Trobada a Hortigüela (Burgos) la primera evidència coneguda sobre l’Achelià clàssic ibèric d’origen nord-africà en un estudi liderat per l’IPHES-CERCA
Un estudi liderat per l’IPHES-CERCA situa fa 700.000 anys l’arribada de tradicions tècniques achelianes d’origen nord-africà a la península Ibèrica, documentades al jaciment burgalès de Revilleja de Valparaíso, avançant en 200.000 anys la primera evidènci
L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) lidera un estudi publicat a la revista Quaternary Science Reviews que documenta l’evidència més antiga coneguda de l’Achelià clàssic a la península Ibèrica. El treball es basa en la troballa de tretze eines lítiques tallades fa aproximadament 700.000 anys al jaciment de Revilleja de Valparaíso, a Hortigüela (Burgos), fet que avança en uns 200.000 anys la cronologia prèviament acceptada per a aquestes tradicions tecnològiques a la península Ibèrica.
L’article, liderat per Francisco-Javier García-Vadillo i Eudald Carbonell, investigadors associats a l’IPHES-CERCA i a la Universitat Rovira i Virgili, demostra que grups d’hominins amb tradicions tècniques achelianes semblants a les nord-africanes ja eren presents a la península Ibèrica fa 700.000 anys. Aquestes indústries, conegudes com a Large Flake Acheulean, es caracteritzen per la producció d’eines de gran mida com bifaces, pics i fenedors, generalment elaborades sobre grans ascles i amb formes simètriques.
La troballa de les eines es va produir en un antic curs fluvial del riu Arlanza, al Cerro de La Revilleja. Aquest sector de la vall és clau per entendre la mobilitat humana del Paleolític, ja que funcionava com un corredor natural que unia la Tierra de Lara amb la Sierra de Atapuerca i la vall de l’Arlanzón.
Datacions
L’antiguitat del jaciment ha estat determinada mitjançant Resonància Paramagnètica Electrònica (ESR) i Nuclis Cosmogènics. Les datacions obtingudes superen les de jaciments clàssics com Sima de los Huesos i Galería a Atapuerca (Burgos) o la Gruta da Aroeira (Portugal). Fins ara, es considerava que aquest tipus de tecnologies no apareixien a la península Ibèrica abans de fa uns 450.000 anys.
Les eines van ser recuperades en un antic curs fluvial del riu Arlanza, al Cerro de La Revilleja. Geogràficament, aquest tram constitueix un pas natural estratègic que facilitava el desplaçament de les poblacions paleolítiques, connectant la Tierra de Lara amb la Sierra de Atapuerca i la vall de l’Arlanzón.
El descobriment té el seu origen en les campanyes d’excavació desenvolupades els anys 2021 i 2022, en el marc d’un projecte de recerca promogut per la Fundación Atapuerca, amb la participació d’un equip multidisciplinari d’investigadors d’institucions com l’IPHES-CERCA, la URV, el CENIEH, el CEREGE-CNRS, el Museo de la Evolución Humana (MEH), la Universidad de Burgos (UBU) i altres grups de recerca. Un paper clau el va tenir la troballa inicial de materials per part de Gerardo López, veí de Salas de los Infantes, la col·lecció del qual va posar els investigadors sobre la pista de l’enclavament.
Un canvi en els models sobre l’origen de l’Achelià
Les dades aportades per Revilleja de Valparaíso suposen un avenç significatiu en la comprensió del poblament europeu durant el Plistocè mitjà. Per primera vegada, es documenta a la península Ibèrica un Achelià plenament desenvolupat i amb els trets propis que caracteritzen l’Achelià d’aquest territori, fet que dona suport a la hipòtesi d’una arribada primerenca d’influències culturals des del nord d’Àfrica a través de l’Estret de Gibraltar.
Aquest descobriment també contribueix a matisar la visió de l’Achelià europeu, fins ara basada principalment en jaciments de França i Itàlia amb cronologies similars. Davant d’aquests contextos, el registre ibèric mostra una identitat tecnològica diferenciada, marcada per l’ús sistemàtic de grans ascles i la presència d’eines característiques com els fenedors.
Diversitat cultural a l’occident europeu
L’estudi reforça la idea que l’occident europeu va ser un espai culturalment divers fa 700.000 anys, on diferents grups d’hominins van desenvolupar i mantenir tradicions tècniques pròpies dins del marc comú de l’Achelià. A la península Ibèrica, aquestes tradicions presenten una clara afinitat amb les del nord d’Àfrica, mentre que a les regions al nord dels Pirineus s’observen influències procedents de l’est europeu.
Aquesta diversitat tecnològica hauria estat clau per a l’èxit del poblament humà a Europa durant més de 600.000 anys, permetent als diferents grups adaptar-se a entorns variats mantenint tradicions culturals estables en el temps.
El jaciment de Revilleja de Valparaíso esdevé així una referència fonamental per comprendre quan i com van sorgir les primeres tradicions tècniques achelianes a la península Ibèrica, i com aquestes s’integren en el context més ampli de l’evolució cultural dels hominins a Europa.
Referència bibliogràfica
García-Vadillo, F.-J., Carbonell, E., Rodríguez-Álvarez, X.-P., Benito-Calvo, A., Braucher, R., Moreno, D., Hernando-Alonso, I., Alonso-Alcalde, R., Navazo-Ruiz, M., & Canals-Salomó, A. (2026). The first Large Flake Acheulean in Europe at Revilleja de Valparaíso site, Hortigüela, Spain. Quaternary Science Reviews, 383, 109977. https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2026.109977