Troben al jaciment de Baza el conjunt més complet de restes de mastodonts d’Europa

El jaciment paleontològic de Baza-1 (Granada) ha tornat a sorprendre amb descobriments excepcionals que el consoliden com el més ric d’Europa en restes de mastodonts. La novena campanya d’excavació, acabada recentment, ha permès recuperar 240 nous registres fòssils, principalment de dues espècies d’elefants primitius: Mammut borsoni i Anancus arvernensis, aquest darrer un mastodont de grans dimensions que podia assolir tres metres d’alçada i colmillos de fins a quatre metres de longitud.

Els treballs s’han desenvolupat durant tres setmanes al barranc de les Seguidillas–Cuesta del Francés, sota la coordinació d’un equip multidisciplinari integrat per 25 investigadors i investiadores i estudiantat. La recerca s’emmarca en el Projecte General d’Investigació sobre el Pliocè de la conca de Baza, autoritzat per la Junta d’Andalusia i finançat per l’Ajuntament de Baza. En són responsables el Dr. Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA, el Dr. Antoni Canals, professor a la Universitat Rovira i Virgili i investigador a l’IPHES-CERCA i el Dr. Sergio Ros-Montoya, professor de la Universitat de Màlaga.

Un tresor paleontològic de fa 4,5 milions d’anys

Descobert el 1996, el jaciment de Baza-1 està datat en uns 4,5 milions d’anys, corresponents al Pliocè inferior. En només 55 metres quadrats excavats, s’han recuperat més de 3.250 registres fòssils, una densitat excepcional que confirma la singularitat d’aquest jaciment dins del registre europeu.

Entre els materials recuperats durant aquesta campanya destaca un fragment de defensa de mastodont de més d’un metre de longitud i, sobretot, les restes de quatre individus de Anancus arvernensis de diferents edats: un exemplar vell, un adult jove, un juvenil i un nadó amb una dent de llet gairebé intacta.

Aquesta diversitat d’edats suggereix que es tracta de una família de mastodonts que podria haver quedat atrapada en una zona fangosa i haver mort conjuntament, un possible episodi catastròfic que els investigadors continuaran estudiant. “El fet que només s’hagin trobat restes d’aquesta espècie en un mateix nivell reforça aquesta hipòtesi”, expliquen els responsables del projecte.

Una finestra a un antic refugi tropical

Les troballes de Baza-1 no només aporten informació sobre els proboscidis del Pliocè, sinó també sobre l’ecosistema que els envoltava. Juntament amb els mastodonts, s’hi han identificat restes de tres exemplars de Mammut borsoni, rinoceronts, cavalls de tres dits (hiparions), grans bòvids forestals (Alephis), antílops, cérvols, ossos gegants (Agriotherium) i fins i tot el darrer cocodril conegut d’Europa.

El conjunt inclou també petits vertebrats, invertebrats i nombrosos restes vegetals, que reflecteixen una gran biodiversitat en un entorn càlid i humit, molt diferent del paisatge actual. “Sabem que fa 4,5 milions d’anys aquesta zona actuava com un refugi tropical al sud de la península Ibèrica, amb temperatures altes i abundància d’aigua, condicions imprescindibles per a la vida de cocodrils i altres espècies d’origen africà”, explica Bienvenido Martínez-Navarro.

Excavació meticulosa i recerca de llarg abast

Durant aquesta campanya, els treballs s’han centrat en la Unitat Estratigràfica 5, situada uns quatre metres per sobre dels nivells més rics de la Unitat Estratigràfica 2. Per preservar l’estructura del jaciment, l’excavació s’ha fet de manera manual, amb pic i pala i control geològic rigorós, sense utilitzar maquinària pesant.

Segons Antoni Canals, “el nostre objectiu és comprendre com evolucionen els nivells sedimentaris per reconstruir amb la màxima precisió els processos que van originar l’acumulació de fòssils. Baza és una autèntica finestra al Pliocè, un arxiu natural que ens permet estudiar la fauna, el clima i els ecosistemes d’aquella època amb un detall extraordinari”.

Un projecte amb vocació científica i social

A més de la recerca de camp, l’equip ha impulsat accions de divulgació i participació ciutadana per acostar la paleontologia a la societat. Durant la campanya, el jaciment ha rebut visites d’autoritats locals, centres educatius i nombrosos curiosos que han pogut conèixer de primera mà els treballs científics.

“El jaciment de Baza és ja, sense dubte, una localitat de referència científica a escala europea i mundial. Esperem que en els propers anys pugui ser museïtzada i esdevingui un espai emblemàtic del Pliocè dins del Geoparc de Granada, accessible i gaudible pel gran públic”, conclou Martínez-Navarro.