Els primers humans moderns de la Meseta eren caçadors experts i coneixedors del seu entorn
Un estudi internacional publicat a Quaternary Science Advances, amb participació de l’IPHES-CERCA, demostra que els grups humans van ocupar de manera recurrent l’Abric de La Malia (Guadalajara) fa 36.000 anys i que disposaven d’estratègies de subsistènci
La recerca sobre els primers assentaments de Homo sapiens a l’interior de la Península Ibèrica és encara limitada, i tradicionalment s’havia assumit que la Meseta havia restat despoblada després de la desaparició dels neandertals, fins al final de l’Últim Glacial, fa uns 20.000 anys. Ara, un estudi internacional publicat a la revista científica Quaternary Science Advances, amb participació de l’IPHES-CERCA, desmenteix aquest model i mostra que els grups humans van ocupar de manera recurrent l’Abrigo de La Malia (Tamajón, Guadalajara) fa uns 36.000 anys.
L’anàlisi tafonòmica i zooarqueològica dels restes de fauna recuperats al jaciment indica que aquests grups humans eren caçadors experts i coneixedors del medi, capaços d’explotar eficaçment ungulats de mida mitjana i gran (com cérvols, cavalls salvatges, bisons i isards) en un context climàtic marcat per canvis constants.
Aquesta és la principal conclusió de l’estudi publicat a la revista Quaternary Science Advances, liderat per Edgar Téllez, investigador predoctoral al Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), en el qual també han participat el Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l’Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura) i investigador associat a l’IPHES-CERCA així com d’altres investigadors i investigadores de la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad del País Vasco.
“Les restes de fauna de La Malia ens mostren que els primers Homo sapiens que van arribar a l’interior peninsular no només van sobreviure, sinó que van desenvolupar estratègies de caça eficaces i adaptades a entorns aparentment hostils. Aquestes dades ens obliguen a replantejar el model d’un buit poblacional a la Meseta i a reconèixer la capacitat d’adaptació d’aquestes comunitats.”
Ocupacions breus però recurrents
La recerca ha posat en evidència que l’Abric de La Malia va ser ocupat repetidament durant almenys 10.000 anys, tot i les condicions ambientals adverses. Les ocupacions, de caràcter breu, estarien relacionades amb activitats de caça, aprovisionament i processament inicial de les preses, i no pas amb l’ús de l’abric com a campament estable.
Aquest patró mostra que la regió disposava de recursos suficients per garantir la subsistència i que els grups humans sabien aprofitar-los de manera eficient, contràriament al que plantejaven models anteriors.
Un nou escenari per al Paleolític Superior a la Península
Les conclusions de l’estudi qüestionen la idea d’un desert poblacional a l’interior ibèric i obren la porta a un nou escenari sobre la mobilitat, l’ocupació i l’adaptació dels primers Homo sapiens a la Península.
Referència bibliogràfica
Téllez, E., Rodríguez-Hidalgo, A., Rodríguez-Almagro, M., Núñez-Lahuerta, C., Arteaga-Brieba, A., Pablos, A., Sala, N. (2025). Subsistence strategies in the early Upper Paleolithic of Central Iberia: Evidence from Abrigo de la Malia. Quaternary Science Advances, 100297. https://doi.org/10.1016/j.qsa.2025.100297