L’estrat Aurora posa al descobert una població molt més completa d’Homo antecessor i confirma que el canibalisme també afectava els adults

Trenta anys després que el descobriment d’Homo antecessor revolucionés el coneixement sobre els primers pobladors d’Europa, l’estrat Aurora (TD6.2) de Gran Dolina continua oferint descobriments que transformen la visió sobre aquesta espècie. La campanya d’excavació de 2026 ha recuperat almenys 24 nous fòssils humans atribuïts a Homo antecessor, un conjunt excepcional que no només amplia la col·lecció paleoantropològica més important del Plistocè inferior europeu, sinó que permet reconstruir una població molt més representativa que la coneguda fins ara.

Entre les noves restes destaca l’augment significatiu d’individus adults, molts dels quals conserven marques de tall produïdes durant el processament dels cossos. Aquestes noves evidències confirmen que les pràctiques de canibalisme documentades a Gran Dolina també afectaven els adults i amplien el coneixement sobre el comportament d’una de les espècies humanes més rellevants per entendre els orígens del poblament europeu.

Els nous descobriments eleven fins a entre 13 i 15 el nombre mínim d’individus identificats al nivell TD6.2 i, sobretot, confirmen la presència d’almenys sis individus adults, una franja d’edat que fins ara estava clarament infrarepresentada. Aquest canvi permet començar a reconstruir una població molt més completa i ofereix noves oportunitats per estudiar la biologia, el desenvolupament, les relacions socials i el comportament d’Homo antecessor fa aproximadament 850.000 anys.

La campanya ha suposat la represa dels treballs a l’estrat Aurora, el mateix nivell on, a mitjan anys noranta, es van descobrir les primeres restes atribuïdes a aquesta espècie. Tot i que enguany només s’ha intervingut en una part del tram superior del nivell, els primers dies d’excavació ja van posar de manifest l’enorme potencial científic del dipòsit amb la recuperació de quatre fòssils humans en molt poc temps, una expectativa que s’ha confirmat al llarg de tota la campanya.

Entre les restes recuperades destaquen un fragment de l’os temporal del crani, diverses vèrtebres cervicals i lumbars, falanges de mans i peus, tres dents i diversos ossos llargs, entre els quals el primer cúbit recuperat al jaciment, així com fragments de tíbia, fèmur i húmer. Tot i que la majoria dels fòssils són molt fragmentaris, cadascun contribueix a completar el coneixement anatòmic d’una espècie que continua essent una de les més desconegudes del Plistocè inferior europeu.

Segons Andreu Ollé, codirector del Projecte Atapuerca i investigador de l’IPHES-CERCA, “cada nova campanya ens ajuda a completar un trencaclosques que encara té moltes peces per descobrir. L’augment del nombre d’individus i, especialment, la incorporació de més adults ens permet començar a entendre aquesta població amb una perspectiva molt més completa que fins ara. Per primera vegada podem aproximar-nos a la seva estructura demogràfica amb una representativitat que fins ara no teníem.”

El canibalisme també afectava els adults

Una de les principals aportacions de la campanya és l’augment significatiu del nombre d’individus adults documentats. Si fins ara el conjunt d’Homo antecessor estava format majoritàriament per restes infantils i juvenils, les noves troballes permeten reconstruir una població molt més equilibrada i representativa des del punt de vista demogràfic.

Moltes de les restes recuperades presenten marques de tall produïdes durant el processament dels cossos, noves evidències de les pràctiques de canibalisme documentades a Gran Dolina des de fa gairebé tres dècades. Aquestes marques s’han identificat tant en restes infantils com en diversos individus adults, fet que confirma que aquest comportament no es limitava als individus més joves i amplia el coneixement sobre aquesta pràctica entre les poblacions d’Homo antecessor.

Per a Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i coordinadora dels treballs a TD6, aquest canvi representa un punt d’inflexió en l’estudi del jaciment. “Fins ara disposàvem principalment de restes infantils i juvenils, fet que condicionava la interpretació del conjunt. L’aparició de més individus adults, alguns dels quals també presenten marques de tall, ens permet demostrar que el canibalisme no afectava exclusivament els més joves. Però, sobretot, ens ofereix una població molt més representativa per entendre la biologia, la demografia i el comportament d’Homo antecessor.”

Els estudis tafonòmics i paleoantropològics que ara s’inicien permetran analitzar amb detall aquestes noves restes i aprofundir en qüestions que fins ara eren difícils d’abordar, com les possibles diferències en el tractament dels individus segons l’edat, la dinàmica dels episodis de canibalisme o l’organització dels grups humans que van ocupar Gran Dolina fa aproximadament 850.000 anys.

Reconstruint un espai d’ocupació de fa 850.000 anys

Juntament amb les restes humanes, la campanya ha recuperat una abundant col·lecció d’eines de pedra elaborades sobre sílex, quarsita, gres i quars, així com nombroses restes de fauna corresponents a hienes, castors, cérvols, bòvids, cavalls i rinoceronts.

Aquest conjunt permet reconstruir amb un nivell de detall excepcional les activitats desenvolupades pels grups humans que van ocupar aquest espai i el paisatge en què vivien. La combinació de les eines lítiques, les restes de fauna i els fòssils humans converteix l’estrat Aurora en un dels millors registres arqueològics d’Europa per entendre les formes de vida dels primers pobladors del continent.

Segons Andreu Ollé, “l’interès de Gran Dolina va molt més enllà dels fòssils humans. La relació entre les eines de pedra, les restes de fauna i els ossos d’Homo antecessor ens permet reconstruir un espai d’ocupació de fa 850.000 anys amb un nivell de detall extraordinari. Cada nova campanya ens apropa una mica més a entendre com vivien aquests grups humans, com explotaven els recursos i com s’organitzaven socialment.”

Un jaciment que continua transformant el coneixement sobre els primers europeus

Per a Marina Mosquera, directora de l’IPHES-CERCA i codirectora del Projecte Atapuerca, els resultats d’aquesta campanya demostren que l’estrat Aurora continua sent un dels grans referents internacionals per a l’estudi de l’evolució humana. “Fa trenta anys, les primeres restes d’Homo antecessor van canviar la manera d’entendre els primers pobladors d’Europa. Avui, l’estrat Aurora continua oferint descobriments de primer nivell que amplien aquest coneixement i ens permeten reconstruir aquesta població amb un nivell de detall impensable fa només uns anys. Tot just hem començat a intervenir aquesta nova superfície d’excavació i els primers resultats ja demostren el seu enorme potencial científic.”

Els resultats obtinguts durant la campanya de 2026 representen només l’inici d’una nova etapa de recerca a Gran Dolina. L’obertura d’aquesta nova superfície d’excavació ja ha ampliat de manera significativa el nombre de fòssils humans recuperats i la representativitat de la població d’Homo antecessor, fet que obre noves perspectives per comprendre la biologia, la variabilitat anatòmica i el comportament dels primers pobladors del continent europeu.

Les pròximes campanyes seran determinants per continuar ampliant aquesta col·lecció excepcional i aprofundir en aspectes clau com l’estructura demogràfica de la població, les estratègies de subsistència, les relacions socials i el paper que el canibalisme podia tenir entre aquests grups humans fa aproximadament 850.000 anys.