Un estudi de l’IPHES-CERCA mostra la complexitat dels depredadors que van acumular restes de conill a Atapuerca

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) proposa que les restes de conill (més de 200 ossos corresponents a 17 individus) del nivell TE9d del jaciment de la Sima del Elefante van ser acumulades per l’activitat de tres depredadors diferents: un linx, un duc i un petit mustèlid.

Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la prestigiosa revista Historical Biology, en un treball liderat per la Maria Boada, investigadora predoctoral a l’IPHES-CERCA, i la participació de la Dra. Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES-CERCA i coordinadora dels treballs al jaciment de la Sima del Elefante.

Tres depredadors, un mateix jaciment

L'anàlisi tafonòmica ha identificat un conjunt de modificacions diverses que apunten a l’origen d’una acumulació mixta, resultat de la intervenció de diferents agents i no pas d’un únic depredador. L’agent principal és el linx, un caçador amb una dieta molt especialitzada en conills. També s’ha documentat el consum de conills per part del duc. Finalment, les restes mostren marques produïdes per un petit mustèlid (probablement una mostela) que hauria carronyejat les restes un cop abandonades.

“Els petits carnívors, com les mosteles, sovint han passat desapercebuts en els estudis tafonòmics, però el nostre treball demostra que poden tenir un paper rellevant en la formació dels conjunts ossis”, explica Maria Boada, investigadora predoctoral de l’IPHES-CERCA i primera autora de l’article.

Els petits carnívors entren en escena

Un dels resultats més innovadors és la identificació d’un petit mustèlid com a agent acumulador. Fins ara, aquests animals eren difícils d’identificar en el registre fòssil a causa de la seva etologia i la falta d’estudis específics sobre les modificacions que produeixen durant el consum de les preses. En aquest treball, es demostra que no només són animals capaços de caçar conills sinó que també actuen com a carronyaires, aprofitant les restes abandonades per altres depredadors.

Segons Rosa Huguet, coautora de l’estudi i investigadora de l’IPHES-CERCA, “aquest treball ajuda a comprendre millor la interacció entre depredadors i hominins a inicis del Plistocè, i alhora a evitar confusions entre activitats humanes i no humanes”.

Implicacions per als primers europeus

El nivell TE9d de la Sima del Elefante és cronològicament molt proper al TE9c, on es van identificar les restes humanes més antigues d’Europa, datades en fa aproximadament 1,2 milions d’anys i atribuïdes a Homo aff. erectus.

La nova recerca ofereix una visió més completa de l’ecosistema en què vivien aquests primers humans, mostrant com competien i coexistien amb altres depredadors. Entendre la complexitat d’aquests processos naturals és essencial per reconstruir el paisatge ecològic del Plistocè i per distingir amb precisió l’activitat humana de la dels altres animals.

Una finestra al passat a través de la tafonomia

El treball posa en relleu la importància de la tafonomia (disciplina que estudia els diferents processos que poden alterar els ossos des del moment de la mort de l’individu) aplicada a les restes de petits mamífers. Conèixer quines són les modificacions que produeixen i quin tipus d’acumulació generen els petits carnívors permet evitar interpretacions errònies i comprendre millor l’origen de les acumulacions en els jaciments prehistòrics.

A més, posa de manifest la necessitat de continuar treballant en els estudis sobre els petits carnívors, en especial en els estudis neotafonómics (basats en l’anàlisi d’animals actuals) que són imprescindibles per a entendre millor el registre fòssil i evitar interpretacions errònies sobre la interacció dels primers homínins europeus amb el seu entorn.

Referència bibliogràfica

Boada, M., & Huguet, R. (2025). Accumulation and hunting agents of leporids: the TE9d assemblage from Sima del Elefante site (Sierra de Atapuerca). Historical Biology. https://doi.org/10.1080/08912963.2025.2547962