Els humans caçaven bisons de manera sostenible fa més de 350.000 anys a la Gran Dolina (Atapuerca)

Fa més de 350.000 anys, els grups humans que habitaven la cova de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos) caçaven bisons de manera intensiva però equilibrada, en una estratègia de subsistència que no va comprometre la supervivència de les poblacions animals.

L’estudi ha estat publicat a la revista Scientific Reports i ha estat liderat per Guillermo Rodríguez-Gómez, investigador de la Universidad Complutense de Madrid i pel Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l’Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura) i investigador associat a l’IPHES-CERCA, en el qual hi ha participat també la Dra. Palmira Saladié, la Dra. Marina Mosquera i el Dr. Andreu Ollé, personal investigador de l’IPHES-CERCA, així com també membres de Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC (MNCN), la Universidad Nacional de Educación a Distancia, la Fundación Atapuerca i del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana. 

La recerca es basa en l’anàlisi de més de 60 esquelets de bisó localitzats al nivell TD10.2-BB, una capa arqueològica excepcional que conserva evidències clares de caça comunal durant el Plistocè mitjà. Combinat amb mètodes zooarqueològics i models demogràfics, l’estudi permet reconstruir l’impacte de l’activitat humana sobre aquestes poblacions animals i avaluar-ne la sostenibilitat ecològica.

“La distribució d’edats mostra una mortalitat catastròfica, amb individus de totes les franges d’edat, cosa que indica l’absència de selecció. Aquest patró és propi de les caceres comunals, en què es captura tot el ramat”, explica Antonio Rodríguez-Hidalgo, coautor de l’estudi i investigador associat a l’IPHES-CERCA.

Una explotació eficient i equilibrada

L’equip investigador ha reconstruït el perfil de mortalitat dels bisons, ha estimat la seva massa corporal mitjana (uns 270 kg) i ha calculat el rendiment energètic que n’haurien pogut obtenir els humans. Els resultats indiquen que els grups caçadors podien alimentar-se durant setmanes a partir d’una única batuda, sense posar en risc la continuïtat de l’espècie.

“La distribució d’edats mostra una mortalitat catastròfica, amb individus de totes les franges d’edat, cosa que indica l’absència de selecció. Aquest patró és propi de les caceres comunals, en què es captura tot el ramat”, explica Antonio Rodríguez-Hidalgo, coautor de l’estudi i investigador associat a l’IPHES-CERCA.

Segons les estimacions, la carn obtinguda en aquests episodis podia aportar entre 165.000 i 198.000 quilocalories, suficients per alimentar grups d’unes 30 persones durant diverses setmanes. Aquesta capacitat d’aprofitament eficient, unida al fet que la població de bisons presentava una taxa de reproducció neta del 9,9% anual, suggereix que la caça no comprometre l’estabilitat ecològica.

Un registre excepcional per entendre el comportament humà

El jaciment de Gran Dolina forma part de la Trinchera del Ferrocarril (Sierra de Atapuerca) i és un dels punts clau per comprendre l’evolució humana a Europa. L’excavació sistemàtica del nivell TD10.2, coordinada per l’IPHES-CERCA, ha proporcionat un conjunt faunístic extraordinari que permet abordar preguntes fonamentals sobre l’organització social, la subsistència i la relació amb l’entorn dels primers europeus.

La Dr. Palmira Saladié, el Dr. Andreu Ollé i la Dra. Marina Mosquera, investigadors de l’IPHES-CERCA i coautors de l’article, han tingut un paper destacat en l’excavació i l’anàlisi tafonòmica de les restes. Segons Saladié, “la qualitat del registre és resultat de més de 20 anys de treball de camp rigorós, i ens permet entendre les dinàmiques col·lectives i l’eficiència en l’aprofitament de recursos d’aquests grups humans”.

Referència de l’article:

Rodríguez-Gómez, G., Rodríguez-Hidalgo, A. et al. Ecologically sustainable human exploitation of the Gran Dolina TD10.2 bison (Sierra de Atapuerca, Spain). Scientific Reports 15, 23178 (2025). https://doi.org/10.1038/s41598-025-01928-w