L’IPHES-CERCA impulsa un volum internacional sobre el microdesgast dental per reconstruir la dieta dels vertebrats del passat
El número especial de Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology reuneix 24 estudis d’arreu del món que mostren el potencial de les marques microscòpiques de les dents per reconstruir l’alimentació, l’ecologia i l’adaptació ambiental, des dels dino
Les dents conserven una part de la història del que mengem. Petites estries, perforacions i altres marques microscòpiques produïdes durant la masticació poden proporcionar informació molt precisa sobre els aliments consumits per un animal poc abans de morir. L’estudi d’aquestes empremtes, conegut com a microdesgast dental, s’ha convertit en una de les eines més potents per reconstruir la dieta i l’ecologia d’espècies actuals i extingides, i fins i tot per entendre com van respondre als grans canvis ambientals del passat.
Aquesta és la perspectiva que recull el nou volum especial de la revista científica Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, titulat Advancing dental microwear analysis for dietary reconstruction: From dinosaurs to mammals.
El monogràfic reuneix 24 contribucions que cobreixen més de 150 milions d’anys d’evolució dels vertebrats, des dels dinosaures del Juràssic fins als mamífers actuals, amb estudis procedents d’Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àfrica i Àsia.
El volum ha estat editat per Florent Rivals, María-Fernanda Martínez-Polanco, Iván Ramírez-Pedraza i Cristian Micó. Florent Rivals és professor d’investigació ICREA a l’IPHES-CERCA; María-Fernanda Martínez-Polanco i Iván Ramírez-Pedraza són investigadors afiliats a l’IPHES-CERCA.
Una empremta microscòpica de l’última dieta
El principi del microdesgast dental és relativament senzill: quan un animal mastega, els aliments i les partícules abrasives que els acompanyen interactuen amb l’esmalt i hi deixen marques microscòpiques. L’anàlisi de la forma, la quantitat i la disposició d’aquestes marques permet obtenir informació sobre les propietats dels aliments consumits i, per tant, reconstruir aspectes de la dieta.
Una de les particularitats d’aquesta aproximació és que el microdesgast registra sobretot l’alimentació dels darrers dies o setmanes de vida de l’animal. Això el converteix en un indicador especialment útil quan es combina amb altres tècniques que proporcionen informació a escales temporals diferents, com el mesodesgast dental o les anàlisis d’isòtops estables.
Precisament, un dels punts forts del nou volum és la diversitat metodològica. Els treballs inclouen des de l’anàlisi de microdesgast a baixos augments (low-magnification microwear) fins a la Dental Microwear Texture Analysis (DMTA), que permet caracteritzar quantitativament la textura tridimensional de la superfície de l’esmalt, o l’ús de microscòpia electrònica de rastreig (SEM). A aquestes tècniques s’hi afegeixen, en diversos estudis, el mesodesgast, els isòtops estables, l’estudi de la microestructura de l’esmalt, la morfometria i fins i tot metodologies d’aprenentatge automàtic.
Aquesta combinació permet anar molt més enllà d’identificar simplement què menjava una espècie. Els 24 estudis aborden qüestions com l’especialització i la flexibilitat alimentària, la partició dels nínxols ecològics, l’ús estacional dels recursos, els canvis paleoambientals o les respostes de les espècies davant les transformacions climàtiques.
De dinosaures a mamuts, primats, rosegadors i carnívors
L’amplitud cronològica i taxonòmica és una de les principals singularitats del volum. Els treballs analitzen dinosaures, primats, rosegadors, carnívors, proboscidis i diferents grups d’ungulats, combinant poblacions fòssils i arqueològiques amb espècies actuals que serveixen de referència per interpretar el registre del passat.
Entre els exemples més sorprenents hi ha l’aplicació del microdesgast a dinosaures. Un dels estudis analitza les diferències de desgast entre exemplars juvenils de Maiasaura i hadrosaures adults. Els juvenils presenten patrons compatibles amb aliments més tous i nutritius, mentre que els adults mostren un desgast relacionat amb una alimentació vegetal més fibrosa. Els autors plantegen que aquestes diferències podrien constituir una evidència indirecta de cura parental prolongada, amb adults proporcionant als juvenils aliments vegetals de més qualitat.
Altres investigacions permeten reconstruir des de l’alimentació dels primers proboscidis africans fins als canvis dietètics dels primats del Plio-Plistocè, la flexibilitat alimentària dels rens durant la darrera glaciació o les dietes dels mamuts colombins de Mèxic.
En conjunt, els resultats mostren que la flexibilitat alimentària va ser molt més habitual entre els vertebrats extingits del que tradicionalment s’havia considerat i que aquesta capacitat d’adaptació va tenir un paper important en la resposta de les espècies davant la inestabilitat climàtica, la competència ecològica i els canvis en la disponibilitat de recursos.
Una destacada participació de l’IPHES-CERCA
La participació de l’IPHES-CERCA en el volum es reflecteix tant en la seva edició científica com en diversos dels treballs publicats.
1) Dietary reconstruction of Mammuthus columbi from Tultepec, Estado de México, México: a multiproxy approach
Autors: Susana Rodríguez-Franco, Víctor Adrián Pérez-Crespo, Christina I. Barrón-Ortiz, Luis Morett-Alatorre, Joaquín Arroyo-Cabrales, Florent Rivals, Edith Cienfuegos-Alvarado, Francisco J. Otero i Alan U. Loredo-Jasso.
El treball combina microdesgast, mesodesgast i isòtops estables, és a dir, indicadors que registren l’alimentació a diferents escales temporals. Els resultats mostren una important variabilitat individual i estacional i revelen la notable flexibilitat ecològica d’aquests mamuts davant la disponibilitat local de recursos.
2) Dental wear analysis of Early Pleistocene ungulates from Quibas (Murcia, Spain): A comparative perspective with other Iberian sites
Autors: Iván Ramírez-Pedraza, Jordi Agustí i Pedro Piñero.
S’analitza els ungulats del Plistocè inferior del jaciment de Quibas. La combinació de microdesgast i mesodesgast revela variacions estacionals en la dieta i una partició dels recursos entre herbívors que convivien en un paisatge mediterrani heterogeni.
3) Dietary ecology of neotropical brocket deer: Evidence from mesowear and microwear analyses
Autors: María Fernanda Martínez-Polanco.
Dedicat a vuit espècies actuals de cèrvids neotropicals. L’estudi mostra com el mesodesgast reflecteix estratègies alimentàries de més llarg termini, mentre que el microdesgast permet detectar variacions locals i de curta durada. A més de proporcionar una base comparativa per estudiar cèrvids fòssils, els resultats poden tenir aplicacions en biologia de la conservació d’espècies difícils d’observar directament a la natura.
4) Dental microwear in extant rodents: An experimental and wild perspective for application to fossil populations
Autors: Raymundo Cervantes-Barriga, Alejandro Hiram Marín-Leyva, Florent Rivals, Joaquín Arroyo-Cabrales, Tiberio C. Monterrubio-Rico i Javier Ponce-Saavedra.
La recerca combina experiments d’alimentació controlada amb l’estudi de poblacions salvatges de rosegadors de diferents ambients de Mèxic, generant un marc de referència que relaciona els patrons de microdesgast amb les característiques dels aliments i de la vegetació. Aquesta aproximació reforça el potencial dels petits mamífers com a indicadors d’alta resolució dels paleoambients.
Una disciplina cada vegada més integradora
Una de les conclusions principals del volum és que l’estudi del desgast dental ha deixat de ser una tècnica centrada gairebé exclusivament en la reconstrucció de la dieta dels grans mamífers herbívors. Actualment s’aplica també a carnívors, omnívors, petits mamífers, primats, dinosaures i espècies semiaquàtiques i permet investigar qüestions relacionades amb el comportament, l’evolució i els canvis ambientals.
El futur d’aquest camp passa, segons els editors, per continuar avançant en la normalització metodològica, la validació experimental i l’ampliació de les col·leccions de referència actuals, alhora que s’incorporen noves eines com l’anàlisi tridimensional de superfícies, el processament automatitzat d’imatges i l’aprenentatge automàtic.
D’aquesta manera, el microdesgast dental s’està consolidant com una eina transversal que connecta la paleontologia, l’arqueologia, l’ecologia funcional i, cada vegada més, la biologia de la conservació, i que permet reconstruir amb una resolució excepcional com s’alimentaven els vertebrats i com van respondre als canvis ambientals al llarg de més de 150 milions d’anys d’història evolutiva.
Referència bibliogràfica
Editorial preface to special issue: Advancing dental microwear analysis for dietary reconstruction: From dinosaurs to mammals (2026). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 114144. DOI: 10.1016/j.palaeo.2026.114144.