La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, visita els gravats de la Cova de la Font Major, a l'Espluga de Francolí
Ho ha fet acompanyada pel seu decobridor i investigador de l'IPHES-CERCA, Josep Maria Vergès i la investigadora Míriam Salas-Altès
Aquest matí, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga ha visitat el conjunt de gravats paleolítics de la cova de la Font Major. La consellera ha anat acompanyada per la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández i ha estat rebuda per l'alcalde de l'Espluga de Francolí, Josep M. Vidal i la regidora de Turisme i Cultura, Mar Gil. El Dr. Josep Maria Vergès, investigador de l'IPHES-CERCA i descobridor dels gravats i la investigadora predoctoral a l'IPHES-CERCA, la Míriam Salas-Altès han acompanyat a la consellera i a la directora general a l'interior de la cavitat. En el transcurs de la visita, la consellera ha pogut observar en primera persona, els gravats, dels quals n'ha destacat la seva importància patrimonial pel conjunt de registre arqueològic de Catalunya.
El 30 d’octubre del 2019, es van descobrir més d’un centenar de gravats d’art rupestre figuratiu i abstracte a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. Realitzats al llarg del Paleolític Superior i amb una antiguitat d’entre 36.000 i 10.000 anys, són els gravats més antics trobats mai a Catalunya, convertint la cova en el santuari paleolític més important del nord-est i la costa mediterrània de la península ibèrica, amb símbols i gravats d’animals, sobretot cérvols, cavalls, urs i cabres.
Aquesta descoberta s'afegeix de manera cabdal a la recerca arqueològica que l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) porta a terme a la regió des de fa anys i que demostra que la Conca de Barberà i les Muntanyes de Prades són un enclavament únic i singular, ja que és l’únic lloc de Catalunya on, en pocs quilòmetres pots recórrer tota la història de l’art prehistòric, des dels inicis del paleolític superior fins a l’edat del bronze.