El duc, un superdepredador nocturn amb uns hàbits alimentaris inesperadament complexos
Un estudi liderat per l’IPHES-CERCA i publicat a la revista International Journal of Osteoarchaeology revela que el duc (Bubo bubo) pot generar acumulacions d’ossos d’aus molt variades, amb marques sorprenents que poden confondre en la recerca tafonòmica
Un equip de recerca liderat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha demostrat que el duc (Bubo bubo), el rapinyaire nocturn més gran d’Euràsia, pot acumular i modificar ossos de maneres molt diferents segons el moment del consum, el lloc i la presa. L’estudi aporta una nova perspectiva per a la interpretació de restes fòssils arqueològiques.
La investigació s’ha publicat a la revista International Journal of Osteoarchaeology en un article liderat per Mario Marqueta (IPHES-CERCA), amb la participació de Maria Boada (IPHES-CERCA), la Dra. Carmen Núñez-Lahuerta, investigadora de la Universitat del País Basc-UPV/EHU i IPHES-CERCA i la Dra. Rosa Huguet (IPHES-CERCA).
Un duc, molts patrons d’acumulació
L’equip ha analitzat durant un any les restes d’aus acumulades per un duc a la Muntanya d’Oliva (Tarragona), en un entorn proper a una zona urbana. Es van identificar tres punts clau on el rapinyaire duia a terme diferents etapes del consum: una clariana on desplomava i esquarterava les preses (principalment coloms i petites aus com les merles), una pineda on regurgitava egagròpiles amb ossos parcialment digerits, i una tercera zona on combinava ambdós processos.
Aquests resultats revelen que un mateix individu pot generar acumulacions d’ossos molt variades segons la presa i el moment del consum, fet que demostra que la tafonomia avifaunística (és a dir, l’estudi de com es modifiquen els ossos d’aus després de la mort) és més complexa del que es pensava.
Ossos picotejats, digerits i ratllats
Els investigadors van observar una gran quantitat de marques de bec, ossos trencats i corrosions provocades per la digestió. Sorprenentment també es van identificar ratllades sobre els ossos que podrien arribar a confondre’s amb marques de tall humanes.
“Aquesta troballa és molt rellevant perquè obliga a extremar les precaucions quan es classifiquen marques linears sobre ossos en jaciments arqueològics. Les rapinyaires poden produir també ratllades sobre els ossos de les preses que processen”, explica Mario Marqueta, autor principal de l’estudi.
Implicacions per a la recerca
Aquest descobriment ajudarà a millorar la interpretació de jaciments arqueològics i paleontològics on es troben restes d’aus, especialment del Plistocè. Els científics podran distingir millor si les acumulacions van ser generades o no per un duc.
“Conèixer com els ducs consumeixen i acumulen les seves preses és clau per entendre millor el paper d’aquests rapinyaires en els ecosistemes i interpretar correctament els conjunts ossis del passat”, afegeix Rosa Huguet, coautora de l’estudi.
Una finestra al passat
El treball mostra com els estudis neotafonòmics (basats en l’anàlisi d’animals actuals) són claus per entendre millor el registre fòssil i evitar interpretacions errònies sobre el comportament humà en el passat.
Referència bibliogràfica
Marqueta, M., Boada, M., et al. (2025). Neotaphonomic Analysis of Bone Accumulation by a Nocturnal Raptor (Bubo bubo): Evidence From Avian Remains in Oliva Mountain (Tarragona, Spain) International Journal of Osteoarchaeology. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/oa.70011