El Museo de la Evolució Humana commemora els 30 anys del descobriment de l´Homo antecessor amb una exposició
“Homo antecessor: el descubrimiento de una nueva especie” explica com es va gestar el naixement d'aquesta espècie
L'IPHES-CERCA ha participat activament en la configuració d'aquesta exposició, amb assessorament científic i proporcionant imatges inèdites dels treballs d'excavació a la Unitat TD6 dutes a terme durant més de 30 anys per personal investigador del centre
El Museo de la Evolución Humana (MEH) ha volgut homenatjar a totes aquelles persones que, d'una manera o altra, han contribuït a descobrir i a estudiar l'espècie Homo antecessor i, per tant, a conèixer una mica més la nostra història com a éssers humans. Amb aquest objectiu presenta l'exposició “Homo antecessor. El descobriment d'una espècie”, que mostra com es va gestar el naixement d' Homo antecessor i com les noves tècniques de recerca aplicades a l'estudi d'aquests fòssils permeten conèixer molts altres aspectes d'aquesta espècie que va habitar a la sierra de Atapuerca a finals del Plistocè inferior.
El 8 de juliol de 1994 va ser un moment històric pel projecte Atapuerca. A la Unitat 6 del jaciment de la Gran Dolina, l'arqueòloga Aurora Martín començava a desenterrar allò que semblava ser una dent humana. Pocs minuts després, el paleoantropòleg i especialista en dentició José María Bermúdez de Castro va confirmar el caràcter humà d'una dent que va canviar per sempre la història del poblament del continent euroasiàtic. A partir de llavors es van descobrir desenes de fòssils humans l'estudi dels quals va donar origen a una nova espècie anomenada Homo antecessor. D’entre el conjunt en destacava una troballa totalment inesperada: un maxil·lar molt complet, l'aspecte del qual era molt semblant al nostre.
L'antiguitat d'aquestes restes, amb més de 850.000 anys, va permetre formular noves hipòtesis de com i quan es va produir el primer poblament d'Europa occidental. A més, les troballes al nivell TD6 de restes de rinoceronts, daines, óssos, lledoners, alzines, etc., juntament amb els fòssils humans, han permès reconstruir com va ser l'ecosistema de la sierra de Atapuerca.
Les implicacions que aquestes troballes comportaven per a la comprensió de l'evolució humana a Europa van trigar a ser acceptades per la comunitat internacional, inicialment sorpresa i escèptica amb allò que s'ha trobat a la petita serra burgalesa. La nova espècie va ser publicada a la revista Science el 30 de maig de 1997. Amb una cronologia de 850.000 anys, aquests fòssils humans van ser durant molt de temps les restes més antigues descobertes en territori europeu.
Aquesta exposició explica la història d'aquest gran descobriment i com aquest conjunt d'evidències fòssils ens ha permès conèixer les característiques anatòmiques de Homo antecessor, molt lligades a les dels neandertals i a les dels humans moderns, però també a les espècies més antigues del gènere Homo. A més, es narren els detalls que defineixen la seva primitiva tecnologia, així com la seva gran adaptabilitat i resiliència en un entorn desafiador i en condicions climàtiques canviants. La mostra també documenta la pràctica del canibalisme, visible a les marques dels seus ossos.