El IPHES-CERCA impulsa un volumen especial sobre traceología en la revista Journal of Archaeological Science: Reports

Investigadores i investigadors de l’IPHES-CERCA han tingut un paper clau en l’edició del volum especial Traceology in the 21st Century: Contributions to Archaeological Science and the Human Journey, publicat recentment a la revista Journal of Archaeological Science: Reports. El monogràfic aplega les darreres aportacions internacionals en traceologia, una disciplina clau per entendre com les societats prehistòriques elaboraven i utilitzaven les seves eines.

El volum s’emmarca en la tasca de la Comissió Científica A17 de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques (UISPP), centrada en l’estudi funcional dels artefactes prehistòrics i el seu significat socioeconòmic. Bona part dels articles publicats tenen el seu origen en les sessions científiques celebrades als congressos mundials de la UISPP a Meknès (Marroc, 2021) i a Timișoara (Romania, 2023), en continuïtat amb una trajectòria iniciada al congrés de Burgos del 2014, organitzat per l’equip de l’IPHES-CERCA, que ha derivat sistemàticament en publicacions científiques d’impacte.

Una disciplina en evolució constant

Des que Sergey Semenov va establir les bases de la traceologia moderna als anys trenta del segle XX, aquest mètode d’anàlisi de les microtraces i els residus sobre eines ha esdevingut fonamental per reconstruir les activitats tecnològiques i econòmiques del passat. El volum mostra com la disciplina s’ha renovat metodològicament, incorporant tècniques avançades com la microscòpia confocal, l’aprenentatge automàtic i la digitalització 3D, tot mantenint una forta vocació experimental i interdisciplinària.

Una contribució científica destacada

L’IPHES-CERCA ha participat activament en la coordinació editorial del volum a través del Dr. Andreu Ollé, membre del comitè científic, i ha contribuït amb tres articles de recerca de gran rellevància. L’editorial del volum, signada per Pawlik, Longo, Márquez, Ollé i Skakun, reivindica la vigència de la traceologia en el context de la recerca arqueològica actual i presenta un conjunt de 14 articles elaborats per 55 autors de 28 institucions i 11 països.

Els estudis impulsats des de l’IPHES-CERCA aborden qüestions clau com l’impacte dels protocols de neteja en l’anàlisi funcional de les eines (Cleaning your tools doesn’t mean that the tools are clean), la comparació entre microscopis en la caracterització de l’abrasió sedimentària (Microscope agnosticism), o la influència de la matèria primera en el desenvolupament del desgast. Aquests treballs exemplifiquen el lideratge del centre en la recerca metodològica i experimental en arqueologia.

Aportacions de l’IPHES-CERCA al volum

Editorial: Traceology in the 21st Century: Contributions to Archaeological Science and the Human Journey

Alfred Pawlik, Laura Longo, Belén Márquez, Andreu Ollé, Natalia Skakun

Aquest editorial presenta el volum especial dedicat a la traceologia contemporània, amb contribucions derivades de les sessions científiques de la Comissió de la UISPP sobre estudis funcionals d’artefactes prehistòrics celebrades als congressos mundials de Meknès (2021) i Timisoara (2023). El text reivindica la vigència i la renovació metodològica de la traceologia, des de l’estudi clàssic del desgast microscòpic fins a l’aplicació de tecnologies digitals, automatització i aprenentatge computacional. El volum recull 14 articles d’investigació amb 55 autors de 28 institucions i 11 països, i aborda una gran varietat d’artefactes (lítics, os, pedra polida) des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. S’hi destaquen els estudis impulsats per membres de l’IPHES-CERCA sobre abrasió sedimentària, neteja d’eines i desenvolupament del desgast segons la matèria primera. L’editorial situa la traceologia com una disciplina clau per entendre l’evolució de les capacitats humanes i la complexitat dels sistemes tecnològics prehistòrics.

Pawlik, A., Longo, L., Márquez, B., Ollé, A., & Skakun, N. (2025). Editorial: Traceology in the 21st Century: Contributions to Archaeological Science and the Human Journey. Journal of Archaeological Science: Reports, 65, 105221. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2025.105221

Introduction to the Special Issue “Traceology in the 21st Century”: Fifty years of the Experimental-Traceological Laboratory of the Institute for the History of Material Culture, Russian Academy of Sciences, St.-Petersburg

 Skakun, Terekhina, Longo, Márquez, Ollé i Pawlik

L’article introdueix el número especial dedicat al cinquantenari del Laboratori Experimental de Traceologia de l’Institut d’Història de la Cultura Material de la RAS (Sant Petersburg), destacant el paper pioner de Sergey A. Semenov en la creació de la traceologia com a mètode científic per estudiar les funcions dels instruments antics a partir del desgast microscòpic. Des dels seus inicis als anys 1930 fins a la consolidació de l’escola traceològica soviètica i la seva projecció internacional, el text recorre la història, els avenços metodològics, la dimensió experimental i la professionalització del camp. També subratlla l’impacte global de la disciplina, els congressos internacionals i les noves aplicacions digitals, tot mantenint viu l’esperit de Semenov mitjançant la recerca, la docència i la col·laboració científica internacional.

Skakun, N., Terekhina, V., Longo, L., Márquez, B., Ollé, A., Pawlik, A.F., 2025. Introduction to the Special Issue “Traceology in the 21st Century”: Fifty years of the Experimental-Traceological Laboratory of the Institute for the History of Material Culture, Russian Academy of Sciences, St.-Petersburg. Journal of Archaeological Science: Reports. https://doi.org/ 10.1016/j.jasrep.2025.105220

Microscope agnosticism and the characterization of sedimentary abrasion of flint stone tools

Guillermo Bustos-Pérez, Andreu Ollé

Aquest estudi aborda un debat metodològic central: fins a quin punt el tipus de microscopi pot influir en la caracterització de l’abrasió sedimentària en eines lítiques. A partir d’una mostra experimental de peces de sílex analitzades amb dos sistemes òptics diferents (Dino-Lite i Sensofar), els autors apliquen tècniques de mesura de rugositat i aprenentatge automàtic per comparar-ne els resultats. Tot i que els valors numèrics difereixen, s’observen tendències similars, fet que suggereix un cert “agnosticisme microscòpic” respecte als patrons generals d’abrasió. Aquesta recerca obre noves vies per establir criteris metodològics robustos i comparables entre laboratoris.

Bustos-Pérez, G., & Ollé, A. (2024). Microscope agnosticism and the characterization of sedimentary abrasion of flint stone tools. Journal of Archaeological Science: Reports, 59, 104806. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2024.104806

Cleaning your tools doesn’t mean that the tools are clean. A qualitative and quantitative perspective using confocal microscopy

Anna Francès-Abellán, Juan Luis Fernández-Marchena, Andreu Ollé

Aquest estudi analitza de manera crítica l’impacte que tenen els protocols de neteja en l’anàlisi d’ús d’eines lítiques mitjançant microscòpia confocal. A partir de mostres experimentals de cristall de roca, els autors avaluen quantitativament com els residus de manipulació poden alterar els paràmetres de rugositat de la superfície i, per tant, condicionar els resultats metrològics. L’estudi mostra diferències significatives en gairebé tots els paràmetres segons el grau de neteja aplicat, i classifica aquests paràmetres segons la seva sensibilitat a la brutícia. Es posa de manifest que una neteja aparentment correcta pot no ser suficient i que els residus poden imitar empremtes funcionals. Aquesta recerca recupera un debat clàssic en traceologia i el reformula des d’una òptica quantitativa, posant en relleu la necessitat de procediments estrictes de neteja i avaluació prèvia abans de qualsevol anàlisi funcional.

Francès-Abellán, A., Fernández-Marchena, J.L., & Ollé, A. (2025). Cleaning your tools doesn’t mean that the tools are clean. A qualitative and quantitative perspective using confocal microscopy. Journal of Archaeological Science: Reports, 64, 105121. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2025.105121

Una trajectòria consolidada

Des del congrés de Burgos de 2014 fins a l’actualitat, la Comissió A17 de la UISPP ha mantingut una línia editorial sòlida, amb la publicació sistemàtica dels resultats de les sessions científiques en revistes indexades. Destaquen els volums derivats del congrés de 2014 (Quaternary International, vol. 427) i de 2018 (Journal of Archaeological Science: Reports, vol. 33), tots ells amb una destacada participació de l’equip de l’IPHES-CERCA. Aquesta continuïtat editorial reflecteix el compromís del centre amb la recerca col·laborativa, internacional i de qualitat.