Excavar els orígens de l’adaptació humana: nova campanya a la Gorja d’Oldupai, Tanzània

Un equip internacional liderat per investigadors de la Universidad Autónoma de Madrid, la University of Calgary i la University of Dodoma, amb la participació de l’IPHES-CERCA i d’altres institucions tanzanes, europees i canadenques, ha dut a terme durant aquest mes d’agost una nova campanya d’excavació i recerca a la Gorja d’Oldupai, Tanzània.

Finançada per una INSIGHT Grant i la Fundació Palarq, la campanya combina l’obertura i l’ampliació de sectors arqueològics a les àrees occidental i oriental de la gorja amb l’estudi de materials recuperats en campanyes anteriors. L’objectiu és ampliar el registre de les ocupacions humanes més antigues de la zona i comprendre com els primers representants del gènere Homo es van adaptar a un entorn sotmès a importants transformacions ecològiques i climàtiques.

La Gorja d’Oldupai, al nord de Tanzània, és un dels escenaris fonamentals per estudiar els orígens humans. La seva seqüència arqueològica i paleoambiental conserva més de dos milions d’anys d’història i permet analitzar la relació entre les primeres poblacions humanes, les seves tecnologies i uns paisatges marcats per canvis en la vegetació, períodes d’aridesa i una intensa activitat volcànica.

Com es van adaptar els primers humans a un món en transformació

Fa aproximadament dos milions d’anys, els nostres avantpassats van ocupar paisatges canviants, amb recursos variables i condicions ambientals difícils de predir. Estudiar com van respondre a aquests reptes permet reconstruir les seves estratègies d’adaptació a ecosistemes molt diversos.

“Oldupai permet estudiar l’adaptació humana en un context de gran variabilitat ambiental. La possibilitat de combinar el registre arqueològic amb indicadors paleoambientals d’alta resolució és clau per entendre com les primeres poblacions van respondre als canvis en els paisatges i en la disponibilitat de recursos”, explica la Dra. María Soto (UAM-MIAS).

A Ewass Oldupa (Bed I, fa entre 2,0 i 1,8 milions d’anys), el registre arqueològic reuneix evidències de diferents hominins, algunes de les primeres tecnologies lítiques i un paisatge sotmès a importants canvis ambientals: alternança de zones boscoses i espais oberts, episodis de sequera i activitat volcànica.

Un dels objectius centrals de la campanya és ampliar l’excavació de l’horitzó arqueològic relacionat amb les primeres ocupacions d’Homo habilis i amb la troballa OH 65. Els treballs busquen documentar les activitats de talla, el processament de fauna i el context ecològic en què es van produir aquestes ocupacions.

Al sector oriental de la gorja, l’equip treballa també al jaciment d’Emugur Eshumata (Bed I), on s’han identificat igualment restes d’Homo habilis. L’estudi d’ambdós sectors permetrà comparar les ocupacions vinculades a aquesta espècie en diferents àrees de la Gorja d’Olduvai.

Excavació i anàlisi tecnològica

La tercera línia de treball se centra en l’anàlisi dels materials lítics procedents d’Emurutoto (Bed IV), excavat durant campanyes anteriors. La integració de les excavacions d’Ewass Oldupa i Emugur Eshumata amb l’estudi tecnològic d’Emurutoto permetrà obtenir noves evidències sobre la mobilitat, la territorialitat, l’aprofitament dels recursos i la variabilitat tecnològica dels primers representants del nostre gènere.

“La campanya d’enguany ens permetrà obtenir una visió més àmplia de com els primers Homo es movien pel territori, aprofitaven els recursos i desenvolupaven diferents solucions tecnològiques”, assenyala el Dr. Julio Mercader, de la University of Calgary i investigador associat a l’IPHES-CERCA.

La campanya inclou, a més, noves mostres de fitòlits, pol·len, microcarbons i altres indicadors d’alta resolució. Aquestes anàlisis permetran reconstruir amb més detall la vegetació i les condicions ambientals associades a les primeres ocupacions humanes documentades en aquests sectors de la gorja.

Formació i col·laboració local

El projecte està liderat per la Dra. María Soto (UAM-MIAS), el Dr. Julio Mercader (University of Calgary), investigador associat a l’IPHES-CERCA, el Dr. Abel Shikoni (University of Dodoma), el Dr. Aloyce Mwambwiga (National Natural History Museum, Arusha) i Abdallah Mohammed (University of Dodoma). L’equip també compta amb la participació del Dr. Juan Ignacio Morales, investigador Ramón y Cajal de l’IPHES-CERCA.

Juntament amb els objectius científics, la campanya busca reforçar les capacitats locals mitjançant la formació pràctica d’estudiants de la University of Dodoma i la participació de personal del Museo Nacional de Historia Natural i de membres de la comunitat Maasai en els treballs d’excavació, anàlisi i gestió de les col·leccions.

La campanya reuneix investigadors i investigadores de la Universidad Autónoma de Madrid, la University of Calgary, l’IPHES-CERCA, la Sapienza Università di Roma, el CENIEH, la Universidade de Santiago de Compostela, el CISPAC, la University of Dodoma i el Museo Nacional de Historia Natural. Els treballs compten, a més, amb la participació de la comunitat Maasai i amb la col·laboració d’altres institucions europees, tanzanes i canadenques.

La recerca ha estat possible gràcies al finançament d’una INSIGHT Grant i de la Fundació Palarq, que donen suport als treballs de camp i a les diferents línies d’investigació desenvolupades en el marc del projecte.