Un nou estudi liderat per l’IPHES-CERCA redefineix la unitat TD10 de Gran Dolina (Atapuerca)

Una recerca liderada per personal investigador de l’IPHES-CERCA ha reconstruït amb un alt nivell de detall l’evolució sedimentària i paleoambiental dels dipòsits de l’entrada de la cova Gran Dolina, a la Sierra de Atapuerca (Burgos). L’estudi mostra una dinàmica paisatgística molt més complexa del que s’havia considerat fins ara i consolida l’ús de la geoarqueologia com a eina fonamental per interpretar els entorns antics.

La recerca, publicada a la revista Catena, ha estat liderat per Lila Warnitz, investigadora predoctoral FI-AGAUR a l’IPHES-CERCA, i el Dr. Josep Vallverdú, investigador sènior del mateix centre, i que ha comptat amb la col·laboració de personal investigador de l’Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura), del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universidad Complutense de Madrid. El treball se centra en la unitat TD10, un successió sedimentària clau del jaciment de Gran Dolina, conegut per contenir abundants restes arqueològiques del Plistocè mitjà de final de l’Acheulià i l’inici del Paleolític mitjà.

Micromorfologia i processos de vessant a l’entrada de cova

L’estudi s’estableix en observacions microstratigràfiques basades en la sedimentologia i la micromorfologia de sòls, en les escales d’observació microscòpica i de camp, per reconstruir la formació dels dipòsits d’entrada de la cova. Aquesta zona és especialment sensible als processos de vessant i conserva paleosòls formats durant episodis d’estabilització ambiental.

“Amb aquest treball hem pogut establir una seqüència detallada de formació de sòls i dipòsits lligats a condicions climàtiques diverses, incloent períodes periglacials amb la determinació de la primera aparició de sòls gelats profunds (permafrost) a l’estadi isotòpic 12”, explica Lila Warnitz. “La nostra recerca mostra que l’entrada de la cova es forma per dipòsits de vessant molt canviants, amb fases d’erosió, estabilització (hiatus) i acreció sedimentària.”

L’anàlisi ha permès subdividir la unitat TD10 en tres subunitats (TD10a, TD10b i TD10c), cadascuna amb característiques sedimentàries específiques, i establir correlacions amb els estadis isotòpics marins (MIS) mitjançant estadística bayesiana de les datacions absolutes disponibles per establir correlacions amb les oscil·lacions climàtiques globals (estadis isotòpics) del Plistocè mitjà.

Una contribució clau a la geoarqueologia europea

La recerca té implicacions importants per a la comprensió dels contextos arqueològics de Gran Dolina i, per extensió, la descripció de les per a l’estudi comunitats vegetals restituides a partir dels paleosols desapareguts de les vessant de Gran Dolina observats.

“Els resultats aporten una base sòlida per a correlacions estratigràfiques fines dins del jaciment, i permeten interpretar millor l’impacte dels canvis ambientals en les comunitats humanes del Plistocè mitjà”, assenyala Josep Vallverdú. “Aquest tipus d’anàlisi integradora és fonamental per entendre com es conserven els registres arqueològics en contextos complexos com els d’entrada de cova. La investigació, que vaig començar fa més de 20 anys (el 2005), ha estat conclosa un cop els afloraments del TD10 eren disponibles en totalitat (l’any 2022).”

L’estudi exemplifica l’aplicació de metodologies geoarqueològiques avançades i consolida el paper de l’IPHES-CERCA com a centre de referència en la recerca estratigràfica i paleoambiental aplicada a l’evolució humana.

Referència bibliogràfica

Lila Warnitz, David Manuel Martín-Perea, Andreu Ollé, Palmira Saladié, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Marina Mosquera, Josep Maria Parés, Eudald Carbonell, Josep Vallverdú, Landscape evolution and chronostratigraphic correlations of the cave entrance depositional environments and paleosòls of the Gran Dolina unit TD10 (Sierra de Atapuerca, Spain), CATENA, Volume 258

https://doi.org/10.1016/j.catena.2025.109191