Un estudi internacional demostra que Roma va transformar profundament la genètica de la península Ibèrica, però les migracions posteriors van tenir un impacte molt menor
La recerca, publicada a la prestigiosa revista Cell, analitza 243 genomes antics de 31 jaciments arqueològics i demostra que la romanització va provocar una transformació demogràfica molt més profunda que les migracions posteriors de sueus, alans i visigots
L’IPHES-CERCA participa en l’estudi amb dos investigadors i l’aportació de mostres arqueològiques de la Cova Simanya i de diversos jaciments de Tarragona, on l’ADN antic ha permès reconstruir relacions familiars de fa més de 1.300 anys
La conquesta romana de la península Ibèrica va transformar profundament la composició genètica de les seves poblacions, mentre que les migracions posteriors de sueus, alans i visigots van tenir un impacte demogràfic molt més limitat. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi internacional publicat a la prestigiosa revista científica Cell, que ha reconstruït la història genètica de la península Ibèrica entre els segles I i VIII de la nostra era a partir de l’anàlisi de 243 genomes antics procedents de 31 jaciments arqueològics.
La recerca, liderada per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat Harvard i la Universitat del País Basc (EHU), constitueix la primera anàlisi arqueogenòmica sistemàtica i a gran escala d’aquest període històric a la península Ibèrica. L’estudi ha comptat amb la participació dels investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), el Dr. Juan Ignacio Morales i el Dr. Josep Maria Vergès, coautors del treball, que han contribuït a la recerca amb mostres arqueològiques procedents de la Cova Simanya i de diversos jaciments de les comarques de Tarragona.
Roma va transformar la composició genètica de les poblacions ibèriques
Els resultats revelen que la incorporació de la península Ibèrica a l’Imperi romà va anar acompanyada d’importants moviments de població procedents de diferents territoris de la Mediterrània. En contrast amb la relativa homogeneïtat genètica de les comunitats de l’edat del ferro, les poblacions dels segles I al IV de la nostra era presentaven una diversitat genètica molt més elevada, amb una presència significativa d’ascendència procedent de la Mediterrània oriental i del nord d’Àfrica.
Aquest procés evidencia que la romanització no va ser únicament una transformació política, econòmica, lingüística i cultural, sinó que també va comportar una important mobilitat humana que va modificar profundament la composició demogràfica de la Hispània romana.
En canvi, les migracions de grups com els sueus, els alans i els visigots, que van arribar a la península durant l’antiguitat tardana, van tenir un impacte genètic considerablement menor. Tot i que van establir noves estructures polítiques i van exercir una influència cultural duradora, la major part de la població va mantenir el perfil genètic divers heretat del període romà.
Segons els resultats de l’estudi, la contribució genètica dels grups migrants postromans se situa entre el 12% i el 22%, en funció de la regió i del context social analitzat. Aquestes dades demostren que els grans canvis polítics i culturals no sempre van anar acompanyats de transformacions demogràfiques de la mateixa magnitud.
L’ADN antic permet identificar una família dels segles VII-VIII a Cambrils
Més enllà dels grans moviments de població, l’estudi també ha permès reconstruir relacions familiars entre individus que van viure durant l’antiguitat tardana. Alguns d’aquests resultats procedeixen de jaciments de les comarques de Tarragona, gràcies a les mostres arqueològiques incorporades a la recerca amb la participació de l’IPHES-CERCA.
Un dels casos més destacats correspon al jaciment d’Els Masos, a Cambrils, on les anàlisis genètiques han permès identificar tres individus que formaven part d’una mateixa família: una mare, un pare i la seva filla. La descoberta permet reconstruir una relació familiar directa entre persones que van viure en aquest territori durant l’antiguitat tardana.
Al jaciment de La Mineta, també a Cambrils, l’anàlisi de l’ADN antic ha permès identificar dos individus que eren germans. Igualment, a la vil·la romana dels Castellets, a la Canonja, s’ha identificat una relació de parentiu de primer grau entre dos individus, compatible amb un vincle entre progenitor i descendent.
Aquestes troballes mostren com les tècniques actuals d’anàlisi genètica permeten anar més enllà de l’estudi de les grans poblacions i reconstruir vincles familiars concrets a partir de restes humanes recuperades en excavacions arqueològiques.
Les mostres dels jaciments d’Els Masos i La Mineta, així com les procedents dels Voltants de la Torre Bargallona, també a Cambrils, formen part dels materials conservats al Museu d’Història de Cambrils, una de les institucions que han col·laborat en la recerca.
La Cova Simanya revela la diversitat genètica de les poblacions de l’antiguitat tardana
Una altra de les contribucions de l’IPHES-CERCA procedeix de la Cova Simanya, situada al massís de Sant Llorenç del Munt, on les excavacions arqueològiques han documentat un important conjunt de restes humanes corresponents a l’antiguitat tardana.
En aquest jaciment, l’equip investigador ha aportat mostres dentals de tres individus recuperats durant la campanya d’excavació de 2020, procedents dels nivells superficials de la cavitat. Les restes, datades entre els segles IV i V de la nostra era, testimonien la utilització de la cova com a espai funerari durant aquest període.
Les anàlisis genètiques han proporcionat informació sobre dos d’aquests individus. Un correspon a un infant d’uns cinc anys d’edat, amb ascendència hispanoromana, mentre que l’altre és un home adult que presenta una combinació d’ascendència hispanoromana i del centre o nord d’Europa.
Aquest darrer resultat evidencia la presència de components genètics vinculats a poblacions del centre i nord d’Europa en un individu enterrat a la Cova Simanya durant l’antiguitat tardana, en consonància amb la diversitat d’ascendències documentada en altres regions de la península Ibèrica durant aquest període.
La contribució dels jaciments i museus del territori
La participació de l’IPHES-CERCA en aquest estudi internacional també ha estat possible gràcies a la col·laboració amb diferents museus i institucions patrimonials de les comarques de Tarragona.
L’investigador Josep Maria Vergès ha participat en la localització i obtenció de mostres arqueològiques procedents de diversos jaciments de l’antiga àrea d’influència de Tarraco, entre els quals destaquen Els Masos, La Mineta i els Voltants de la Torre Bargallona, a Cambrils, amb materials conservats al Museu d’Història de Cambrils.
També s’han incorporat mostres procedents del Barranc de Sales, a la Selva del Camp, i dels Antigons, a l’àrea de Reus i la Canonja, amb materials dipositats al Museu de Reus, així com de Mas Cabiscol/Finca Jornet, a Amposta, en col·laboració amb Samuel Sardà, de la Universitat Rovira i Virgili, i el Museu de les Terres de l’Ebre. La contribució es completa amb materials de les intervencions arqueològiques de Manuel de Falla, a Tarragona, de la vil·la romana dels Castellets, a la Canonja, i de Mas Gassol, a Alcover.
“Que les mostres de jaciments com la Cova Simanya o els de les comarques de Tarragona contribueixin a un estudi d’aquesta magnitud demostra que la recerca arqueològica del territori és fonamental per entendre els grans processos demogràfics del passat”, destaca el Dr. Josep Maria Vergès.
Aquesta col·laboració posa de manifest la importància dels jaciments arqueològics i de les col·leccions conservades als museus del territori per al desenvolupament de grans projectes internacionals de recerca que combinen l’arqueologia, la genètica i l’estudi de les poblacions del passat.
Finançament i col·laboracions
La recerca arqueològica a la Cova Simanya s’ha desenvolupat en el marc dels projectes ARQ001SOL-172-2022 i ARQ001SOLC-244-2025, liderats, respectivament, per la Universitat de Barcelona i l’IPHES-CERCA, i finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment, els treballs s’integren en el projecte PID2025-168460NA-I00, finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033.
Les excavacions han comptat també amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Article científic de referència
Carrión, P., Olalde, I., et al. (2026). Contrasting demographic impacts of Roman colonization and early medieval migrations in the Iberian Peninsula. Cell. DOI: 10.1016/j.cell.2026.09.052