Descobreixen a Osca una nova mena d'amfibi que va viure poc abans de l'extinció dels dinosaures

Un equip internacional d’investigadors ha identificat una nova espècie d’amfibi que va viure fa aproximadament 66 milions d’anys, durant el Cretaci superior, a partir de l’estudi de més de vuitanta petits ossos fòssils recuperats al jaciment de Blasi, situat prop d’Areny (Osca), a la comarca de la Ribagorça. La nova espècie, denominada Synorerpeton ribagorzana, pertany als albanerpetòntids, un grup d’amfibis extingits d’aspecte semblant al de les salamandres, i aporta informació rellevant sobre la seva evolució durant els darrers moments de l’era dels dinosaures.

L’estudi, publicat a la revista científica Cretaceous Research, està liderat pel Dr. Alexandre R. D. Guillaume, de la NOVA School of Science and Technology de la Universidade NOVA de Lisboa (Portugal), sota la supervisió del Dr. Miguel Moreno-Azanza, de la Universitat de Saragossa, i del Dr. Eduardo Puértolas-Pascual, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC). Entre els coautors hi ha el Dr. Hugues-Alexandre Blain, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), que ja havia estudiat part d’aquests materials fòssils fa quinze anys.

El material analitzat inclou ossos cranials aïllats, així com algunes vèrtebres i altres elements de l’esquelet. “Jo vaig descriure part d’aquest material fa quinze anys. Sabia que era una cosa nova, però en aquell moment no tenia prou proves per distingir-lo d’altres espècies conegudes”, explica el Dr. Blain.

La recerca ha estat possible gràcies a la revisió de les col·leccions paleontològiques conservades al Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa. “La idea original era que l’Alex revisés el material del museu, ja que sabíem que hi havia exemplars sense descriure ni identificar”, explica el Dr. Moreno-Azanza. “Ell ja estava treballant amb fòssils similars del Juràssic superior de Portugal, de manera que era el millor candidat per trobar-hi alguna cosa nova”.

Una descoberta excepcional a les portes de l’extinció dels dinosaures

Els fòssils es van recuperar l’any 1997 durant una campanya d’excavació al jaciment de Blasi, prop d’Areny, a la Ribagorça aragonesa. Aquesta zona és especialment rica en restes de vertebrats del Cretaci superior i ha proporcionat, durant les darreres dècades, diverses espècies noves de dinosaures i cocodrils.

“Aquesta zona ha estat molt productiva pel que fa a la descoberta de vertebrats fòssils, amb dues noves espècies de dinosaures i dues de cocodrils descrites durant els darrers anys. Però el que la fa tan interessant és que es troba just per sota del límit Cretaci-Paleogen, que marca la gran extinció massiva provocada per l’impacte d’un meteorit“, destaca el Dr. Puértolas-Pascual.

De fet, els estudis geològics previs indiquen que els sediments que contenen aquests fòssils es van dipositar aproximadament mig milió d’anys abans de l’impacte de l’asteroide que va provocar l’extinció dels dinosaures no aviaris.

El nom de la nova espècie també reflecteix aquesta singularitat geogràfica i temporal. Synorerpeton prové del grec antic i significa «l’animal que s’arrossega a la frontera“, en una doble referència a la proximitat del límit geològic entre el Cretaci i el Paleogen i a la frontera entre Aragó i Catalunya. L’epítet específic ribagorzana ret homenatge a la comarca de la Ribagorça i al riu Noguera Ribagorçana, que delimita part de la frontera entre tots dos territoris.

“El que resulta intrigant d’aquest període és que els paleontòlegs havien trobat a Europa nombrosos fòssils diminuts d’albanerpetòntids, però fins ara no s’havia descrit cap espècie“, assenyala el Dr. Guillaume.

Noves pistes sobre l’evolució d’uns amfibis enigmàtics

Els albanerpetòntids eren un grup de lissamfibis extingits, emparentats evolutivament amb el gran grup que inclou els amfibis actuals. Tenien una aparença semblant a la de petites salamandres, amb una longitud inferior als cinc centímetres, però presentaven característiques anatòmiques molt particulars, com ara una llengua projectable similar a la dels camaleons, pell seca i escamosa, urpes queratinoses i parpelles.

Aquests animals van formar part habitual dels ecosistemes del Mesozoic, però les seves dimensions reduïdes i la fragilitat dels ossos n’han dificultat tradicionalment l’estudi. Només durant les darreres dècades, gràcies a la descoberta d’exemplars excepcionalment ben conservats a Europa i Àsia, els investigadors han pogut aprofundir en el coneixement de la seva anatomia i evolució.

L’anàlisi de Synorerpeton ribagorzana ha permès identificar característiques del crani i de les vèrtebres cervicals que suggereixen un procés d’ossificació progressiva al llarg de l’evolució d’aquest grup.

«Encara no sabem del cert quines són les causes d’aquests canvis, però podrien reflectir una transformació ecològica entre les espècies del Juràssic i del Cretaci inferior, que eren més gràcils i tenien el crani allargat, i les del Cretaci superior i el Cenozoic, que presentaven una constitució més robusta i un crani més voluminós», explica el Dr. Guillaume.

A més de descriure una nova espècie, l’estudi aporta dades rellevants per revisar la història evolutiva i la classificació taxonòmica dels albanerpetòntids. Els resultats també suggereixen que, al final del Cretaci, podrien haver coexistit a Europa dos llinatges diferenciats d’aquests petits amfibis.

“Això també s’ha observat en altres grups. Encara ens falta molta informació de l’Àsia central, però les nostres dades suggereixen que les espècies de l’Europa occidental podrien haver rebut una certa influència de les poblacions d’Amèrica del Nord, mentre que les de l’Europa oriental podrien estar relacionades amb poblacions asiàtiques o amb llinatges europeus més antics“, apunta el Dr. Guillaume.

La descoberta contribueix, així, a reconstruir la complexa història evolutiva i biogeogràfica d’aquests amfibis i posa de manifest el valor dels jaciments de la Ribagorça per comprendre la biodiversitat i els canvis ecològics que es van produir durant els darrers capítols de l’era dels dinosaures.

Referència bibliogràfica

Alexandre R.D. Guillaume, Hugues-Alexandre Blain, Eduardo Puértolas-Pascual, Miguel Moreno-Azanza, Synorerpeton ribagorzana gen. et sp. nov. (Lissamphibia, Albanerpetontidae) from the uppermost Maastrichtian of Europe: A witness to the last giants, Cretaceous Research, Volume 191, 2027, 106505, ISSN 0195-6671, https://doi.org/10.1016/j.cretres.2026.106505.