Així s’adaptaven els humans a les illes mediterrànies fa més de 6.000 anys

Un equip internacional d’investigadores ha reconstruït al detall com les primeres comunitats humanes van gestionar els recursos, organitzar la subsistència i transformar el paisatge de les illes volcàniques d’Ustica i Pantelleria, dos entorns petits, aïllats i ecològicament exigents del Mediterrani central. La recerca identifica quan i com es van introduir plantes i animals, quines estratègies de subsistència van permetre l’establiment estable d’aquests grups i per què aquestes illes esdevenen un model excepcional per entendre l’adaptació humana en territoris fràgils.

Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la prestigiosa revista revista Frontiers in Environmental Archaeology, en un treball liderat per la Dra. Claudia Speciale, investigadora de l’IPHES-CERCA, en el qual hi ha participat també la Dra. Ethel Allué (URV – IPHES-CERCA) i investigadors i investigadores de la Universitat de Bolonya i de la Universitat de Pàdua. L’estudi integra dades arqueobotàniques, antracològiques i zooarqueològiques per comprendre les estratègies de subsistència desenvolupades a Ustica durant el Neolític (4800–4300 aC) i a Pantelleria durant l’Edat del Bronze (1800–1500 aC).

Ustica, colonització neolítica i adaptació flexible

Al jaciment de Piano dei Cardoni (Ustica), les anàlisis han recuperat un conjunt notable de restes vegetals que inclou cereals com l’ordi, figuera, olivera i lentisc. Aquesta combinació revela que els primers habitants van introduir cultius de manera conscient per garantir una base alimentària estable en un territori amb poca aigua i superfícies cultivables limitades. Segons les investigadores de l’IPHES-CERCA Ethel Allué i Claudia Speciale, la presència simultània d’espècies cultivades i silvestres pròpies de la maquia mediterrània indica una explotació diversificada i equilibrada dels recursos, sense signes de sobreexplotació ni tensions ecològiques.

La dieta animal reforça aquesta imatge d’adaptació flexible, amb un consum predominant d’ovelles i cabres, ocells i una intensa activitat pesquera i marisquera, que compensava l’absència de grans mamífers en un medi insular reduït i exigent.

Pantelleria, estratègies complexes en un entorn volcànic

Al jaciment de Mursia (Pantelleria), el panorama és més complex i mostra una economia en transformació al llarg del temps. Les restes recuperades indiquen un ús creixent de plantes silvestres i arbres fruiters com la figuera, combinat amb cereals i llegums que apunten a una agricultura consolidada. L’estudi del carbó vegetal evidencia una selecció curosa de fustes utilitzades per a combustió i activitats domèstiques o tècniques, i mostra com cada decisió responia a necessitats concretes del grup.

La ramaderia, centrada sobretot en ovicaprins, es complementava amb recursos marins i amb una gestió molt adaptativa del paisatge volcànic, que requeria un coneixement detallat del medi i una capacitat d’ajust constant.

Un laboratori natural d’adaptació humana

Segons Speciale, les petites illes mediterrànies van funcionar com a veritables laboratoris naturals d’adaptació humana. Tot i les seves limitacions (pocs recursos terrestres, espais reduïts i ecosistemes fràgils), les comunitats prehistòriques van saber desenvolupar sistemes de subsistència flexibles, sostenibles i sorprenentment eficients, basats en l’agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i l’explotació dels recursos marins.

La recerca demostra que aquests grups no només van sobreviure en entorns aparentment marginals, sinó que van construir economies estables i resilients capaços de perdurar durant segles.

Referència de l’article

Speciale, C., Allué, E., Carra, M., Fiori, F., Prillo, V. G., & Cattani, M. (2025). Adapting to Mediterranean island environments: prehistoric human interaction with plants and animals at Piano dei Cardoni (Ustica) and Mursia (Pantelleria). Frontiers in Environmental Archaeology, vol. 4. https://doi.org/10.3389/fearc.2025.1621064