El jaciment de Cova Eirós revela com era la Galícia dels neandertals fa més de 40.000 anys
Una recerca publicada a la revista Journal of Archaeological Science: Reports mostra que els darrers neandertals de Galícia van viure en un entorn fred però ric en recursos, gràcies a la situació estratègica de la cova entre diversos ecosistemes
El jaciment de Cova Eirós (Cancelo, Triacastela, Lugo), un dels més importants del nord-oest peninsular, ha permès reconstruir el clima, el paisatge I les estratègies de subsistència dels darrers neandertals que van habitar Galícia fa uns 41.000 anys. L’estudi, basat en l'anàlisi de més de mil restes de fauna del nivell 3 de la cova, revela que aquests grups humans vivien en un entorn fred però amb precipitacions elevades, que afavorien una cobertura vegetal I una notable diversitat de recursos animals.
L'estudi, publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, ha estat liderat per Hugo Bal García del Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste – Arqueoloxía, Antigüidade e Territorio (GEPN-AAT) de la Universidade de Santiago de Compostela i del Centro de Investigación Interuniversitario das Paisaxes Atlánticas Culturais (CISPAC) i per Iván Rey Rodríguez, del Centro de Investigación Mariña da Universidade de Vigo, i ha comptat amb la col·laboració de Xosé Pedro Rodríguez Álvarez (URV, IPHES-CERCA), d'Arturo de Lombera Hermida (UNIOVI, CI CISPAC), Carles Fernández Rodríguez (ULE) i Ramon Fábregas Valcarce (USC, CISPAC).
Refugi climàtic i gran mobilitat territorial
Els resultats mostren que, en aquest moment final del paloelític mitjà, els neandertals encara ocupaven les serres orientals de Galícia, aprofintant una àmplia varietat de recursos. El cérvol era la presa principal, però també es va documentar l’explotació intencional d'óssos de les cavernes. La ubicació de la cova en un ecoton (una zona de transició entre diversos ecosistemes) els permetia un accés privilegiat a diferents hàbitats i recursos, fet que explica la seva gran movilitat i capacitat d’adaptació.
A partir de l’anàlisi de més de 30 espècies d’animals identificades a la cova, algunes acualment extintes com el mamut llanut, l’equip d’investigació ha pogut deduir que la temperatura mitjana anual era uns 3°C inferior a l’actual. En canvi, les precipitacions es mantenien relativament altes, fet que afavoria un paisatge de boscos de baixa densitat intercalats amb prats humits. Això contrasta amb altres zones de la península ibèrica, on predominaven la fredor extrema i l’aridesa. Aquest entorn convertia les serres orientals de Galícia en un veritable refugi climàtic per als darrers grups de neandertals del nord peninsular.
L’estudi s’inscriu en el marc de diversos projectes finançats pel Ministeri de Ciència i la Xunta de Galícia i obre una nova finestra per entendre les darreres poblacions neandertals a l'extrem occidental d'Europa.
Referència bibliogràfica
Bal García, H., Rei Rodríguez, I., de Lombera Hermida, A., Díaz Rodríguez, M., Fernández Rodríguez, C., Rodríguez Álvarez, XP, Fàbregas Valcarce, R. Eirós (Triacastella, Galícia, Spain). Journal of Archaeological Science: Reports.