L’IPHES-CERCA inicia una nova campanya d’excavació a la Cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet
El dilluns 4 de desembre va començar una nova campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Cova dels Xaragalls al terme municipal de Vimbodí i Poblet amb l'objectiu principal d'aprofundir en el coneixement dels grups humans que varen ocupar aquest territori fa més de 3.000 anys.
La Cova dels Xaragalls, ubicada al terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), ha estat molt pertorbada per excavacions antigues no documentades. A causa dels espolis molts materials s’han perdut i, els que s’han conservat, es troben dispersos entre els museus comarcals i altres dipòsits particulars, o es desconeix la seva localització. Amb l’objectiu de recopilar la informació que pot contenir tot aquest llegat, l’IPHES-CERCA ha iniciat el registre sistemàtic dels materials arqueològics d’un testimoni estratigràfic que representa, segons l'equip investigador, els dipòsits sedimentaris originals de la cavitat no afectats pels espolis.
“Els treballs de recerca que des de fa un temps desenvolupa l’IPHES-CERCA a la Cova dels Xaragalls han de contribuir a recuperar i posar en valor tot aquest patrimoni”, comenta Josep Vallverdú, codirector de les excavacions a la Cova dels Xaragalls i investigador de l’IPHES-CERCA, juntament amb Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universidad de Sevilla), Alfredo Suesta, investigador predoctoral a l’IPHES-CERCA i Miguel Ángel Moreno, investigador a l’IPHES-CERCA. La campanya d’excavació arqueològica d’enguany es va iniciar el passat dilluns 4 de desembre i es té previst que finalitzi el 22 d’aquest mateix mes.
En el marc de la campanya d’excavació d’enguany es té previst realitzar tasques d’adequació d’un nou accés a la cavitat per la Boca A per tal facilitar l’excavació de restes paleontològiques que poden arribar a ser més antigues de 100.000 anys. Però la intervenció se centra en registrar de manera sistemàtica dels diferents nivells de gran riquesa en restes humanes de la Boca C de la Cova dels Xaragalls.
Les notícies històriques proporcionades per Salvador Vilaseca apuntaven que aquests dipòsits són de l’Edat del Bronze. Les datacions preliminars de les mostres de carbó registrades durant la campanya de l’any 2018 apunten a l’existència de diferents períodes que abasten des del Neolític antic (5.250 anys abans de Crist) fins a l’alta Edat Mitjana (730 anys després de Crist). Aquestes datacions per radiocarboni no són les primeres obtingudes a la cavitat; anys abans, en un altre aflorament, també es van datar mostres de carbó que van mesurar 43.500 anys abans del present. Els treballs que ara s’efectuen plantegen importants incerteses sobre la integritat dels conjunt arqueològics que contenen els diferents nivells. Són dipòsits de sediments que destaquen per l’abundància de restes esquelètiques humanes; també n’hi ha d’animals, materials ceràmics i metàl·lics (bronze). Els estrats superiors estan afectats per les espoliacions del segle XX i per pertorbacions d’arrels d’arbres i caus d’animals.
Entre les restes animals recuperats destaquen dos grups. D’una banda, els típics de la ramaderia mediterrània des del neolític, essent el cas de les ovelles, cabres, porcs i vaques. Per l’altra, restes de fauna associada a tasques de la ramaderia com els gossos i altres identificats amb béns de prestigi com els cavalls (aquests últims s’han trobat juntament amb materials típics de l’edat del Bronze).
Una altra cosa que s’observa són també les transformacions en relació al tractaments dels morts, especialment en coves sepulcrals on l’espai disponible és escàs, i poden existir diferents modes de tradicions funeràries per les poblacions humanes del passat (abandó subaeri, en fossa, cremacions, etc.).
Per totes aquestes qüestions, l’estudi del registre fòssil de la Boca C de la Cova dels Xaragalls és especialment complicat. Un dels aspectes més crítics és separar els nivells superficials (forats provocats pels espoliadors) dels materials pertorbats per les últimes activitats sepulcrals que acaben afectant la integritat del cossos humans depositats prèviament en la mateixa cambra.
En les properes campanyes l’equip espera recuperar restes en estrats més antics especialment del Bronze mig. En els nivells del Neolític antic han estat registrades restes humanes, però a dia d’avui no es pot assegurar si són intrusions dels estrats més recents del Bronze antic o mig. “Totes aquestes incerteses han de ser constretes en les pròximes intervencions arqueològiques programades a través del Servei d’Arqueologia de la Generalitat. Els indicis materials disponibles en l’actualitat assenyalen que durant tots aquests períodes (neolític i edat del bronze) hi ha ocupació de la cavitat. Caldrà resoldre si és només sepulcral o tenia altres usos per part de les diferents poblacions que ocupaven aquest territori”, observa Josep Vallverdú.
Pel que fa al nou accés a la cavitat per la Boca A per accedir a la Sala Gran, l’objectiu és facilitar l’extracció dels sediments produïts pels espolis i evitar entrar a la cavitat per la Boca C, on es troba el testimoni estratigràfic amb els estrats sepulcrals. “L’accés per la Boca A permetrà començar un sondeig en els sediments més vells de 15.000 anys de la Sala Gran”, puntualitza Josep Vallverdú. Gràcies a aquest sondeig esperem poder documentar fòssils dels Pleistocè Superior i Mig molt rics en microvertebrats”, hi afegeix.
En la capa més vella d’aquesta sala també s’han obtingut restes esquelètiques de cabra salvatge (Capra pirenaica/ibex), carbons i ossos cremats més antics de 40.000 anys. “Poden ser una de les primeres evidències de poblament mosterià en cova a les muntanyes de Prades, del mateix període de Cova Foradada i de la Balma de la Griera, a Calafell, com a jaciments mosterians més propers junt a l’Abric Romaní de Capellades”, indica el mateix investigador.
Finançament
La intervenció arqueològica compta amb l’autorització del propietari (Finca Grans Muralles), i el permís i la col·laboració del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN). La intervenció programada a la Cova dels Xaragalls forma part del projecte quadriennal de recerca de l’IPHES-CERCA “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat per la Generalitat de Catalunya. També està inclòs en el Grup de Recerca, del mateix institut, reconegut i finançat per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) “Social, cultural and biological Evolution during the Pleistocene (StEP)” (2017SGR1040).