L’IPHES-CERCA obté una ERC Consolidator Grant per investigar la desaparició dels neandertals al Caucas del Sud

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha estat distingit amb una prestigiosa ERC Consolidator Grant, una de les ajudes més competitives de la Unió Europea, concedida al Dr. Phil Glauberman, investigador de l’institut. El finançament, d’uns 2 milions d’euros, permetrà desenvolupar CHRONOPOP, una iniciativa pionera destinada a aclarir un dels grans enigmes de la nostra evolució: com, quan i en quin context ambiental van desaparèixer els neandertals, i quin paper hi van jugar les poblacions d’Homo sapiens.

CHRONOPOP integra un equip ampli amb especialistes d’Europa, Àsia i els Estats Units, vinculats a institucions com l’Institut d’Arqueologia i Etnografia de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Armènia, el Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology (Alemanya), l’International Center for Climate Physics (Corea del Sud), el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (Burgos) i les universitats de Viena, Leiden, Tübingen, Winchester, entre d’altres. Aquesta xarxa permetrà combinar dades arqueològiques, paleogenètiques i ambientals amb modelització de supercomputació, generant per primera vegada models regionals i continentals de les metapoblacions humanes que van habitar Euràsia fa entre 100.000 i 30.000 anys.

Un projecte per resoldre el final dels neandertals

El projecte CHRONOPOP analitzarà les dinàmiques poblacionals dels hominins al Plistocè tardà a les Muntanyes d’Armènia, una regió clau per entendre l’extinció dels neandertals i l’expansió d’Homo sapiens. Situada a la cruïlla entre el Pròxim Orient i Euràsia, aquesta zona va actuar com un refugi glacial i conserva un registre arqueològic excepcional però encara poc estudiat amb metodologies modernes.

Les dades actuals indiquen que la tecnologia musteriana (associada habitualment als neandertals) podria haver persistit fins als 31 - 35 mil anys, és a dir, milers d’anys més tard que en moltes altres regions d’Euràsia. A més, la seva cronologia se solapa amb l’aparició de les primeres indústries del Paleolític superior, habitualment associades amb Homo sapiens, al voltant dels 39.000 anys. Aquest possible solapament és un dels interrogants principals que el projecte vol contrastar.

“La desaparició dels neandertals no va ser un procés uniforme ni simultani a tot el continent. Sabem que hi va haver refugis on es van mantenir durant més temps, i les Muntanyes d’Armènia podrien ser un dels escenaris clau”, explica el Dr. Glauberman en el projecte.

Objectius i enfocament científic

CHRONOPOP té com a objectiu establir amb precisió la cronologia del final de la tecnologia musteriana a Armènia i determinar quins hominins (neandertals o Homo sapiens) van elaborar aquestes eines al llarg del temps. Per aconseguir-ho, el projecte desplegarà un programa de datació sense precedents que combina radiocarboni, sèries d’urani, luminescència, ESR, paleomagnetisme i el revolucionari mètode Compound Specific Radiocarbon Analysis (CSRA), que permet obtenir dates molt més robustes per a contextos crítics del Plistocè tardà.

A més de la cronologia, el projecte analitzarà les adaptacions tecnològiques i de comportament que haurien permès la persistència d’aquestes comunitats humanes en un entorn complex i canviant. L’equip estudiarà la tecnologia lítica, les estratègies de subsistència, la mobilitat i l’ús del territori en jaciments clau com Yerevan-1, Tsitsernakaberd-1 o Barozh-12. L’IPHES-CERCA hi tindrà un paper expert en l’anàlisi funcional de les eines mitjançant tècniques d’ús i desgast, l’estudi de residus i la caracterització de traces microscòpiques preservades en superfícies d’obsidiana. A més, el projecte impulsarà la creació d’un nou laboratori de traceologia a Yerevan, reforçant les capacitats científiques locals i la transferència de coneixement.

Un dels eixos més innovadors de CHRONOPOP és la generació del primer registre d’alta resolució del clima del Plistocè tardà a Armènia, basat en l’estudi d’estalagmites de les coves de Mozrov, Arjeri i Magelan. Fins ara, cap espeleotema de la regió havia estat analitzat per reconstruir temperatura, precipitació i variabilitat hidroclimàtica en períodes glacials i interglacials.

Aquestes dades, combinades amb models climàtics de supercomputació, permetran identificar quines zones del Caucas del Sud van actuar com a refugis ambientals per a les poblacions humanes, i com els canvis climàtics ràpids van influir en les seves dinàmiques, dispersions i eventual substitució.

Impacte científic i institucional

L’obtenció d’aquesta ERC suposa un gran reconeixement internacional per l’IPHES-CERCA i consolida el seu paper com a centre de referència en la recerca sobre l’evolució humana. Els resultats de CHRONOPOP permetran redefinir la cronologia del final dels neandertals a l’àrea més propera al Caucas del Sud, entendre millor les interaccions entre neandertals i Homo sapiens, generar nous models sobre la resposta humana al canvi climàtic del Plistocè, reforçant Catalunya i l’Estat en el mapa de l’excel·lència científica europea.

Sobre les ERC Consolidator Grants

Les ajudes Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca són una de les distincions més prestigioses per a científics en fase de consolidació. El seu objectiu és donar suport al personal investigador amb trajectòries d’excel·lència perquè puguin desenvolupar projectes ambiciosos i altament innovadors, sovint capaços de redefinir disciplines senceres.

A la convocatòria d’enguany, el Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC) ha concedit 349 Consolidator Grants amb una inversió global de 728 milions d’euros, dirigides a impulsar les línies de recerca més innovadores i amb major potencial transformador. Catalunya rep un total de 11 ajuts.