Francesc Marginedas defensa la seva Tesi Doctoral "Processing of human bodies in archaeological contexts of cannibalism"
Aquest matí, a la sala Abric Romaní de l’IPHES-CERCA i dins el marc del Programa de Doctorat en Quaternari i Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha celebrat l’acte de defensa de la Tesi Doctoral "Processing of human bodies in archaeological contexts of cannibalism" realitzada per Francesc Marginedas.
La tesi ha estat dirigida per la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i pel Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l’Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura) i investigador associat a l’IPHES-CERCA. El tribunal estava format per la Dra. Silvia Bello, del Natural History Museum of London, la Dra. Noemí Salas, del Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana (CENIEH) i la Dra. Rosa Huguet, investigadora de l'IPHES-CERCA.
Tot l'equip de l'IPHES-CERCA volem felicitar al nou doctor!!!!
Resum de la Tesi Doctoral:
En aquesta tesi doctoral s’ha dut a terme un anàlisi tafonòmic de tres conjunts arqueològics, un crani aïllat, un conjunt subactual i dades comparatives prèviament publicades d’altres quatre jaciments. Els tres conjunts principals presenten evidències clares d’intervenció antròpica i provenen de contextos cronològics i geogràfics diversos: el Magdalenià de Maszycka Cave (Polònia), el Neolític de la cova de El Mirador (Espanya) i l’Edat del Bronze en el mateix jaciment (nivell MIR4). El crani aïllat procedeix de l’Edat del Bronze de la cova de Txispiri (Espanya), mentre que el conjunt subactual està format per inhumacions del segle XIX localitzades a l’Abric Romaní (Espanya). A aquest corpus s’hi sumen quatre conjunts publicats prèviament, dels quals només s’han considerat les restes cranials amb evidències de canibalisme, incloent diferents períodes i regions: el Paleolític Inferior de Gran Dolina (Espanya), el Magdalenià de Gough’s Cave (Regne Unit), el Neolític de Fontbrégoua (França) i el Neolític de Herxheim (Alemanya).
A partir d’aquests materials, la tesi s’articula al voltant de tres objectius principals: (1) analitzar les evidències d’activitat humana vinculades a contextos rituals i simbòlics, amb especial atenció a l’elaboració de cranis copa; (2) desenvolupar un nou mètode per identificar l’ús de ganivets metàl·lics en el processament de cadàvers humans durant l’Edat del Bronze, a través de la detecció de residus microscòpics; i (3) estudiar dos contextos arqueològics amb evidències de canibalisme, un d’ells inèdit (el Neolític de la cova de El Mirador), amb la finalitat de contextualitzar-los en un marc cronològic i cultural europeu.
Per abordar aquests objectius, s’han aplicat diverses metodologies analítiques. L’estudi de les restes cranials ha inclòs l’anàlisi de la distribució i freqüència de marques de tall mitjançant el Sistema d’Informació Geogràfic (SIG) en els jaciments de la Gran Dolina, Gough’s Cave, Herxheim, Fontbrégoua i la cova de El Mirador (MIR4). Així mateix, s’han utilitzat tècniques d’aprenentatge automàtic (machine learning) per a l’anàlisi dels plans de fractura en cranis procedents de MIR4, la cova de Txispiri i l’Abric Romaní. Paral·lelament, es dissenyà un experiment controlat en el qual es va processar un cérvol amb ganivets de coure i bronze per establir paràmetres de referència. A partir d’aquests, es va caracteritzar la composició química de micropartícules metàl·liques localitzades en les marques de tall arqueològiques a MIR4.
L’estudi es completa amb una anàlisi antropològic i tafonòmic dels conjunts humans complets de Maszycka Cave i la cova de El Mirador (nivells neolítics), amb l’objectiu de determinar el nombre mínim d’individus (NMI), estimar-ne les edats i documentar senyals de processament i consum. En el cas de la cova de El Mirador, a més, es van realitzar datacions de radiocarboni i anàlisis d’isòtops d’estronci per a determinar la cronologia i procedència geogràfica dels individus.
Els resultats obtinguts permeten establir patrons diferenciats segons el context arqueològic. L’anàlisi SIG de les marques de tall als cranis revela que, en contextos amb possible càrrega ritual (com Gough’s Cave, Herxheim, Fontbrégoua o MIR4), les marques es concentren en àrees específiques associades a una neteja intensiva del crani. En contrast, en contextos sense evidències de ritualització (com Gran Dolina), la distribució és dispersa i respon a un processament funcional. De manera complementària, el machine learning ha demostrat ser una eina eficaç per distingir entre fracturació perimortem (com a MIR4) i postmortem (com a l’Abric Romaní), així com per classificar fractures de diagnòstic incert, com la calota de Txispiri, atribuïda finalment a processos tafonòmics postdeposicionals.
El nou mètode proposat per a la identificació de residus metàl·lics en marques de tall ha mostrat un alt potencial per a la seva aplicació en contextos de l’Edat dels Metalls. A MIR4 es van detectar residus de coure en fragments cranials i en una costella, la qual cosa suggereix l’ús del coure en possibles manipulacions rituals. No obstant això, l’escassetat d’aquests residus i la dificultat per discriminar entre contaminació antiga i moderna plantegen reptes metodològics encara per resoldre.
El conjunt magdalenià de Maszycka Cave va permetre identificar almenys deu individus (sis adults i quatre subadults). L’anàlisi tafonòmic evidencia marques de tall i fracturació antròpica associades al consum, descartant la interpretació ritual-funerària prèviament proposada per altres investigacions. La identificació de restes postcranials inèdites amb empremtes d’escorxament, desarticulació i extracció del moll d’os reforça la hipòtesi del canibalisme. El conjunt s’ha datat entorn de 18.000 cal BP.
Finalment, en els nivells neolítics de la cova de El Mirador es van identificar restes d’almenys nou individus (tres adults i sis subadults), datats en el Neolític Final (5720–5600 cal BP). Les restes es van localitzar tant en nivells in situ com barrejades amb materials pertanyents a un enterrament calcolític. L’anàlisi tafonòmic revela clares evidències de carnisseria, cocció i consum. Les datacions de C14 suggereixen un únic esdeveniment de canibalisme seguit de l’abandonament de la cova, mentre que els isòtops d’estronci indiquen un possible origen local dels individus consumits.