Una jornada per descobrir els gravats prehistòrics de la Roca de les Ferradures amb tecnologia 3D
L’investigador de l’IPHES-CERCA i professor associat de la URV, Josep Maria Vergès, va participar el passat dissabte en una jornada divulgativa dedicada als gravats prehistòrics de la Roca de les Ferradures, a l’antic poble dels Cogullons (Montblanc), un dels conjunts de gravats rupestres postpaleolítics més importants de Catalunya.
L’activitat, organitzada pel Centre Excursionista Montblanquí amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capafonts, va combinar una xerrada introductòria amb una sortida interpretativa sobre el terreny per donar a conèixer els treballs de recerca i documentació que l’IPHES-CERCA desenvolupa en aquest jaciment des de fa anys.
La jornada es va iniciar a la Sala Municipal de Capafonts amb una conferència a càrrec de Josep Maria Vergès titulada “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les comarques tarragonines”. Durant la seva intervenció, Vergès va explicar les característiques principals del conjunt rupestre dels Cogullons, així com les metodologies de documentació digital aplicades per estudiar-lo i preservar-lo.
Posteriorment, els participants van realitzar una caminada fins a la Roca de les Ferradures, on es va dur a terme una explicació “in situ” dels gravats i de les tasques de recerca, neteja i documentació desenvolupades per l’equip investigador. L’activitat va permetre als assistents conèixer de primera mà com s’utilitzen tècniques com l’escàner 3D i la fotogrametria per generar models digitals d’alta resolució, una eina clau tant per a l’estudi científic com per a la conservació i divulgació del patrimoni rupestre.
Un dels conjunts de gravats rupestres més importants de Catalunya
Els treballs impulsats per l’IPHES-CERCA a la Roca de les Ferradures van permetre posar al descobert més de 250 gravats prehistòrics distribuïts sobre una extensa superfície de gres vermell situada a l’aire lliure, en una de les zones amb major concentració d’art rupestre de les Muntanyes de Prades.
El jaciment, descobert a finals de la dècada de 1970 però pràcticament inèdit fins fa pocs anys, ha revelat una extensió i una riquesa iconogràfica molt superiors a les que es coneixien inicialment. Entre els motius identificats destaquen les anomenades “ferradures”, les creus interpretades com a antropomorfs esquemàtics i diverses figures humanes amb grans mans obertes i braços en creu, algunes de més de mig metre d’alçada.
Les investigacions apunten que els primers gravats podrien datar de finals del Calcolític i inicis de l’edat del Bronze, fa més de 4.000 anys, tot i que l’espai hauria continuat sent utilitzat durant l’edat del Ferro i, possiblement, en èpoques posteriors. Aquesta llarga continuïtat reforça la hipòtesi que la zona podria haver estat un espai de caràcter simbòlic o sagrat vinculat a pràctiques rituals i cerimonials.
Els treballs de documentació i estudi del jaciment formen part del projecte quadriennal de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, liderat per l’IPHES-CERCA i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Montblanc.