Estudiants i tecnologia d’avantguarda s’uneixen per explorar la prehistòria a la Cova dels Xaragalls (Vimbodí-Poblet)
La campanya incorpora escaneig làser 3D i tècniques de documentació digital per estudiar amb precisió la prehistòria de la Conca de Barberà
Estudiants d’Arqueologia de la URV i la UOC participen al costat d’investigadors de l’IPHES i el CSIC en una experiència de camp que uneix ciència, tecnologia i aprenentatge
La darrera campanya arqueològica a la Cova dels Xaragalls, situada a Vimbodí-Poblet (Conca de Barberà), ha combinat tecnologia avançada i formació universitària per continuar desvetllant els secrets del passat prehistòric del territori. Els treballs, desenvolupats entre el 13 i el 31 d’octubre, s’han centrat en la zona central de la sala alimentada per la boca B, on s’han recuperat centenars de restes humanes d’individus de totes les edats, així com fragments de ceràmica que testimonien els primers usos de la cavitat.
La campanya ha estat dirigida per Josep Vallverdú (IPHES-CERCA i Universitat Rovira i Virgili), Antonio Rodríguez-Hidalgo (IAM-CSIC) i Alfredo Suesta (IPHES-CERCA), i ha reunit una desena d’arqueòlegs, entre els quals estudiants de grau i màster en Arqueologia de la URV i la UOC. La seva participació els ha permès adquirir experiència pràctica en excavació, documentació i anàlisi de materials, una formació essencial que complementa l’aprenentatge acadèmic.
Ivet Villadén, estudiant de grau en Arqueologia de la URV, destaca que “Per a mi, Xaragalls ha significat una experiència que m’ha permès aprendre sobre el passat i sobre com funcionen les excavacions arqueològiques seguint un mètode concret que permet detallar cada descobriment. A més, he pogut aprendre de grans professionals de la prehistòria.”
Durant aquesta campanya s’han consolidat els treballs topogràfics i de documentació digital iniciats en anys anteriors, amb la instal·lació de bases fixes i l’elaboració de models tridimensionals de la cavitat mitjançant escaneig làser. Aquesta tasca s’ha dut a terme amb l’equipament del Laboratori d’Arqueologia no Invasiva (MINARQLAB) de l’Institut d’Arqueologia de Mèrida (CSIC–Junta d’Extremadura), fruit de la col·laboració entre l’IPHES-CERCA i l’IAM.
A més, s’ha fet una revisió detallada de les parets i els sostres de la cavitat a la recerca de pintures i gravats prehistòrics, aprofitant la proximitat del jaciment amb la Cova de la Font Major, on recentment s’ha documentat un important conjunt d’art rupestre paleolític. Aquesta línia d’investigació s’ampliarà en futures campanyes per aprofundir en la possible relació entre tots dos espais.
Segons Josep Vallverdú (IPHES-URV), “la cova és un arxiu natural que conserva informació ambiental i cultural dels darrers 40.000 anys. Gràcies a les tècniques actuals d’anàlisi i modelatge digital, podem reconstruir amb gran precisió la història de les comunitats humanes que van habitar aquesta zona del Mediterrani.”
La Cova dels Xaragalls es divideix en dues grans cambres: una amb dipòsits holocens, que abracen del Neolític final al Bronze final (de fa entre 5.000 i 1.000 anys), amb restes humanes i aixovars associats; i una altra amb un dipòsit paleontològic del Plistocè superior (més de 20.000 anys), que aporta informació ambiental sobre l’entorn abans i durant el darrer màxim glacial.
La campanya ha comptat amb el suport del Museu Terra de la Fundació Carulla, on s’han dut a terme tasques de laboratori, un exemple de col·laboració entre recerca, territori i conservació del patrimoni.
La intervenció ha estat possible gràcies a l’autorització de la Finca Grans Muralles (Família Torres) i la col·laboració del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN) i el Museu Terra de la Fundació Carulla. Forma part del projecte quadriennal de recerca de l’IPHES-CERCA, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat per la Generalitat de Catalunya.