Un equip internacional d'investigadors liderat pel professor Antonio Rosas, investigador del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) amb la participació destacada del Dr. Juan Ignacio Morales, investigador de l'IPHES-CERCA, expert en tecnologia lítica, ha documentat per primer cop l'ocupació sistemàtica a les selves equatorials africanes per part de Homo sapiens fa més de 40.000 anys. Aquest descobriment, dut a terme als jaciments de Río Campo, a Guinea Equatorial, revela com els nostres ancestres no només van sobreviure, sinó que van prosperar en un dels ecosistemes més desafiadors del planeta, gràcies a una tecnologia lítica avançada i una notable capacitat d'organització social.

L'estudi, publicat a la revista Quaternary Science Reviews, descriu la troballa d'eines de pedra que evidencien una sofisticada tradició tecnològica. Aquestes eines no només reflecteixen un nivell tècnic alt, sinó també estratègies culturals i adaptatives que van permetre a aquestes comunitats humanes afrontar les dificultats d'un entorn de densa vegetació, altes temperatures i recursos impredictibles.

“Aquestes evidències transformen la nostra comprensió de com els humans moderns es van adaptar a entorns tan complexos com les selves equatorials africanes. Les eines trobades reflecteixen tant un coneixement tècnic avançat com una capacitat extraordinària dadaptació cultural”, explica el professor Antonio Rosas autor principal de l’estudi.

Un jaciment excepcional en una regió poc estudiada

Durant les prospeccions arqueològiques realitzades a la regió de Río Campo, l'equip va examinar 30 afloraments estratigràfics corresponents al Quaternari. D'aquests, 16 van proporcionar eines lítiques de gran complexitat datades, mitjançant tècniques de radiocarboni i luminescència estimulada òpticament (OSL), fa entre més de 76.000 i 20.000 anys. Aquest interval situa l'ocupació de la zona a la segona meitat del Plistocè superior.

Juan Ignacio Morales, investigador de l'IPHES-CERCA i expert en tecnologia lítica, destaca la importància d'aquesta troballa: “Les eines recuperades a Río Campo evidencien una tradició tecnològica que connecta amb altres indústries lítiques del centre i sud d'Àfrica, com l’Axeulià i el Sangoense. Això apunta a una transmissió de coneixements tècnics sostinguda durant mil·lennis i una herència cultural profundament arrelada.” Entre els 418 artefactes lítics recuperats, destaquen puntes bifacials, nuclis Levallois i eines de grans dimensions associades a activitats de caça i processament de materials. Aquestes peces no només il·lustren una gran destresa tècnica, sinó que també reflecteixen una planificació i organització que van resultar crucials per a la supervivència en un entorn tan hostil.

Àfrica Central: un nou focus a l'evolució humana

Tradicionalment, les investigacions sobre evolució humana s'han centrat en regions àrides o semiàrides d'Àfrica. Aquest estudi, però, posa en relleu la importància de l'Àfrica Central com un escenari clau per entendre la diversitat d'estratègies adaptatives d'Homo sapiens.

"Amb els resultats de Rio Campo, ampliem el mapa del comportament humà prehistòric i situem Àfrica Central com una peça fonamental en l'evolució cultural i biològica de la nostra espècie", afirma Rosas. El descobriment, a més, demostra que les selves tropicals, malgrat les condicions ambientals adverses, van ser escenaris essencials en la història evolutiva dels humans moderns.

Perspectives futures

Aquesta troballa obre noves línies de recerca sobre com els primers Homo sapiens es van adaptar a contextos ambientals extrems i complexos. L'equip planeja continuar amb excavacions i anàlisis detallades a Guinea Equatorial per aprofundir en la comprensió de les primeres ocupacions humanes a l'Àfrica Central i la seva rellevància en l'evolució de la nostra espècie.

“La fabricació d'eines tan complexes no només implica un coneixement tècnic avançat, sinó també una transmissió cultural estructurada al llarg del temps, reforçant la idea que Àfrica Central va ser un bressol d'innovació i adaptació tecnològica, exercint un paper crucial a la història d'Homo sapiens”, conclou Morales.

Cita de l’article

Rosas, A., Tabernero, A., Fidalgo, D., Fero, M., Ebana, C., Ornia, M., Fernández, J., Sánchez, S., Morales, J.I. (2024). Middle Stone Age (MSA) in the Atlantic rainforests of Central Africa. The case of Río Campo region in Equatorial Guinea. Quaternary Science Reviews, 349 DOI: 10.1016/j.quascirev.2024.109132