Identified for the first time the use of caves as dens by the Iberian lynx

La Cova del Gegant a Sitges (Barcelona) és el primer lloc de la península ibèrica en què s'ha documentat l'ús reiterat d'una cova per part del linx ibèric, segons ha determinat una investigació realitzada per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) , l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut Català de Paleontologia (ICP).

Els linxs van utilitzar la Cova del Gegant fa 30.000 anys com a cau. Així ho indica l'anàlisi de les restes arqueològiques recuperades en un dels nivells del jaciment, els quals han permès caracteritzar per primera vegada com seria un cau de linx ibèric durant el Paleolític. Aquest animal és un carnívor abundant en els jaciments paleolítics de la península ibèrica, però fins ara no s'havia descrit amb detall l'ús que feien aquests felins de les cavitats. L'estudi s'ha donat a conèixer avui a la prestigiosa revista científica Scientific Reports, publicada per Nature. Antonio Rodríguez-Hidalgo, membre de l'IPHES i de la Universitat Complutense, és un dels autors.

Els estudis tafonòmics i zooarqueològics han permès determinar que la Cova del Gegant va ser aprofitada per aquests carnívors fonamentalment per criar i com a refugi per als petits cadells de linx. Així ho verifiquen les abundants restes esquelètiques de diferents edats i la de les preses que consumien, principalment conills i algunes aus. Els excrements dels linxs també s'han localitzat en estat fòssil (copròlits) i l'estudi del seu contingut ha permès identificar què menjaven.

La singularitat del conjunt de la Cova del Gegant és que aquestes restes s'han acumulat en un sol nivell i que, a més, no van ser modificades substancialment per cap altre carnívor. Això ha permès establir clarament tot un conjunt de criteris i característiques que han possibilitat identificar per primera vegada els caus de linx fòssil, la qual cosa és una eina valuosa per a futurs estudis arqueològics i paleontològics.

Les característiques que defineixen els caus fòssils són l'abundància de restes de conills i ocells, un alt nombre de restes òssies de linxs de diferents edats, una determinada forma de fracturació dels ossos llargs dels conills, així com les empremtes de les mossegades dels linxs en els ossos de les seves preses, especialment les de mida petita, que indiquen el consum per part de les cries. A aquests criteris s'uneix l'abundància de copròlits i ossos digerits procedents de la disgregació dels primers (excrements fòssils).

Aquest estudi obre noves perspectives sobre el coneixement dels linxs ibèrics. En primer lloc, perquè la seva presència abundant en altres jaciments ibèrics pot ser el resultat de l'aprofitament de les coves com a caus de cria. En segon lloc, perquè l'abundància de restes de conills i aus en determinats jaciments podria ser també el resultat de l'activitat dels linxs i no d'altres agents que com fins ara s'havien proposat, per exemple, els humans prehistòrics.

Una espècie endèmica

L'espècie identificada a la Cova del Gegant correspon al linx ibèric (Lynx pardinus), actualment endèmic de la península Ibèrica. És una de les espècies de felí més amenaçada del món i actualment la seva població es localitza bàsicament a Andalusia oriental, encara que els esforços del programa de recuperació han propiciat la seva repoblació a zones de Castilla la Mancha, Extremadura i sud de Portugal.

Actualment, en el nord-est peninsular no hi ha una població establerta, però com evidencia la Cova del Gegant, sabem que en el passat els linxs van poder ser abundants. Probablement, la pressió antròpica ha estat una de les causes més importants del seu declivi en un territori que possiblement va ser el seu hàbitat idoni a causa de les condicions climàtiques i del terreny. De fet, l'any 2018 un exemplar de linx, conegut com Litio, va arribar a vagar per l'àrea metropolitana de Barcelona procedent del sud de Portugal, on va ser alliberat mesos abans.

Fins al moment, biòlegs i etòlegs han estudiat els hàbitats, el comportament i les pautes alimentàries dels linxs vius en l'actualitat, amb el handicap de la gran pressió antròpica que aquesta espècie pateix. La investigació realitzada a la Cova del Gegant ha facilitat saber com era el comportament dels linxs del Paleolític, un moment en el qual la intervenció dels homínids sobre el medi era escassa i en el qual, per tant, els linxs van viure en un entorn molt poc alterat pels humans.

Neandertals a primera línia de costa

La Cova del Gegant és una cavitat localitzada a primera línia de costa. És coneguda per ser una de les coves que més restes fòssils de neandertal ha proporcionat a tot el nord-est peninsular. Actualment, està parcialment inundada pel mar com a conseqüència de les oscil·lacions del nivell d'aquest, però fa 30.000 anys, el moment en el qual van viure i morir allí els linxs, el clima era més fred que l'actual i el nivell de la Mediterrània es trobava entre -80m i -120m per sota de l'actual, deixant al descobert una gran plataforma costanera on segurament van viure i van caçar les seves preses els felins trobats al jaciment.

Les excavacions a la cova es realitzen des de l'any 2007 per part de Grup de Recerca de Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona, ​​estan dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura, i sufragades pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest estudi s'ha realitzat en el marc de el projecte Taphen, una xarxa internacional per a la investigació sobre tafonomia, i pels investigadors Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), Antonio Sánchez-Marc de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP ), i del ja esmentat Antonio Rodríguez-Hidalgo.

Referència bibliogràfica

Antonio Rodríguez-Hidalgo (UCM-IDEA-IPHES), Montserrat Sanz (UB), Joan Daura (UB) i Antonio Sánchez-Marc (ICP) (2020). Taphonomic criteria for Identifying Iberian lynx dens in Quaternary deposits. Scientific Reports.