La imatge hiperespectral permet analitzar els jaciments sense haver-los d’excavar

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha participat en un estudi coliderat pel Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), en què s’ha aplicat per primera vegada la tècnica d’imatge hiperespectral (HSI) per analitzar de manera no destructiva els dipòsits del nivell TD10 del jaciment de Gran Dolina (Atapuerca, Burgos). L’IPHES-CERCA, que coordina les excavacions en aquest emblemàtic jaciment, hi aporta personal investigador en el marc d’una col·laboració interdisciplinària orientada a millorar la documentació i la conservació del registre arqueopaleontològic.

L’estudi, publicat a la revista Heritage, ha estat realitzat per Berta García-Fernández, de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), juntament amb Alfonso Benito-Calvo i Adrián Martínez-Fernández, del CENIEH, a més d’investigadors de la Universidad de Málaga i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona.

Amb la tècnica d’HSI es pot captar informació del terreny utilitzant centenars de “colors”, és a dir, longituds d’ona de l’espectre de llum invisibles a l’ull humà. A més, combinada amb algoritmes estadístics de classificació, aquesta tècnica permet diferenciar materials aparentment similars i generar mapes detallats de l’estratigrafia dels jaciments.

“Gràcies a aquesta tècnica, podem obtenir nova informació sobre la composició i distribució dels sediments i restes arqueològiques sense alterar el context”, explica Alfonso Benito-Calvo, responsable científic del Laboratori de Cartografia Digital i Anàlisi 3D del CENIEH.

El nivell TD10

En el cas concret del nivell TD10 del jaciment de Gran Dolina, un dels nivells més rics en ocupacions humanes del Plistocè mitjà europeu, l’anàlisi hiperespectral ha permès realitzar una classificació quantitativa diferenciant espectralment els blocs rocosos, la matriu sedimentària i les restes fòssils, amb l’objectiu d’estudiar l’organització espacial del nivell i poder-ne analitzar amb més detall la formació.

“Hem obtingut les dades mitjançant l’ús de càmeres hiperespectrals en condicions de llum natural i a diferents distàncies, cosa que demostra la seva gran utilitat per a treballs de camp”, assenyala Adrián Martínez Fernández, tècnic del Laboratori de Cartografia Digital i Anàlisi 3D del CENIEH.

Conservació del patrimoni

A més de representar una eina valuosa per al desenvolupament de recerques en l’àmbit de l’arqueologia, l’anàlisi hiperespectral també ofereix un enorme potencial pel que fa a la conservació i gestió del patrimoni cultural. Aquesta tècnica avançada permet dur a terme una documentació dels jaciments de manera ràpida, eficient i, el que és fonamental, sense causar danys ni alterar els materials, és a dir, de forma completament no destructiva.

Segons assenyala Benito-Calvo, “la imatge hiperespectral (HSI) s’està consolidant com una eina de gran utilitat no només per registrar amb precisió les dades, sinó també per contribuir a la conservació i a una millor comprensió dels contextos arqueopaleontològics més complexos. Això pren una importància especial en llocs com el jaciment de Gran Dolina, on la densitat del registre i la riquesa de les troballes són veritablement excepcionals”.

Referència:

García-Fernández, B.; Benito-Calvo, A.; Martínez-Fernández, A.; Campaña, I.; Ollé, A.; Saladié, P.; Martinón-Torres, M.; Mosquera, M. Hyperspectral Image Assessment of Archaeo-Paleoanthropological Stratigraphic Deposits from Atapuerca (Burgos, Spain). Heritage 2025, 8, 233. https://doi.org/10.3390/heritage8060233