Noves excavacions a Guinea Equatorial documenten ocupacions humanes d’entre 40.000 i 20.000 anys als ambients fluvials del riu Ntem

Un equip internacional de recerca dirigit per l’investigador del MNCN-CSIC Antonio Rosas ha documentat noves evidències de la presència de grups humans vinculats a les tradicions culturals de la Middle Stone Age (el Paleolític mitjà africà) a la regió nord-occidental de Guinea Equatorial. Els resultats obtinguts indiquen que aquestes poblacions van ocupar, entre fa aproximadament 40.000 i 20.000 anys, els ambients fluvials propers a la desembocadura del riu Ntem, a tocar de l’actual frontera amb el Camerun.

Els treballs formen part de la tretzena campanya d’investigació arqueològica i paleontològica desenvolupada a Guinea Equatorial per un equip integrat per especialistes del Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (MNCN-CSIC), l’IPHES-CERCA, la Universitat de Lleó, la Universitat Nacional de Guinea Equatorial (UNGE) i l’Institut Nacional de Desenvolupament Forestal i Gestió del Sistema d’Àrees Protegides (INDEFOR-AP). La campanya s’ha concentrat principalment a Campo 11, un dels jaciments localitzats durant les prospeccions realitzades en anys anteriors i ja publicades en revistes internacionals.

La reconstrucció d’un antic paisatge fluvial

Una part fonamental dels treballs s’ha dedicat a reconstruir l’entorn geològic i sedimentari en què es van produir les ocupacions humanes. Per fer-ho, l’equip ha aixecat dotze columnes estratigràfiques i ha obtingut nombroses mostres de sediment en diferents punts del sistema fluvial.

Aquesta documentació ha permès delimitar la posició dels antics canals i identificar els dipòsits sedimentaris que formaven l’illa sobre la qual es van establir els grups humans. La combinació de l’excavació arqueopaleontològica amb l’estudi geomorfològic permet comprendre no només quan es va ocupar aquest espai, sinó també les característiques del paisatge i els recursos disponibles en cada moment.

«Els resultats mostren un medi dinàmic, condicionat pels canvis en el curs del riu, la formació de canals i l’acumulació progressiva de sediments», explica Antonio Rosas, investigador del MNCN-CSIC i director del projecte. En aquest context, les zones elevades de les illes fluvials haurien ofert espais adequats per desenvolupar diferents activitats humanes.

Prop de 700 restes arqueològiques recuperades

Durant aquesta campanya s’ha ampliat la superfície excavada a Campo 11 fins a assolir aproximadament 20 metres quadrats. Els treballs han permès recuperar prop de 700 registres arqueològics, entre els quals destaquen més de 500 eines i restes relacionades amb la producció d’instruments de pedra. També s’ha documentat un important conjunt de carbons, l’estudi dels quals permetrà determinar-ne l’origen i avaluar la possible relació amb les activitats humanes desenvolupades al jaciment.

L’excavació ha posat al descobert una seqüència sedimentària de gairebé quatre metres de potència. En el seu interior es conserven diferents horitzons arqueològics corresponents a successius episodis d’ocupació. L’anàlisi d’aquests nivells permetrà estudiar la variabilitat de les estratègies tecnològiques d’aquestes poblacions i la seva evolució al llarg del temps.

La conservació dels materials i de la seva distribució espacial permet començar a identificar àrees on es van desenvolupar activitats concretes, especialment les relacionades amb la fabricació d’eines de pedra. «Per primera vegada des que es van iniciar els treballs al país hem pogut excavar contextos arqueològics amb un grau de preservació excel·lent. La distribució de les restes permet identificar zones d’activitat vinculades a les diferents fases del procés de fabricació d’eines», explica Juan Ignacio Morales, investigador de l’IPHES-CERCA i responsable dels treballs arqueològics a Campo 11.

L’estudi espacial d’aquestes concentracions permetrà reconstruir alguns dels gestos tècnics realitzats per les persones que van ocupar el jaciment, des de la selecció de les matèries primeres fins a la producció, la utilització i l’abandonament dels instruments.

La Middle Stone Age a la selva tropical de l’Àfrica Central

Les estratègies de talla identificades i les característiques de les eines recuperades relacionen els conjunts de Campo 11 amb les tradicions tecnològiques de la Middle Stone Age, coneguda habitualment per les sigles MSA.

La MSA comprèn un període fonamental per comprendre l’origen, l’evolució i l’expansió d’Homo sapiens al continent africà. Tanmateix, bona part de la informació disponible prové de regions obertes, àrides o semiàrides de l’est i el sud d’Àfrica. El coneixement sobre les poblacions que van habitar les selves tropicals de l’Àfrica Central continua sent molt més limitat. La recerca a Guinea Equatorial ofereix, per tant, una oportunitat excepcional per conèixer com els grups humans es van adaptar a un dels ecosistemes més complexos del continent, caracteritzat per una vegetació densa, una elevada humitat, una intensa activitat fluvial i unes condicions especialment desfavorables per a la conservació dels jaciments arqueològics.

«Les estratègies de talla i la tipologia de les eines recuperades vinculen aquestes indústries amb les tradicions culturals de la Middle Stone Age. L’arribada i l’evolució d’aquestes tecnologies a la pluviselva tropical de l’Àfrica Central constitueixen una qüestió de gran rellevància per comprendre l’expansió d’Homo sapiens i la seva capacitat d’adaptació a contextos ecològics extrems», assenyala Antonio Rosas.

Els nous resultats mostren que els ambients de selva tropical no van ser espais marginals o deshabitats, sinó territoris coneguts i ocupats reiteradament per grups humans capaços d’adaptar les seves estratègies tècniques i de subsistència a unes condicions ecològiques molt particulars.

Nous treballs a Temelón 50

A més de les excavacions a Campo 11, l’equip ha dut a terme tasques de documentació estratigràfica, descripció sedimentària i mostreig a Temelón 50, un altre dels principals jaciments identificats durant les campanyes de prospecció. Aquests treballs permetran comparar les seqüències d’ambdós enclavaments i avaluar si representen ocupacions contemporànies, episodis successius o diferents formes d’utilització del paisatge fluvial. La integració de les dades arqueològiques, geològiques, cronològiques i paleoambientals obtingudes a Campo 11 i Temelón 50 contribuirà a construir una seqüència regional de l’ocupació humana del territori equatoguineà durant el Plistocè final.

Un projecte internacional i multidisciplinari

Les investigacions reuneixen especialistes en evolució humana, arqueologia, geologia, geomorfologia, tecnologia lítica, cronologia i reconstrucció paleoambiental. La col·laboració entre institucions espanyoles i equatoguineanes és essencial tant per desenvolupar el treball de camp com per consolidar la recerca, la protecció i la valorització del patrimoni arqueològic de Guinea Equatorial.

Finançament

Els treballs han comptat amb el finançament de la Fundació Palarq i de l’Agència Estatal d’Investigació, a través del projecte PID2021-122356NB-I00 i de l’ajut Ramón y Cajal RYC2024-048167.