Els primers Homo sapiens que van arribar al Pallars
Durant la campanya d’excavació del 2024 a la Cova dels Tritons (Senterada) s’han recuperat eines lítiques que proven les visites d’aquests humans al Pallars Jussà fa més de 24 mil anys d’antiguitat
Durant el Paleolític superior, la Cova dels Tritons era un lloc utilitzat freqüentment per lleopards com a refugi i pels ossos com a lloc d’hibernació i solament les visites curtes i ocasionals d’alguns grups d’Homo sapiens semblen trencar aquesta dinàmic
El poblament humà a les valls del Pirineu i del Prepirineu sempre ha estat condicionat per les condicions climàtiques. Durant la Prehistòria, la successió de períodes extremadament freds amb altres més temperats, van fer que la presència humana no fos continua, sinó que hi hagués llargs períodes de desocupació que, òbviament, coincidien amb els més rigorosos climàticament parlant.
Aquest fenomen es fa més cridaner amb l’extinció dels neandertals ara fa uns 36 mil anys i l’arribada dels primers Homo sapiens a aquesta àrea geogràfica. Fins ara, les dades existents feien pensar que els primers sapiens que es van aventurar al Pirineu ho van fer després del període de màxim fred del final del Pleistocè, ara fa uns 20 mil anys. No obstant, la campanya d’excavació d’enguany a la Cova dels Tritons de Senterada, celebrada entre els dies 1 i 9 de setembre, ha posat de manifest la presència de grups humans molt anteriors, concretament de fa més de 25 mil anys.
Segons Maite Arilla, investigadora de l’IPHES-CERCA i codirectora de les excavacions “hem trobat un nivell amb indústria lítica feta amb pedres locals, clarament associable als moments dels primers Homo sapiens a Europa. Es tracta d’una tecnologia de làmines, molt semblant a les que s’han trobat en d’altres indrets més propers a la costa”. “Malauradament, amb les dades actuals no podem dir si es tracta de una tecnologia pròpia del període Gravetià o Aurinyacià, però aquest és un misteri que es resoldrà amb les datacions que s’estan realitzant i amb noves descobertes”, afegeix.
Per a Ruth Blasco, també investigadora de l’IPHES-CERCA i codirectora del jaciment “fins ara sabíem que la Cova dels Tritons havia actuat com a refugi dels carnívors de la zona. El nivell que havíem excavat fins ara va ser utilitzat principalment per lleopards que caçaven sobretot cabres i per ossos bruns que hi hivernaven. Però el nivell que hem encetat aquest any ha estat una sorpresa, ja que la presència humana no ens l’esperàvem”. En aquest sentit, segons Arilla “de moment sembla que van ser visites esporàdiques a la cova, però el caràcter local de les pedres utilitzades fa pensar que es tractava de grups ben assentats al territori, que coneixien bé els llocs on podien trobar-les i que, en els seus desplaçaments diaris hi havia la visita a les coves del Congost d’Erinyà. “Què hi van venir a fer aquí?” es pregunta la investigadora, “doncs encara no ho sabem, però els seus campaments no deurien d’estar gaire lluny”, sentencia.
L’estudi del poblament prehistòric a les valls pirinenques i prepirinenques sempre ha estat un tema debatut i mal estudiat. Les causes principals són la mala conservació dels pocs jaciments que hi ha degut, sobretot, als efectes del glacialisme del Paleolític superior. I és que l’arribada de l’Holocè, el qual comportà un augment considerable de les temperatures, va fer que les neus perpètues i els glaciars, que a la zona del Pallars s’estenien fins a la zona de Molinos, s’enretiressin cap a punts més elevats. Però el desgel va augmentar significativament el caval dels rius i dels barrancs i, per tant, va incrementar la seva força erosiva. L’encaixament dels rius, que en la majoria de casos es calcula en uns 12 metres, va desmantellar molts dels llocs que contenien restes de poblament humà anterior a aquest fenomen, com ara terrasses fluvials, paleosols o abrics rocosos, i solament algunes coves privilegiades van conservar intactes els vestigis d’un passat oblidat.
“Fins ara sabíem que els pobladors més antics del Pallars van ser els Neandertals” explica Ruth Blasco. “Els tenim localitzats en diferents moments a la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), als Nerets (Talarn) o a la Cova dels Muricecs (Llimiana). No obstant això, no està clar que aquest poblament fos continu en el temps, sinó que molt probablement va estar marcat per fluxos i refluxos lligats a les variacions climàtiques tan característiques del Quaternari”.
“Aquest problema de desocupació del territori es fa molt evident amb l’extinció dels Neandertals” diu Maite Arilla. “Sabem que, des de que aquesta espècie humana es va extingir, ara fa uns 36 mil anys, fins a l’arribada dels primers Homo sapiens, hi ha un buit de població. Ara, la Cova dels Tritons ens està dient que aquest període de desocupació no va ser tan llarg i que com a molt va durar uns 10 mil anys. Per això és important continuar excavant aquesta cova i prospectar les dels voltants”.
Finançament
La Cova dels Tritons es va començar a excavar l’any 2016 per investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili. Aquestes investigacions estan finançades a través del projecte de la Generalitat de Catalunya titulat “Competència, Co-Evolució i Comensalisme: l’Ús d’Ambients Càrstics per Humans i Carnívors durant el Paleolític Mitjà” (Ref. CLT009-22-00045) i té el suport de l’ajuntament de Senterada.