Els fòssils d’Atapuerca revelen com els llops van evolucionar a la península Ibèrica durant més d’un milió d’anys

Un estudi amb una àmplia participació de personal investigador de l’IPHES-CERCA ha permès reconstruir una part clau de la història evolutiva dels llops a la península Ibèrica. La recerca, publicada a la revista The Anatomical Record, analitza l’evolució de Canis mosbachensis, una espècie extinta considerada l’ancestre dels llops actuals, a partir de fòssils recuperats als jaciments de la Sierra de Atapuerca (Burgos).

L’estudi ha estat liderat per investigadores de la Universidad Complutense de Madrid i compta amb la participació dels investigadors i investigadores de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié, Rosa Huguet, Andreu Ollé, Antonio Rodríguez-Hidalgo i Isabel Cáceres, juntament amb especialistes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat Rovira i Virgili i el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH).

La investigació se centra en l’anàlisi de restes dentals de cànids recuperades durant els darrers vint-i-cinc anys als jaciments d’Atapuerca. Els fòssils corresponen a individus que van viure entre fa una mica més d’un milió d’anys i fa uns 400.000 anys, un període que abasta part del Plistocè Inferior i Mitjà.

L’equip investigador ha estudiat 108 restes dentals procedents de diferents nivells de la Trinxera del Ferrocarril d’Atapuerca i les ha comparat amb una mostra de 87 exemplars actuals i fòssils de llop ibèric. Aquesta comparació ha permès identificar canvis graduals en la mida corporal, la morfologia dental i les estratègies alimentàries dels cànids al llarg del temps.

Els resultats mostren que Canis mosbachensis va mantenir durant centenars de milers d’anys una notable estabilitat en la seva mida, sempre inferior a la dels llops actuals. Els exemplars més antics presenten característiques considerades primitives, especialment visibles en la dentició associada a la funció de tall i processament de la carn.

En canvi, els exemplars més recents mostren un increment de la mida corporal i una sèrie de trets anatòmics que els apropen progressivament als llops moderns. Entre aquests canvis destaca l’allargament de la regió tallant de la carnissera inferior, una modificació que suggereix una major eficàcia en el processament de la carn i una especialització progressiva cap a una dieta més carnívora.

Segons les conclusions de l’estudi, aquests canvis reflecteixen una fase intermèdia dins del procés evolutiu que acabaria donant lloc a Canis lupus, l’espècie que inclou els llops actuals. Els fòssils d’Atapuerca documenten així una part fonamental de la transició entre les formes ancestrals i els grans depredadors que avui ocupen els ecosistemes de l’hemisferi nord.

La participació de l’IPHES-CERCA en aquesta recerca s’emmarca en les línies d’investigació que el centre desenvolupa als jaciments de la Sierra de Atapuerca, una de les seqüències arqueològiques i paleontològiques més importants del món per a l’estudi de l’evolució humana, dels ecosistemes del Plistocè i de les comunitats de grans mamífers que hi van habitar.

L’article aporta noves evidències sobre l’origen i l’evolució dels llops europeus i posa en valor el paper excepcional dels jaciments d’Atapuerca per reconstruir la història evolutiva de la fauna del Plistocè.

Referència bibliogràfica:

Blázquez-Orta, R., Saladié, P., Huguet, R., Ollé, A., Rodríguez-Hidalgo, A., Rodríguez-Álvarez, X. P., Cáceres, I., García-Medrano, P., Santos, E., Martinón-Torres, M., Álvarez-Alonso, D., de Andrés-Herrero, M., & García, N. (2026). From Canis mosbachensis to modern wolves: Canid evolutionary insights from the Early and Middle Pleistocene of Atapuerca (Spain). The Anatomical Record, 1–37. https://doi.org/10.1002/ar.70219