A final master's thesis aimed at IPHES-CERCA takes third place in the 2020 Young Researchers Awards competition
Irene Cazalla, de 27 anys, tècnica en Conservació i Restauració de Restes Arqueològiques i Paleontològiques a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i evolució Social)-CERCA, ha aconseguit el tercer lloc en el certamen del Premi Jove d'Investigació en Conservació i Restauració 2020 fallat recentment, convocat pel Grupo Español del Instituto Internacional de Conservación (GE-IIC), entitat que aquest dijous 25 de febrer ha donat els guardons en un acte realitzat en línia. Ha estat possible gràcies al seu Treball Final de Màster (TFM) titulat "L'efecte de les neteges químiques en material ossi fòssil procedent de nivells del Plistocè superior del jaciment de la Cova de les Teixoneres (Moià, Barcelona, Espanya)".
Amb aquesta investigació va culminar el Màster Diagnòstic de l'Estat de Conservació de Patrimoni Històric realitzat a la Universitat Pablo de Olavide (UPO) de Sevilla. Per a l'obtenció del títol de màster, Irene Cazalla Manceras va realitzar unes pràctiques obligatòries en el Laboratori de Restauració de l'IPHES-CERCA supervisades per Gala Gómez Merino, restauradora del mateix institut de recerca i professora del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana impartit per la Universitat Rovira i Virgili (URV), que a més ha estat codirectora de la Tesi de Final de Màster que ara ha estat guardonada i que es va desenvolupar en col·laboració amb la professora de la UPO Pilar Ortiz.
Per realitzar el treball va ser necessari dissenyar un protocol experimental i analitzar un total de 48 mostres en els Serveis Científics Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. Les mostres eren fragments procedents de sis ossos fòssils de fauna no identificables, molt fracturats i concrecionats de la Cova de les Teixoneres (Moià, Barcelona), recuperats entre les campanyes d'excavació de 2010-2016 i pertanyents a el nivell arqueològic III, que té una cronologia al voltant de 50.000 anys.
En aquest jaciment hi ha una problemàtica amb les concrecions carbonatades (sediment endurit) que cobreixen els materials, sobretot en el cas de les restes òssies, ja que no permeten observar i estudiar les superfícies dels ossos, per observar si presenten marques produïdes per humans o altres carnívors, així com la morfologia o la presa de mesures.
Moltes vegades a l'emprar tractaments mecànics les vibracions causades, així com la força exercida sobre el material, provoquen danys que perjudiquen la conservació dels fòssils. Per aquest motiu, s'ha realitzat una investigació experimental sobre l'efecte i utilitat de les neteges químiques en fòssils. Amb aquesta finalitat s'ha dissenyat una sèrie de protocols experimentals sistemàtics amb diferents reactius: àcid acètic, àcid fòrmic, hidròxid de potassi, hexametafosfat de sodi, preparats amb diferents concentracions i aplicats durant més o menys temps.
"Per avaluar aquests reactius, hem tingut en compte el temps d'aplicació i la concentració (5% i 10%). Per a això, s'han caracteritzat les mostres tractades i s'han documentat amb diferents tècniques d'anàlisi; colorimetria, microscòpia digital 3D, microscòpia electrònica de rastreig ambiental (ESEM-EDX) i difracció de raigs X (DRX). Així mateix, s'han fet servir aparells de mesura de control del PH i de la conductivitat", explica Irene Cazalla.
L'aportació més significativa d'aquest treball ha estat l'elaboració d'un protocol que permet implementar aquests tractaments de neteges químiques en les restes fòssils. "Els nostres resultats apunten que el compost químic més eficaç per eliminar la matriu carbonatada de les restes fòssils és l'àcid acètic. No obstant això, el temps sembla jugar un paper fonamental, ja que genera més modificacions a les mostres", puntualitza l'autora de l'TFM premiat.
Al seu torn, "amb aquest assaig es vol obrir una línia d'investigació per optimitzar els resultats en els processos de neteges químiques, tant a nivell d'eficàcia, com de menor alteració de les restes fòssils", afegeix.
Perfil biogràfic
Irene Cazalla és graduada en Arqueologia (2011-2016) i també en Conservació i Restauració de Béns Culturals (2012-2017) per la Universitat de Barcelona. És màster en Diagnòstic de l'Estat de Conservació de Patrimoni Històric per la Universitat Pablo de Olavide, Sevilla (2018-2019).
Va arribar a l'IPHES per fer unes pràctiques extracurriculars a finals de l'any 2014 amb Gala Gómez Merino quan estudiava dues carreres simultàniament: el Grau en Arqueologia i el Grau en Conservació i Restauració de Béns Culturals a la Universitat de Barcelona. Més tard, va realitzar les pràctiques curriculars d'aquest últim grau esmentat en aquest centre de recerca, sent la professora Gala Gómez Merino la seva tutora.
Posteriorment va obtenir un contracte de Garantia Juvenil a l'IPHES per a la restauració de materials arqueopaleontològics. En acabar-lo, va superar el màster en línia en Diagnòstic de l'Estat de Conservació de Patrimoni Històric per la Universitat Pablo de Olavide, i el curs acadèmic 2018-2019 va dur a terme les pràctiques a l'IPHES-CERCA i el TFM sobre materials de la Cova de les Teixoneres, un jaciment sobre el qual aquest institut desenvolupa un projecte d'investigació per conèixer com eren les societats neandertals. Irene Cazalla hi excava des de l'any 2015, però ha participat en campanyes efectuades en altres llocs i ha restaurat materials fòssils de diferents procedències, com ara, la Sierra de Atapuerca (Burgos), Cova Foradà (Oliva, València), el Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragona) o al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona).
Actualment exerceix de tècnica en Conservació i Restauració de Restes Arqueològiques i Paleontològics a l'IPHES, amb un contracte del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Fons Social Europeu i Agència Estatal d'Investigació per a la Promoció de l'Ocupació Juvenil (PEJ).