120 membres de l’IPHES-CERCA i de la URV participen a la campanya d’excavació a la sierra de Atapuerca
El grup tarragoní coordina els treballs arqueològics dels jaciments de El Mirador, el nivell TD6 de la Gran Dolina, Galería, Sima del Elefante, Cueva Fantasma i dels treballs que es duen a terme al riu Arlanzón
Des del 23 de juny té lloc la 46ena campanya d’excavacions a la sierra de Atapuerca (Burgos). En aquests treballs de recerca hi participen 120 membres de l’IPHES-CERCA, entre personal investigador i tècnic, i també docents i estudiants del màster interuniversitari en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (Erasmus Mundus) de la Universitat Rovira i Virgili, els quals s’encarreguen de coordinar 5 jaciments i els treballs de rentat de sediments del riu.
Els objectius dels jaciments coordinats per membres de l'IPHES-CERCA per a la present campanya són els següents:
Jaciment de la Sima del Elefante
Coordinat per la Dra. Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES-CERCA i pel Dr. Xosé-Pedro Rodríguez, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador a l’IPHES-CERCA.
A la Sima del Elefante, els objectius de la campanya de 2025 se centren a continuar excavant la zona superior del nivell TE7 (quadres I-J-K-L-M/28-29-30-31) amb la finalitat, d’una banda, d’identificar diferents subnivells i processos de formació d’aquest paquet sedimentari i, de l’altra, d’augmentar el registre fòssil que ens permeti saber qui eren i com eren els hominins que van ocupar l’Europa Occidental fa aproximadament 1,2 milions d’anys, així com caracteritzar les seves estratègies de subsistència.
L’altre gran objectiu plantejat és poder confirmar que el còdol de quars recuperat al sondeig iniciat l’any 2019 correspon realment al rebliment sedimentari de la cavitat inferior. Per a això, caldrà continuar excavant el sondeig dut a terme als quadres E-F/24-25-26, veure si hi apareixen més còdols similars i prendre les cotes d’aquests materials i mostres de sediment amb l’objectiu de relacionar-les amb la localització i composició sedimentària del pis inferior del karst.
El jaciment de Galería
Coordinat per la Dra. Isabel Cáceres, professora de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora a l’IPHES-CERCA i per la Dra. Paola García Medrano, investigadora associada a l’IPHES-CERCA.
Galería presenta una seqüència arqueològica amb cinc unitats datades entre fa 200.000 i 400.000 anys. Aquesta cova va funcionar com una trampa natural per als animals que rondaven per la serra d’Atapuerca. Els humans i els carnívors accedien als animals caiguts per aprofitar-ne els nutrients, motiu pel qual Galería és considerada un lloc d’obtenció de recursos animals.
L’objectiu principal de la campanya de 2025 és continuar l’excavació de la Unitat GIIb a tot el jaciment. Aquest tram de la seqüència és un dels més rics des del punt de vista arqueològic, i per això s’espera recuperar més eines lítiques, com ara bifaces i talladors, juntament amb les restes dels animals que van caure a la cavitat, principalment cavalls i cérvols. Per dur-ho a terme, es comptarà amb una desena d’excavadores i excavadors, tant membres de l’equip com estudiants procedents d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals.
El jaciment de la Gran Dolina
Nivell TD6
Coordinat per la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i el Dr. Andreu Ollé, investigador a l’IPHES-CERCA
Gran Dolina és un dels jaciments principals de la Trinxera del Ferrocarril. Té una potència estratigràfica de 25 metres, dins la qual s’han identificat diverses unitats amb evidències d’ocupació humana. La més antiga es troba a la unitat TD4 i conté eines lítiques i restes de fauna amb una antiguitat aproximada d’un milió d’anys. La més moderna és TD10, que presenta diversos nivells excepcionalment rics, datats entre fa 400.000 i 250.000 anys. Per tant, es constata la presència humana a Gran Dolina durant el final del Plistocè inferior i una bona part del Plistocè mitjà.
Al tram mitjà de la seqüència es troba la unitat TD6, que conté el conegut Estrat Aurora (TD6.2). En dues fases d’excavació anteriors (1994-1997 i 2003-2011) s’hi van descobrir les restes d’un campament de fa 850.000 anys. S’hi van recuperar prop de 180 fòssils humans juntament amb una gran quantitat de restes de cérvols, cavalls, bòvids i altres animals, així com un conjunt d’eines de pedra que havien estat produïdes, utilitzades i abandonades al lloc. L’estudi d’aquests fòssils va permetre documentar l’evidència de canibalisme més antiga coneguda fins al moment i, alhora, va posar de manifest una combinació de trets anatòmics que va portar, l’any 1997, a la proposta de la nova espècie Homo antecessor.
Durant la campanya de 2024, un equip coordinat per investigadors de l’IPHES-CERCA (Tarragona) va reprendre, 30 anys després de la primera excavació, els treballs a la unitat TD6. Aquestes excavacions van posar al descobert el sostre de la unitat (anomenat TD6.1). En aquesta capa, una acumulació excepcionalment contínua de copròlits (excrements fòssils) d’hiena va permetre documentar una letrina única per al Plistocè inferior d’aquest carronyaire, i alhora determinar que la capa subjacent —el famós nivell TD6.2, amb un registre arqueològic i paleoantropològic molt ric— es conserva en una gran superfície.
En contacte amb la capa de copròlits, a més d’alguns ossos d’animals i d’escasses eines de pedra, van aparèixer els primers fòssils d’Homo antecessor. Entre aquests, destacaven diversos fragments de crani, un fragment de maxil·lar, dos fragments de mandíbula, una dent incisiva, fragments de costella i vèrtebra, així com un os petit del canell.
Els objectius de la campanya de 2025 se centren, per tant, en continuar l’excavació del que resta del nivell TD6.1 i, si és possible, entrar ja plenament a l’Estrat Aurora. Amb això, l’Equip d’Investigació d’Atapuerca pretén aprofundir en el coneixement d’aquesta joia arqueològica i paleoantropològica que és TD6 i continuar revolucionant el panorama científic europeu.
Jaciment de la Cueva Fantasma
Co-Coordinat pel Dr. Josep Vallverdú, investigador a l’IPHES-CERCA
Les actuacions als dipòsits de la CuevaFantasma (CF) i la Sala Fantasma (SF) durant la campanya de 2025 representen la continuïtat dels treballs previs. Pel que fa al sector d’entrada de la Cueva Fantasma (CF), es continuarà amb el sondeig estratigràfic a les unitats UE24-25, l’excavació de la covatxa de CF i el seguiment del control bioestratigràfic a les quadrícules N-O/16-17.
Pel que fa a la intervenció al sector de la Sala Fantasma (SF), els treballs se centraran a l’àrea contigua a la intervenció de la campanya de 2024, en una superfície delimitada per les quadrícules F–S / 20–32.
Durant el 2025 també es durà a terme una nova actuació vinculada a l’àrea exterior de la Boca Fantasma (BF). En campanyes anteriors es van fer treballs de neteja i geolocalització que van permetre situar aquesta entrada. Els treballs previstos per a aquesta campanya han de permetre caracteritzar la morfologia del sector d’entrada, comprendre’n la dimensió i avaluar-ne el potencial arqueològic. Aquesta intervenció preveu la neteja de l’àrea delimitada per les quadrícules H–Q / 50–60 de la Boca Fantasma.
Jaciment de la Cueva de El Mirador
Coordinat per la Dra. Ethel Allué, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili I el Dr. Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES-CERCA.
La campanya de la Cova del Mirador de 2025 es durà a terme amb un equip d’entre 6 i 8 persones. Durant aquesta campanya està previst continuar intervenint als sectors 100 i 200. Al sector 100, i seguint la dinàmica de les campanyes anteriors, es continuarà amb l’estratègia de profunditzar de manera esglaonada, a prop del sostre i de la paret nord, amb l’objectiu de conèixer la progressió de la cavitat en el pla horitzontal. Al sector 200, tal com s’ha fet en les campanyes precedents, s’excavarà en vertical, com en un sondeig convencional. En aquest sector es continuarà l’excavació del nivell MIR209, obert l’any 2022, i dels nivells successius. A més, durant la campanya es durà a terme la flotació i el rentat dels sediments extrets.
Treballs de rentat al riu Arlanzón i bioestratigrafia
Treballs coordinats pel Dr. Juan Manuel López García, investigador de l’IPHES-CERCA i per la Dra. Carmen Núñez, investigadora associada a l’IPHES-CERCA
A la vora del riu Arlanzón, a Ibeas de Juarros (Burgos), es processen els sediments procedents de les excavacions en curs. Aquest procediment es realitza per a la recuperació de les restes de petits vertebrats (rosegadors, musaranyes, ratpenats, amfibis, rèptils i aus, entre d'altres), que, per la seva mida petita, adaptació a mitjans concrets i ràpida evolució, són de vital importància per a inferir les condicions climàtiques i ambientals del passat. També proporcionen l'edat relativa dels jaciments on es troben. Per a la recuperació d'aquestes restes es requereixen tècniques específiques, com el rentat-tamitzat de sediments amb una columna de tamisos de malla, la llum dels quals disminueix de dalt a baix: 10, 5 i 0,5 mm.
Com en anys anteriors, l'objectiu principal és intentar processar la major quantitat de sediment dels jaciments excavats en curs, i obtenir així la major quantitat de restes de petits vertebrats que ens proporcionin informació cronològica, ambiental i climàtica de les diferents èpoques en què van viure els nostres ancestres.