Descoberta excepcional: restes de cetacis revelen 50.000 anys d’història marítima a Portugal
Un nou estudi publicat a la revista Plos One demostra que l’explotació de cetacis a Portugal es remunta al Paleolític mitjà fins a l’època romana
Un equip internacional ha posat al descobert un capítol crucial de la història marítima de Portugal gràcies a una revisió exhaustiva de les restes de cetacis descobertes en contextos arqueològics. Aquesta revisió, posa en evidència la importància cultural i econòmica d’aquests grans mamífers marins en diverses èpoques històriques, des del Paleolític fins al segle XVIII. De tot el conjunt en destaca la identificació de restes d’una balena franca (Eubalaena glacialis) de l’Atlàntic nord al jaciment de Castelo Velho de Safara, situat terra endins i datat al segle I aC.
Les principals aportacions d’aquest estudi han sigut publicades a la prestigiosa revista Plos One en un treball liderat per la Dra. Marina Nabais, investigadora postdoctoral MSCA-COFUND-2020 a l’IPHES-CERCA, en el qual hi han participat també investigadors de la Universidade de Lisboa i de la Norwegian University of Science and Technology (NTNU) de Noruega.
Cetacis a Portugal: de recursos neandertals al comerç romà
Les primeres interaccions documentades entre humans i cetacis daten de fa més de 50.000 anys, quan comunitats neandertals aprofitaven dofins encallats a la costa com a recurs alimentari, com ho evidencien les restes trobades a la Gruta da Figueira Brava (Setúbal). Aquest ús va evolucionar al llarg dels segles, passant per la fabricació d’ornaments i eines amb ossos de catxalots (Physeter macrocephalus) durant el Calcolític, fins a la integració plena dels cetacis en les xarxes comercials romanes. Aquest ús continuat dels cetacis “no només posen en evidència la capacitat d’aquestes societats per transportar recursos marins, sinó que també subratllen la relació cultural i econòmica amb els cetacis al llarg dels segles”, assegura la Dra. Nabais, investigadora principal del treball publicat.
El jaciment de Castelo Velho de Safara ha posat de manifest una organització logística avançada per transportar I preservar recursos marins terra endins. Aquest fet suggereix l’existència d’un comerç sofisticat on els cetacis eren valorats no només per la seva utilitzat material, sinó també pel seu simbolisme cultural I econòmic.
Identificació mitjançant tècniques innovadores
El treball de Nabais incorpora l’anàlisi d’un fragment ossi recuperat a Castelo Velho de Safara, un assentament romà situat a quilòmetres de la costa atlàntica. El fragment, altament porós i difícil de determinar morfològicament, ha sigut identificat com a part d’una balena franca mitjançant Zooarchaeology by Mass Spectrometry (ZoomMS), una tècnica biomolecular que permet analitzar les proteïnes antigues preservades en ossos altament fragmentats. “ZoomMS transforma la manera com identifiquem espècies en contextos arqueològics, especialment quan les restes són poc diagnosticables des d’un punt de vista morfològic”, apunta el Dr. Youri van den Hurk, coautor de l’estudi i investigador a la NTNU.
Un ús divers dels cetacis al llarg del temps
Aquest estudi també subratlla una visió única sobre la interacció entre humans i el medi marí al llarg dels segles, mostrant una gran diversitat d’usos dels cetacis: des del consum alimentari fins a la fabricació d’eines i ornaments. En molts contextos arqueològics, les vèrtebres es van reutilitzar com a encluses per tallar aliments. A més, l’oli extret del greix de la balena es va utilitzar per il·luminar les ciutats portugueses fins al segle XVIII.
Les restes trobades a Castelo Velho de Safara, juntament amb les evidències recopilades en altres jaciments arqueològics, permeten traçar un fil històric continuat que abasta des de la subsistència bàsica de les comunitats prehistòriques fins a les sofisticades xarxes comercials romanes.
Tant és així, que l’extensa explotació de cetacis va portar a l’extirpació de la balena franca de l’Atlàntic Nord a les aigües portugueses durant el segle XVIII. Avui, aquesta espècie es troba en perill crític d’extinció. “Els nostres resultats no només ens ajuden a reconstruir el passat, sinó que també ofereixlliçons per protegir els ecosistemes marins”, afegeix la Dra. Nabais.
Cita article
Nabais, M., Soares, R., van den Hurk, Y. (2024). The Zooarchaeology of ancient whaling practices in Portugal: A review and a new Roman Republican contribution at Castelo Velho de Safara. Plos One, 19(11), https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0310215