Entrevista a la Dra. Fátima Sancheznieto con motivo del Congreso AHEAD

Després del seu doctorat en Ciències Biomèdiques a la Universitat d'Oxford, la Dra. Fátima Sancheznieto es va incorporar a la Universitat de Wisconsin com a investigadora centrada a desenvolupar i avaluar canvis per a la millora dels entorns de formació d'investigadors/es que es troben a l’inici de la seva carrera. També és la presidenta de l'ONG Future of Research, que empodera investigadores/es per defensar les condicions laborals i de formació.

En el seminari que realitzarà el proper dijous 16 de novembre al marc del AHEAD, Dra. Sancheznieto parlarà sobre la importància de la mentoria a l'àmbit acadèmic i parlarà de les dificultats a les quals s'enfronten els acadèmics durant les primeres etapes de la carrera científica   

Entrevista

Fàtima, el teu treball s'ha centrat a millorar l'entorn laboral dels investigadors d'Early Career (ECR). Ens pots explicar com defineixen a l'acadèmia el terme "inici de carrera" i per què el seu entorn laboral està en risc?

Penso que trobaràs diferents definicions d’aquest concepte (ECR) segons a qui preguntis. Aquí, als Estats Units, els Instituts Nacionals de Salut tenen un límit de temps després de rebre un doctorat o un altre títol avançat (un títol de màster, per exemple) per ser elegible per al que anomenen "investigador en fase inicial", ECR. Personalment, acostumo a pensar que els ECR van des dels estudiants de postgrau fins a l'etapa de professorat júnior (pre-titular), això si es segueix una trajectòria acadèmica “tradicional”.

En els darrers anys han aparegut molts estudis que es fan ressò de la precarietat econòmica i de la salut mental de les persones que es dediquen a la recerca. També la recerca en aquest camp ha demostrat que l’assetjament per raó de gènere és una pràctica malauradament força habitual en aquests entorns. Si a aquests aspectes hi afegeixes l’alta competitivitat per a les poques posicions existents i els desequilibris de poder entre els mentors sèniors i els tutors júniors, acabes tenint un còctel perfecte per generar entorns que, de vegades, poden passar per alt aspectes essencials com la humanitat de la gent i, poden arribar a causar mal a les persones.

Des del teu punt de vista professional, quines són les principals lluites a les quals s'enfronten els ECR a les universitats/institucions de recerca?

Com he comentat anteriorment, hi ha la precarietat financera a causa dels baixos salaris. També sabem que les dificultats de salut mental són relativament freqüents. La prevalença dels abusos de poder i l'assetjament probablement varia d'un context a un altre, però encara no he vist un entorn de formació acadèmica que els previngui i els abordi de manera exitosa en cas que es produeixi.

En la teva investigació, has trobat alguna dada de suport sobre les lluites de salut mental en investigadors de la carrera inicial i la seva vinculació amb entorns de treball acadèmics específics? Segons la teva opinió, els entorns de treball acadèmics estan afectant la decisió dels ERC d'abandonar la via acadèmica?

Crec que les dades són bastant clares pel què fa al tema de la salut mental. Quan vaig començar a interessar-me per aquest tema com a estudiant de grau, normalment escoltaves coses com "oh, això no passa aquí...". Crec que l'exacerbació dels problemes de salut mental de la pandèmia, juntament amb l'augment de les dades disponibles, estan conduint a més persones de nivell superior a entendre l’avast i la profunditat del problema. Crec que el problema de la salut mental i els entorns contribueixen a que la gent marxi, sens dubte. Quan mirem les dades, però, veiem altres grans factors com, per exemple, la disponibilitat de llocs de treball i els sous inicials fora de l'àmbit acadèmic, que poden explicar per què hi ha gent que decideix marxar.

Ens pots explicar alguns exemples d'intervencions reeixides que has implementat en centres de recerca que potencialment han conduït a una millora de les experiències d'ECR?

Alguns dels millors treballs que han fet els meus mentors i col·laboradors són intervencions on la nostra formació de mentors és només un aspecte de tota la intervenció. En altres paraules, hem participat amb programes ben finançats i amb suport de lideratge per a la sostenibilitat i que impliquen moltes parts mòbils en termes de formació, construcció de comunitats, estratègies de propagació i comunitats de pràctica que realment veiem que tenen un impacte força impressionant.

Finalment, ens podries explicar què fa l'ONG Future of research, de la qual ets el president?

Future of Research va començar fa gairebé deu anys, com un grup d’estudiants/estudiantes de postdoctorat a l'àrea de Boston: mantenien converses i es reunien per discutir els canvis que podrien ser liderats pels ECR. Això va ser abans que els esforços de sindicalització als Estats Units tinguessin una empenta tan gran. Hem tingut molts canvis al llarg dels anys i en realitat no som tan actius com abans. Però en els nostres deu anys hem participat en la representació de veus d'ECR en espais com les Acadèmies Nacionals i els Instituts Nacionals de Salut, publicant dades sobre els sous dels postdoctorals i convocant reunions a partir de les quals s'han publicat informes sobre entorns de formació. El nostre treball acostuma a canviar depenent de qui és al nostre consell d'administració, i en funció dels seus interessos en relació amb les necessitats que veiem a la comunitat.

Moltes gràcies, Fátima!

I amb moltes ganes de poder assistir al teu seminari del AHEAD!