Els macacos de Gibraltar mengen terra per contrarestar els efectes de la dieta humana
Un estudi publicat a Scientific Reports, amb participació de l’IPHES-CERCA, demostra que aquest comportament podria actuar com a mecanisme de protecció davant els aliments processats que els proporcionen els turistes
Els macacos de Gibraltar que consumeixen aliments processats proporcionats pels turistes han desenvolupat una estratègia sorprenent per fer front als seus efectes: ingerir terra per alleujar les alteracions digestives. Aquest comportament, conegut com a geofàgia, podria actuar com un mecanisme natural de protecció davant una dieta rica en sucres, greixos i lactis, molt allunyada de la seva alimentació habitual.
Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a la revista Scientific Reports, liderat pel Dr. Sylvain Lemoine, de la Universitat de Cambridge, i amb la participació de la Dra. Federica Landi, investigadora associada a l’IPHES-CERCA. La recerca documenta per primera vegada de manera sistemàtica aquest comportament en la població de macacos de Berberia (Macaca sylvanus) de Gibraltar i analitza la seva relació amb el consum d’aliments d’origen humà en un context d’intensa interacció entre primats i turistes.
Una resposta a una dieta alterada per la presència humana
En condicions naturals, els macacos de Berberia segueixen una dieta principalment vegetal, basada en fruits, fulles, llavors i, de manera ocasional, insectes. No obstant això, a Gibraltar, aquests primats consumeixen també una proporció significativa d’aliments processats proporcionats pels visitants o obtinguts directament d’ells, com galetes, patates fregides, pa o gelats.
Segons les dades de l’estudi, fins a un 18,8% del temps d’alimentació està associat a aliments d’origen turístic. Aquesta dieta, pobra en fibra i rica en sucres, greixos, sal i lactis, representa un canvi radical respecte a la seva alimentació natural i pot provocar alteracions digestives. En particular, la presència de lactosa (que els primats deixen de metabolitzar després del deslletament) pot generar molèsties com diarrea o malestar gastrointestinal.
En aquest context, la ingesta de terra apareix com una possible estratègia adaptativa. Els investigadors proposen que determinats tipus de sòl, especialment l’argila vermella o terra rossa, poden actuar com una barrera protectora a l’intestí, absorbint compostos nocius, regulant el pH digestiu i alleujant els símptomes derivats del consum d’aliments processats. Aquest comportament podria fins i tot contribuir a restaurar l’equilibri del microbioma intestinal.
Un comportament freqüent i associat a la pressió turística
Els investigadors han registrat 46 episodis de geofàgia entre 2022 i 2024, amb una mitjana superior a 12 esdeveniments per setmana, una de les freqüències més elevades documentades en primats. Lluny de ser anecdòtic, aquest comportament forma part habitual del repertori dels macacos de Gibraltar.
L’anàlisi mostra una relació directa entre el consum d’aliments d’origen humà i la pràctica de la geofàgia. Els episodis augmenten quan els animals ingereixen més menjar procedent dels turistes i es concentren especialment durant els mesos d’estiu, coincidint amb el pic de visitants. De fet, els grups que viuen a les zones més freqüentades presenten una incidència molt més elevada d’aquest comportament.
En canvi, en grups sense contacte amb humans no s’ha documentat la ingesta de terra, fet que reforça el paper determinant de la pressió antròpica. Aquest patró suggereix que la geofàgia no és només una resposta fisiològica, sinó també una adaptació directa a un entorn fortament condicionat per la presència humana.
Una possible forma d’automedicació amb dimensió cultural
La geofàgia és un comportament conegut en diverses espècies animals i pot respondre a diferents funcions, com l’aportació de minerals o la neutralització de toxines. En el cas dels macacos de Gibraltar, els resultats apunten principalment cap a una funció protectora del sistema digestiu, vinculada al consum d’aliments processats.
Tanmateix, l’estudi també revela una dimensió cultural d’aquest comportament. No tots els grups de macacos consumeixen terra de la mateixa manera ni en els mateixos llocs. La majoria prefereix la terra rossa, però en alguns casos s’ha observat una inclinació particular per altres materials, com fragments d’asfalt, que poden arribar a representar una part significativa dels episodis de geofàgia.
A més, prop del 90% dels casos es produeixen en presència d’altres individus, sovint com a observadors, i una part dels episodis té lloc en contextos col·lectius. Aquest fet suggereix que el comportament es pot transmetre per aprenentatge social, especialment entre individus joves. Segons els investigadors, ens trobaríem davant d’una tradició local emergent, en què un comportament funcional es consolida i es manté dins dels grups.
Un exemple de l’impacte humà sobre el comportament animal
Aquest treball posa de manifest com la interacció entre humans i fauna salvatge pot generar canvis profunds en el comportament, la dieta i fins i tot les estratègies de salut dels animals. En aquest cas, la disponibilitat constant d’aliments processats no només altera la dieta dels macacos, sinó que també pot estar afavorint l’aparició de comportaments d’automedicació.
Els resultats també obren un debat més ampli sobre la gestió de la fauna en entorns turístics i la necessitat de limitar la provisió d’aliments als animals salvatges. Aquests aliments poden ser perjudicials per a espècies no adaptades a aquest tipus de dieta i alterar el seu comportament natural.
En aquest sentit, el cas dels macacos de Gibraltar il·lustra com la pressió humana no només transforma els ecosistemes, sinó que pot arribar a modificar els comportaments i les tradicions culturals dels animals.
Referència bibliogràfica
Frater, J., Nicourt, M., Landi, F., Maxwell, B., Thiodet, J., Mestrallet, E., Warr, S. J., Pizarro, M., Fa, J. E., Lemoine, S. (2026). Geophagy in Gibraltar Barbary macaques is a primate tradition anthropogenically induced. Scientific Reports, 16, 13139.