Un nou projecte arqueològic explora l’adaptació de les comunitats caçadores-recol·lectores al foc durant l’Holocè a l’Argentina
Notícies

Un nou projecte arqueològic explora l’adaptació de les comunitats caçadores-recol·lectores al foc durant l’Holocè a l’Argentina

El projecte, finançat per la Wenner-Gren Foundation, està centrat a la vall d’Ongamira, a la província de Córdoba

Un nou projecte d’investigació liderat pel Dr. Andrés Robledo, investigador postdoctoral a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), i que durà a terme un esquip de recerca de l’Instituto de Antropología de Córdova (Argentina), obre noves perspectives sobre l’ús del foc i les adaptacions de les comunitats caçadores-recol·lectores a través del temps. Aquest estudi innovador, centrat en la vall d’Ongamira, a la província de Córdoba (Argentina), busca aprofundir en el paper fonamental del foc en la transformació de les societats humanes, especialment durant l’Holocè, un període marcat per profunds canvis climàtics i ecològics.

L’objectiu principal del projecte Human and fire adaptations during Holocene in semi-arids mountain landscapes (Argentina) (HUFA), que ha rebut finançament de la Wenner-Gren Foundation, és comprendre com les pràctiques d’ús del foc, tant per a la cuina com per a altres activitats quotidianes, estaven estructurades per decisions socials que van influir en les estratègies d’adaptació de les comunitats caçadores-recol·lectores, i més endavant, en les societats productores d’aliments. El foc, una eina tecnològica de vital importància, va permetre no només la supervivència en entorns hostils, sinó que també va modificar la forma en què aquestes comunitats es relacionaven amb el paisatge i amb els seus recursos naturals.

El foc: Un recurs essencial per a les comunitats caçadores-recol·lectores

Durant mil·lennis, les comunitats caçadores-recol·lectores han depès del foc com un recurs central per a la seva subsistència. Aquest projecte posa en relleu la importància del foc com a eina per cuinar, escalfar, protegir-se del fred i socialitzar, però també com a factor clau per modificar materials com la fusta o els ossos. Segons Andrés Robledo, “entendre com aquestes societats seleccionaven i gestionaven el combustible ens permet descobrir aspectes profunds de la seva organització social i econòmica.

El projecte HUFA té com a objectiu estudiar tres tipus de jaciments arqueològics a la vall d’Ongamira: abrics rocosos, jaciments a l’aire lliure i casa-pou. A través de les excavacions, l’equip investigador espera recuperar evidències d’ús del foc que permetin entendre les adaptacions a llarg termini de les comunitats humanes a les condicions canviants del medi ambient semiàrid muntanyós d’aquesta regió d’Amèrica del Sud.

Una finestra a l’evolució de les societats humanes durant l’Holocè

L’Holocè, que abasta des de fa uns 11.700 anys fins a l’actualitat, és un període clau en l’evolució de les societats humanes. Va veure el pas de comunitats nòmades caçadores-recol·lectores a societats més sedentàries i productores d’aliments. En aquest context, l’estudi de l’ús del foc és fonamental per entendre com aquestes comunitats van gestionar els recursos naturals i com es van adaptar a un paisatge que canviava amb el clima.

“El foc, especialment en regions semiàrides de muntanya, no només era una qüestió de supervivència, sinó que també estava íntimament lligat a l’organització social i les decisions tecnològiques”, destaca Robledo. L’equip investigador analitzarà la gestió del foc i el tipus de llenya utilitzada, així com les pràctiques culturals associades, per obtenir una visió completa de com aquestes comunitats interactuaven amb el seu entorn i amb el foc com a eix central.

Impacte per a l’arqueologia i les comunitats locals

Aquest projecte no només contribuirà a enriquir el coneixement científic sobre les comunitats caçadores-recol·lectores i el seu ús del foc, sinó que també tindrà un fort component de divulgació per a les comunitats locals. Les activitats previstes inclouen tallers educatius i exhibicions al Museu d’Antropologia de Còrdova, així com col·laboracions amb escoles locals per sensibilitzar la població sobre la importància del patrimoni arqueològic.

“Aquest estudi oferirà una comprensió més profunda de les dinàmiques socials i culturals de les comunitats caçadores-recol·lectores, ajudant-nos a construir models més precisos sobre la seva evolució i relació amb l’entorn”, afegeix Robledo.

Conclusions esperades i reptes de futur

El projecte HUFA espera aportar nous coneixements sobre com les comunitats caçadores-recol·lectores van adaptar-se a condicions ambientals complexes i canviants, utilitzant el foc no només per a la seva subsistència, sinó com una eina central en la seva organització social. Aquesta investigació proporcionarà una base sòlida per a futures recerques sobre l’adaptació humana en altres regions semiàrides del món.

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi.

Què són les cookies?

Una cookie és un petit arxiu que s'emmagatzema a l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.

Acceptació de l'ús de cookies.

Cookies tècniques necessàries

Sempre actives

Les cookies tècniques són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen les funcions bàsiques i les funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.

Cookies analítiques

Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades personals de l'usuari a través d'anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s'anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes cookies al vostre lloc web.