L’IPHES-CERCA dissenya un protocol que permet estudiar els fòssils més fràgils del Camp dels Ninots

Una recerca liderada per Adriana Linares, investigadora predoctoral de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, ha desenvolupat un protocol innovador per digitalitzar fòssils extremadament fràgils sense comprometre’n la conservació, alhora que en potencia l’estudi científic, l’accés obert i la divulgació. El treball, publicat a la revista Geoheritage i amb la participació d’un ampli equip investigador i tècnic del centre, se centra en restes de petites dimensions conservades en sediments tous i inestables del jaciment del Camp dels Ninots. El protocol estableix una metodologia per decidir, en cada cas, com intervenir de manera no invasiva, minimitzant riscos i optimitzant recursos, i facilita la generació de models 3D que afavoreixen la ciència oberta i la transferència del coneixement.

Un mètode per intervenir menys i conservar millor

El punt de partida de l’estudi és una dificultat recurrent al Camp dels Ninots: molts fòssils de petits vertebrats es conserven en lutites, uns sediments tous i altament inestables que poden fracturar-se amb facilitat durant l’extracció o la preparació. Sovint es tracta d’exemplars de dimensions centimètriques (com rèptils, amfibis o petits mamífers) preservats en connexió anatòmica, és a dir, amb els ossos en la seva posició original. Aquesta combinació de fragilitat del suport i integritat de l’esquelet fa que qualsevol intervenció pugui provocar la pèrdua d’informació clau, ja sigui per fractura del bloc sedimentari o per la desarticulació de les restes.

Per fer front a aquest repte, l’equip ha desenvolupat un protocol de decisió basat en l’avaluació prèvia de factors com la mida del fòssil, el seu estat de conservació, el grau d’exposició i el tipus de sediment. Quan els fòssils es troben completament exposats i es vol documentar la seva superfície, es poden utilitzar escàners de llum estructurada, que permeten obtenir models 3D ràpids i precisos. En canvi, quan les restes estan parcialment o totalment incrustades en la matriu (o bé es vol accedir a la seva estructura interna), s’opta per tècniques basades en raigs X, com la Tomografia Axial Computeritzada (TAC) o la Microtomografia Computeritzada (micro-CT), que permeten “veure” l’interior sense manipular el material. En conjunt, aquesta estratègia permet adaptar la tecnologia a cada situació concreta, optimitzar els recursos i garantir la conservació del patrimoni.

“Un dels aspectes clau del protocol és que ens permet decidir abans d’intervenir”, explica Adriana Linares. “Hem combinat diferents tècniques i infraestructures, com el TAC a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, la microtomografia als laboratoris del CENIEH i els escàners de superfície de l’IPHES-CERCA, per adaptar-nos a cada tipus de fòssil i garantir la millor estratègia en cada cas”.

De la recerca a la transferència del coneixement

Un dels aspectes més rellevants del protocol és la seva contribució a la ciència oberta. Els models digitals generats es poden dipositar en repositoris en accés obert, fet que permet que la comunitat científica internacional hi pugui accedir, analitzar-los i reutilitzar-los sense necessitat de manipular els exemplars originals. Això no només multiplica les possibilitats d’estudi, sinó que també garanteix la preservació a llarg termini del material, ja que es creen còpies digitals segures davant de possibles danys o pèrdues.

Més enllà de la recerca, aquests models tridimensionals obren noves possibilitats en l’àmbit de la divulgació i l’educació. Les rèpliques digitals permeten generar continguts interactius, visualitzacions en entorns virtuals o materials didàctics adaptats a diferents nivells educatius. A més, a partir dels models 3D es poden produir còpies físiques exactes dels fòssils, manipulables i accessibles, que poden ser utilitzades en activitats educatives sense posar en risc els originals.

Aquest potencial es trasllada també als museus i centres d’interpretació, on la digitalització permet renovar les estratègies expositives i fer el patrimoni més accessible. En el cas del Camp dels Ninots, aquesta línia es concreta en iniciatives com l’Espai Aquae o l’itinerari interpretatiu del jaciment, on els models 3D i les rèpliques contribueixen a explicar els ecosistemes del passat amb recursos visuals i interactius.

El Camp dels Ninots, un jaciment de referència

El Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella, és un dels jaciments paleontològics més importants del Pliocè europeu. Format dins el cràter d’un antic maar volcànic, conserva un registre excepcional de fauna i flora en un estat de preservació extraordinari, amb nombrosos esquelets complets i en connexió anatòmica. Aquesta singularitat, reconeguda amb la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2015, el converteix en un laboratori natural de primer ordre per a l’estudi dels ecosistemes del passat.

Més enllà del seu valor científic, el Camp dels Ninots té també un impacte directe en el territori. “Un dels objectius estratègics del projecte és generar impacte social a partir de la recerca”, destaca el Dr. Gerard Campeny, coautor de la publicación i codirector de les excavacions. “El Camp dels Ninots no és només un jaciment de referència científica, sinó també un motor de coneixement, educació i dinamització del territori”. I és que les excavacions sistemàtiques, en marxa des de 2003, han convertit el jaciment en un pol de recerca, formació i transferència de coneixement, amb una estreta col·laboració amb l’Ajuntament de Caldes de Malavella i altres institucions. Iniciatives com l’Espai Aquae, l’itinerari interpretatiu o els programes educatius vinculats al jaciment han contribuït a apropar aquest patrimoni a la ciutadania i a reforçar el seu valor social i cultural.

En aquest context, el desenvolupament de noves metodologies, com el protocol de digitalització proposat en aquest estudi, no només respon a la necessitat de conservar i estudiar millor aquest patrimoni excepcional, sinó també a la voluntat de fer-lo més accessible i útil per a la recerca i la societat.

El Dr. Bruno Gómez de Soler, també coautor i codirector del projecte, afegeix: «Aquest tipus de resultats no serien possibles sense la combinació d’un entorn geològic excepcional i una recerca metòdica i interdisciplinària. El registre fòssil del Camp dels Ninots és una font inesgotable de coneixement».

Referència de l’article:

Linares-Martín, A., Gómez de Soler, B., Farman, R. M., Moreno-Ribas, E., Mateos Prieto, P., Fontanals, M., Alías, A., Sopesens, J., Blain, H.-A., & Campeny Vall-llosera, G. (2026). Protocol development for an efficient digitization of palaeontological heritage: The case of Camp dels Ninots fossil site (Spain). Geoheritage, 18, 81. https://doi.org/10.1007/s12371-026-01294-7  

Finançament:

Els treballs de recerca al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca "El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III” (CLT009/22/00043), i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.