Troben a Atapuerca l'evidència més antiga de fauna glacial a la península Ibèrica
Es tracta d'una dent de ren amb una antiguitat entre 243.000 i 300.000 anys, que indica la intensitat de les condicions glacials d'aquest període a la península ibèrica
El fòssil, descobert en una capa del jaciment juntament amb restes humanes i indústria lítica, demostra que va conviure amb humans primitius
Una dent fòssil d’entre 300.000 i 243.000 anys d’antiguitat, recuperada al jaciment de Galería, a la sierra de Atapuerca (Burgos), confirma que els rens (Rangifer) van habitar l’interior de la península Ibèrica en una època glacial molt més antiga del que es creia fins ara. Es tracta del registre més meridional i més antic d’aquesta espècie conegut a tota Euràsia.
El fòssil s’ha trobat a la mateixa capa que un fragment cranial humà i nombroses restes d’indústria lítica, cosa que confirma que aquests animals van conviure amb grups humans del Plistocè mitjà. “La presència de rens a la mateixa unitat que les restes humanes i les evidències d’activitat antròpica a Galería posa de manifest la flexibilitat dels grups humans del Plistocè per adaptar-se a diferents condicions climàtiques, fins i tot a les realment fredes”, explica la Dra. Isabel Cáceres, professora de la Universitat Rovira i Virgili, investigadora de l’IPHES-CERCA i coautora de l’estudi.
El treball ha estat liderat per investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).
El fòssil es va localitzar a la unitat GIIIa del jaciment de Galería. La seva presència confirma que les condicions climàtiques d’aquest període eren plenament glacials, i que les faunes adaptades al fred van arribar abans i molt més al sud del que es pensava. La península Ibèrica, com altres penínsules meridionals d’Europa, va actuar com a refugi per a espècies no adaptades al fred. “Aquest fòssil, que correspon a fauna glacial, ens ajuda a afinar la datació dels nivells del jaciment, però també ens confirma com els pobladors de la península es van veure afectats per successives edats de gel durant el Plistocè, l’era compresa entre fa 2,6 milions i 11.700 anys”, explica Jan van der Made, investigador del MNCN. “La presència d’aquest ren a aquesta latitud ens indica que el clima glacial va poder afectar les condicions de la fauna ibèrica abans i de manera més intensa del que es pensava fins ara”, continua Van der Made.
Les últimes glaciacions van arribar a expandir l’ecosistema conegut com a estepa dels mamuts (on vivien els mamuts o els rinoceronts llanuts) fins a Madrid i fins i tot Granada, molt més al sud que Atapuerca. “Aquest treball posa en relleu la importància d’entendre els patrons biogeogràfics de la fauna glacial i la capacitat d’adaptació de les poblacions humanes durant el Plistocè mitjà, entre fa aproximadament 800.000 i 125.000 anys”, conclou Ignacio Aguilar Lazagabaster, investigador del CENIEH i l’IPHES-CERCA.
Referència bibliogràfica
Made J van der, I.A. Lazagabaster, P. García-Medrano e I. Cáceres. (2025) Southernmost Eurasian record of reindeer (Rangifer) in MIS 8 at Galería (Atapuerca, Spain): evidence for progressive south-ern expansion of glacial fauna across climatic cycles. Quaternary. https://doi.org/10.3390/quat8030043