Finalitza la segona campanya d'excavació al jaciment pliocè del Canal de San Clemente, a Huéscar (Granada)
Durant tres setmanes, entre el 10 i el 30 de juliol, s'ha desenvolupat la segona campanya d'excavació al jaciment del Canal de San Clemente (CSC-1), on es va començar a excavar l'any passat 2025. Després de quatre dècades sense excavacions als importants jaciments paleontològics de Huéscar, aquesta segona campanya consolida aquest projecte d'investigació en una de les sèries plio-pleistocenes més importants de tota la conca de Baza-Huéscar, amb registres que van des dels 5 milions d'anys fins fa poc menys d'1 milió d'anys al jaciment de Huéscar-1.
El jaciment del Canal de San Clemente és una localitat paleontològica pliocena, datada entre 3,5 i 4 milions d'anys d'antiguitat, que va ser localitzada l'any 2002 pel Professor Trino Torres, de l'Escola de Mines de Madrid. Curiosament, es tracta de la mateixa persona que va trobar les primeres restes humanes a Atapuerca cap a l'any 1976.
Les excavacions al Canal de San Clemente han estat realitzades per un equip compost per 28 investigadors i excavadors, que inclouen geòlegs, paleontolòlegs, arqueòlegs, restauradors i estudiants de les universitats d'Almeria, Màlaga i Sevilla, dirigits per Javier Medianero (Universitat d'Almeria), Sergio Ros-Montoya (Universitat de Màlaga) i Bienvenido Martínez-Navarro (ICREA, IPHES-CERCA i Universitat Rovira i Virgili).
En la primera campanya de 2025 es van excavar tan sols 12 m² de manera parcial, i en aquesta de 2026 s'han continuat excavant aquests 12 m² i s'ha ampliat el tall fins als 20 m². Això ha permès que aflorin en superfície diverses restes de mastodont, corresponents a l'espècie Anancus arvernensis, defenses i ossos llargs de gran mida (fèmur, húmer i d'altres), conjuntament amb diverses dents de rinoceront, cérvols de gran mida, bòvids i abundants restes de tortugues. S'han produït un total de 350 registres en aquesta segona campanya. Així mateix, durant el rentat i tamisat dels sediments extrets durant l'excavació s'han pogut localitzar abundants restes de gasteròpodes (cargols) de diverses espècies i, sobretot, diverses dents de rosegadors que ajudaran a poder datar amb més precisió el jaciment.
Així mateix, s'han continuat els estudis geològics del jaciment i del seu entorn, i s'han iniciat els estudis tafonòmics, els quals informen sobre els processos de gènesi del jaciment. Això permet veure que les acumulacions de restes fòssils consecutives en aquesta localitat paleontològica es produeixen pel farciment d'un antic llit de riu, a causa de grans riades d'aigua provocades per tempestes que són capaces d'arrossegar enormes còdols de pedra conjuntament amb materials menys grossers, incloent a més cadàvers de megafauna (mastodonts, rinoceronts, cérvols, bòvids, etc.) que queden enterrats en aquest lloc concret al costat del Canal de San Clemente. Curiosament, aquest fenomen es va repetir almenys tres vegades consecutives al mateix lloc.
En els pròxims mesos es procedirà a la restauració dels materials extrets i al seu estudi anatòmic i taxonòmic. Seguidament es descriuran les condicions paleoecològiques i paleoclimàtiques que permetran reconstruir el paleoambient del Pliocè al sud de la península Ibèrica i relacionar-les amb la informació disponible per a altres regions.
Aquest jaciment de Huéscar posa de manifest la importància dels registres pliocens en l'entorn del Geoparc de Granada.
Aquesta campanya d'excavació ha estat autoritzada per la Conselleria de Cultura en el marc del projecte general d'investigació titulat Estudio de los registros paleontológicos pliocenos de la cuenca de Baza en el contexto mediterráneo, i per la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, propietària del terreny on es troba ubicat el jaciment. La seva finançació ha anat a càrrec de la Diputació de Granada a través del Programa de Conservació i Ús del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic 2025, amb una subvenció de 20.000 euros, i pel mateix Ajuntament de Huéscar amb una altra subvenció de 9.000 euros.
