz‐Rodríguez, M., Fernández‐Rodríguez, C., Ibáñez‐Encinas, Á., de Lombera‐Hermida, A., Mosquera‐Castro, T., Rodríguez‐Álvarez, X., & Fábregas‐Valcarce, R. (2026). Expanding the Faunal Interpretation of the Cova Eirós (NW Iberia) Middle Paleolithic–Early Upper Paleolithic Record With ZooMS. International Journal of Osteoarchaeology. https://doi.org/10.1002/oa.70107