Una nova datació situa el jaciment d’Incarcal fa 860.000 anys i resol un enigma científic de més de mig segle
Les dents d’un hipopòtam antic permeten obtenir la primera cronologia numèrica robusta d’un dels jaciments clàssics del Plistocè inferior català
Un equip internacional d’especialistes liderat pel CENIEH, amb participació de l’IPHES-CERCA, ha obtingut per primera vegada una datació numèrica precisa del jaciment paleontològic d’Incarcal-I (Crespià, Pla de l’Estany), situant-lo fa prop de 860.000 anys, en el tram final del Plistocè inferior. Aquesta cronologia resol un problema obert des de fa més de cinquanta anys i permet situar Incarcal en un moment clau de l’evolució de la fauna al nord-est peninsular.
Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la revista Journal of Quaternary Science, en un treball liderat pel Dr. Mathieu Duval, investigador del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), en el qual hi han participat també el Dr. Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA de l’IPHES-CERCA, el Dr. Joan Madurell-Malapeira, investigador de la Universitat de Firenze i codirector del projecte de recerca al jaciment de Incarcal, el Dr. Oriol Oms (UAB), entre d’altres. La recerca combina paleomagnetisme i datacions ESR i U-Series aplicades a dents d’Hippopotamus antiquus, una de les espècies més representatives d’Incarcal-I. L’ús integrat d’aquestes tècniques ha permès obtenir un interval cronològic segur entre 0,9 i 0,77 milions d’anys, amb una estimació central de 862 ± 52 ka.
Un enigma científic obert durant dècades
Tot i ser un jaciment clàssic, identificat el 1968 i excavat intensament durant les dècades del 1970 i 1980, fins ara no s’havia pogut determinar amb precisió la seva antiguitat. Les estimacions bioestratigràfiques disponibles el situaven entre 0,8 i 1,6 milions d’anys, un interval massa ampli per interpretar adequadament la successió faunística i ambiental de la regió. Les noves datacions permeten, per primera vegada, establir una cronologia sòlida que acota el moment d’acumulació del jaciment amb una precisió sense precedents.
Segons Joan Madurell-Malapeira, paleontòleg de la Universitat de Firenze i director de les excavacions d’Incarcal, “feia més de cinquanta anys que Incarcal era un jaciment referent però sense una datació numèrica fiable. Ara, per primera vegada, el podem situar amb precisió en un moment clau de l’evolució de la fauna al nord-est peninsular.”
En paraules de Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i anteriorment director de l’excavació al jaciment de Incarcal, “les faunes del voltant d’un milió d’anys representen un moment crític en la història biològica europea. És quan es configuren bona part dels ecosistemes que posteriorment donaran lloc a les comunitats del Plistocè mitjà. Amb la nova datació, Incarcal deixa de ser un jaciment excepcionalment ric però imprecís i passa a ser una peça clau per entendre aquest mosaic ecològic en transformació.”
Un jaciment excepcional amb tigres dents de sabre i hipopòtams
Incarcal-I és un dipòsit càrstic únic que acumula més de 2.000 restes de grans mamífers, corresponents a un mínim de quinze espècies. El jaciment presenta una combinació faunística excepcional: una proporció molt elevada de carnívors (fins al 30% del conjunt) encapçalats pel tigre dents de sabre (Homotherium latidens) i la hiena gegant (Pachycrocuta brevirostris), així com una presència notable d’hipopòtams (Hippopotamus antiquus), poc freqüents en jaciments continentals i fonamentals per obtenir la nova datació. La fauna va quedar atrapada en una dolina càrstica a causa de fluxos de fang, un procés que va afavorir una conservació excepcional i ha generat un registre paleontològic d’una singularitat extraordinària.
Un nou punt de referència per al Plistocè inferior a Catalunya i a la península Ibèrica
Les noves datacions situen Incarcal-I en un moment cronològic coetani d’altres jaciments peninsulars de referència, com els nivells antics del complex de la sierra de Atapuerca (Burgos) o les faunes del jaciment de Vallparadís (Terrassa). Tot i que aquesta coincidència no implica una relació directa, reforça la importància d’Incarcal en la reconstrucció del paisatge, la fauna i els ecosistemes del nord-est peninsular fa gairebé un milió d’anys.
Amb una cronologia precisa i robusta, Incarcal-I passa a integrar el conjunt selecte de jaciments del Plistocè inferior tardà amb datació numèrica fiable, consolidant-se com una peça clau per entendre l’evolució de la megafauna europea i l’impacte dels canvis climàtics i ecològics en els ecosistemes del passat.
Referència
Duval M., Oms O., Martínez-Navarro B., Madurell-Malapeira J., et al. (2025). New dating results at Incarcal-I (Spain) shed light on the exceptionally rich late Early Pleistocene fossil record of the Iberian Peninsula. Journal of Quaternary Science, 1–21. https://doi.org/10.1002/jqs.70028