Human populations in recent prehistory had strong kinship ties
Un estudi liderat per la Beatriz Gamarra de l’IPHES-CERCA i que ha estat publicat a la prestigiosa revista Archaeological and Anthropological Science posa de manifest que les poblacions que van viure durant els períodes del Neolític Final – Calcolític i Bronze del nord-est i parts nord-centrals de la península Ibèrica eren bastant homogènies a nivell biològic, i en particular, a nivell de la seva morfologia dental, tal com suggereixen els resultats dels estudis genètics.
El procés de neolitització a la península Ibèrica va ser un esdeveniment relativament ràpid que va arribar tant a les zones costeres com d’interior. No obstant, el procés va implicar un impacte diferenciat de les poblacions nouvingudes en les diverses zones de la península. Durant el període del Neolític Final-Calcolític (circa 3500 – 2300 cal ANE), van ocórrer canvis importants a nivell socioeconòmic i cultural, amb canvis a les xarxes d’intercanvi comercial, per exemple, i a les pràctiques funeràries. Les anàlisis d’ADN antic (aADN) en individus de la península Ibèrica han mostrat senyals de poblacions nouvingudes a la península al llarg de tot el període del Neolític. En concret, aquests estudis mostren una reducció de la diversitat genòmica a partir del període del Neolític Final – Calcolític que continuà, al menys, fins El Bronze Inicial (2200 – 1200 cal ANE), suggerint una certa mobilitat de les poblacions humanes i intercanvi genètic intern entre diferents poblacions de la península Ibèrica.
Les restes dentals són una eina molt potent ja que es poden fer servir com aproximació biològica al tenir un alt component genètic, ja que els seus trets romanen invariables al llarg del temps, a més de que es troben en gran abundància en el registre arqueològic. En contexts on les restes humanes apareixen fragmentades, cremades o barrejades, com és el cas dels enterraments col·lectius del període del Calcolític, o a on la mala conservació de l’ADN, per climes càlids per exemple, impedeixen fer un estudi genètic, les dents solen ser les eines més adients.
Els estudis de la morfologia dental en poblacions prehistòriques humanes de la península Ibèrica son escassos i estan focalitzats en la morfologia externa de les dents. Alguns d’aquests estudis mostren una certa homogeneïtat biològica en poblacions del nord de la península durant el període del Neolític Final – Calcolític, mentre que d’altres no.
En aquest treball publicat s’ha estudiat les afinitats biològiques de poblacions humanes del Neolític Final-Calcolític del nord de la península Ibèrica a través de l’estudi de la morfologia en 3D d’un dels teixits interns de les dents, la unió esmalt-dentina (enamel-dentine junction, EDJ). Aquesta metodologia s’ha emprat per estudiar les diferències entre espècies de primats i vàries espècies del nostre llinatge; molt escassament per establir relacions biològiques entre poblacions prehistòriques; i mai en poblacions holocèniques de la península Ibèrica.
Els resultats de l’estudi publicat per la Dr. Beatriz Gamarra al Archaeological and Anthropological Science suggereixen que les poblacions que van viure durant els períodes del Neolític Final – Calcolític i Bronze del nord-est i parts nord-centrals de la península Ibèrica eren bastant homogènies a nivell biològic, i en particular, a nivell de la seva morfologia dental, tal com suggereixen els resultats dels estudis genètics. Aquesta homogeneïtat s’ha especulat que pot ser deguda a canvis en les xarxes d’intercanvi a nivell més regional. Segons Gamarra “segurament, quan hi havia moviment d’elements culturals, també hi havia moviment entre les poblacions i, per tant, la possibilitat d’establir vincles biològics entre elles”.
No obstant, els individus que van ser enterrats al jaciment català de Can Sadurní (Begues, Barcelona) presenten unes morfologies de la EDJ bastant singulars que, junt amb altres trets dentals, els diferencien de la resta de poblacions. En conjunt, “es pot pensar que aquesta població era particularment endogàmica, sense intercanvi biològic amb altres poblacions del voltant. O bé que formaven part d’un grup que ocupaven un cert territori, ja que s’han trobat elements culturals en comú en altres jaciments propers a Can Sadurní”.
Els resultats d’aquest estudi no només contribueixen al llarg debat dels moviments migratoris que van ocórrer al passat en el nostre territori, sinó que demostra l’ús dels teixits interns de les dents com a eina alternativa als estudis de l’ADN. “Sense posar en dubte la fiabilitat d’aquests últims, el mètode que emprem en aquest treball ens acosta, de manera no destructiva, a establir relacions de similitud biològica i, per tant, de parentesc, entre poblacions antigues. D’aquesta manera, i conjuntament amb la informació que ens proporcionen els diferents elements culturals compartits, podem entendre o fer inferències de les possibles relacions entre elles”.
Aquesta investigació, liderada per la Dr. Beatriz Gamarra, s’ha dut a terme en el marc del projecte postdoctoral Beatriu de Pinós (BP-2017 210) concedit a la mateixa per l’AGAUR, i en col·laboració amb altres membres de l’IPHES-CERCA i la URV, i altres centres d’investigació catalans.
Referencia bibliográfica
Gamarra, B. et al. (2022). Identifying biological affinities of Holocene northern Iberian populations through the inner structures of the upper first molars. Archaeological and Anthropological Science
Enllaç aquí