Paula Mateo Lomba defended her doctoral thesis "Huesos tallados del Pleistoceno medio y superior en Europa. Estudio interdisciplinar de la cadena operativa en Galería y Gran Dolina-TD10.1 (Atapuerca), Castel diGuido (Lazio) y Abric Romaní (Barcelona)"
Aquest matí, a la sala Abric Romaní de l’IPHES-CERCA i dins el marc del Programa de Doctorat en Quaternari i Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha celebrat l’acte de defensa de la Tesi Doctoral " Huesos tallados del Pleistoceno medio y superior en Europa. Estudio interdisciplinar de la cadena operativa en Galería y Gran Dolina-TD10.1 (Atapuerca), Castel diGuido (Lazio) y Abric Romaní (Barcelona)" realitzada per Paula Mateo Lomba.
La tesi, dirigida per la Dra. Isabel Cáceres i el Dr. Andreu Ollé, investigadors de l'IPHES-CERCA, s’ha defensat davant del tribunal format pel Dr. José-Miguel Tejero (Universitat de Barcelona), la Dra. Delphine Vettese (Université de Perpignan Via Domitia) i el Dr. Luc Doyon (Université de Bordeaux, CNRS UMR PACEA).
Tot l'equip de l'IPHES-CERCA volem felicitar a la nova doctora!!!!
Resum de la Tesi Doctoral:
Els primers indicis de modificació de l'os i del seu ús com a matèria primera remunten al sud i est d'Àfrica, en el Plistocè inferior, fa uns 2 milions d'anys. No obstant això, aquestes proves no són contínues en el registre arqueològic i es reconeixen per primera vegada a Europa i Orient Pròxim durant el Plistocè mitjà. La problemàtica d'aquestes eines està en la seva identificació, ja que manquen de característiques culturals distintives i estan mínimament modificades, sent l'abrasió i la talla les principals tècniques de configuració. No obstant això, aquestes modificacions podrien confondre's amb processos tafonòmics en els conjunts ossis, causats tant per agents antròpics com no antròpics, la qual cosa genera problemes de equifinalitat. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat estudiar la cadena operativa de la indústria de l'os tallat a Europa, centrant-se en jaciments del Plistocè mitjà i superior com la Serra d'Atapuerca, Castel di Guido i Abric Romaní. L'estudi adopta un enfocament diacrònic, combinant disciplines arqueològiques com la zooarqueologia, la tafonomia, la tecnologia i la traceologia. Els resultats de l'estudi han conduït al desenvolupament d'una metodologia interdisciplinària per a l'estudi de les eines d'os poc modificades. Aquesta aproximació s'ha complementat amb un ampli programa experimental que pretén recrear les etapes d'obtenció, configuració, ús i abandonament de les eines òssies. L'anàlisi dels conjunts faunístics ha permès identificar pseudo-eines i eines. Es mostra un model d'explotació d'ossos obtinguts de l'entorn, sense selecció aparent, però a vegades amb estratègies de configuració complexes, que mostren una planificació i flexibilitat tecnològica per a usos diversos. Finalment, la perspectiva d'estudi utilitzada ens ha permès contribuir al coneixement dels comportaments tecnològics i de subsistència dels hominins que poblaven aquest territori.